CORREDOR "BÈSTIA" (12-10-2011)

Per entendre del tot això de "bèstia", cal una mica d'explicació: és bèstia per la ruta en sí, força dura, i també per la companyia, en Raúl, que fa broma amb la bèstia des de la sortida "El dia de la Bèstia". Però com que això algun company nou no ho sabia, vam fer una mica de broma al fòrum de Bttbadalona, on vaig penjar primer la convocatòria de la sortida i la crònica més tard.

Aquesta és la crònica:

Comencem el dia amb una gran reunió de bikers a la Plaça


Algun traïdor a la causa bttteril i algun retrobat després de molts anys i molts Castells de la Segarra


En faltava un


La ruta és al wikiloc


I aquí els que no renuncien al BTT, els puristes que mai agafaran un filferro amb rodes com fan els traïdors


En Nor_bak, la Bèstia Parda no ha arribat encara




Ja en marxa i amb la Bèstia


En Nor_bak, la Bèstia i jo ens separem del grup a Sant Jeroni i pujant al Dipòsit ens trobem al Domingo que ja s'ha fet uns quants Dipòsits, Vigies, onze 9 Pins i no sé quantes coses més


I precisament pujant als 9 Pins ens trobem al Xavi5, que també ha fet de les seves i a qui esperem dissabte i diumenge vinents


Per anar a Sant Bartomeu passem pel corriol que surt de Ca la Mort. Aquí tenim en Nor_bak i l'ombra de la Bèstia, que és a l'altra banda de la pista


Som a Can Bordoi, on hem arribat seguint tots els corriols i la trialereta del dia del Turó i repassem les provisions. Dieta mediterrània, sí senyor. Variada i amb molts colors, com ha de ser


Pugem al Corredor per la pista. La pujada és amenitzada per 363.229,5 cotxes i 259.335 quatrexquatres, que es van aturant a cada revolt per tornar-nos a passar després. No m'hauria pensat mai que aquesta pista pogués ser tan divertida. Aquí està en Raúl, ja amb ganes de tornar a pedalar


Quan ja érem al corriol, veiem la Martirio, en Gordi i els fills que arriben en... cotxe. Quedem amb ells perquè ens portin un pollastre a l'ast al Castell de Burriac i seguim la ruta. En Nor_bak va tota l'estona cantant i ballant, no sé d'on treu l'energia


Potser de les pastilles?


Estem ja a Dosrius i el flamant Two Nav d'en Raúl ens diu que hem fet un 65% de la ruta. Això ens dóna una gran alegria i moral per afrontar les quatre foteses que ens queden fins acabar i fem la pujada que hi ha aquí amb trams continuats d'un 350% de desnivell cantant i explicant-nos acudits. La temperatura d'uns 66º C, fresqueta per un 12 d'octubre, ens ajuda molt. I així estem, menjant-nos una pilota de tennis no sé on, encara amb aquesta jovialitat tan nostra


I pugem al Castell, on ens trobem la família Gordillo, que ens porten el pollastre i filmen com pugem sense desmuntar fins dalt de tot. Bé, això només ho va fer la Bèstia, en Norbak es va quedar a l'ultima pedra i jo a la primera


Ens espera Montcabrer, que des d'aquí és força bonic


Per anar-hi, baixem per la trialera al cementiri de Cabrera. La Bèstia, que curiosament s'assembla força al Nor_bak, es deixa veure fugaçment


Agafem aigua a la font de la carretera. Aquí jo ja m'he begut més de 6 litres i en Nor_bak s'ha begut mig bidó: la calor es fa sentir. Tornem a trobar en Gordi, la Martirio i els nens, ja per últim cop. Moltes gràcies pel vostre suport!
Però nosaltres hem de seguir, ens espera Montcabrer. Pugem primer per la pista, on trobem un Ford Kaga que no pot pujar i ha d'anar tirant enrere. I després de pujar per la trialera de les arrels, i de caminar una mica per les pedres, ja som al costat de la Creu




Baixant la Bèstia no es manifesta, ja que hi ha màquina de fotografiar, però segur que sense màquina ho hauria fet


De Montcabrer anem a Cabrils i pugem per la pista polsosa i blanca fins al capdamunt de la trialera del Cactus


Baixem fins Vilassar i tornem a pujar, amb gran entusiasme, fins la Creu d'en Boquet, on ens aturem per menjar una mica. La Bèstia es menja mitja barreta i jo una xocolata desfeta molt bona que té un aspecte deliciós. Com que estem frescs com roses a la matinada, passem pel Vietnam. I com que ni Vietnam ni Corea poden amb nosaltres, passem per una pista que planeja molt, allò que en diem un fals pla, però molt fals, per anar a Sant Mateu, on agafem la trialera de les pedres i on perdo de vista als meus acompanyants.
En arribar al monòlit extraterrestre, al Raúl li ha quedat aquesta cara, suposo que de satisfacció per la ruta tan lleugera que estem fent


Baixem per la trialera de l'Andrés i, pel Camí de Baix, anem a La Virreina per fer les escales. I al pont de l'autopista en Raúl em diu que s'en torna, li ha agradat molt i vol fer la ruta en sentit contrari. Aquí m'ho està dient


Espero que ja hagi tornat.

La ruta és al wikiloc