Benvinguts al nostre bloc

Si voleu les traces de les sortides pel GPS, demaneu-nos-les marviba23@hotmail.com

dilluns, 26 de gener del 2009

POBLES I CASTELLS DE LA SEGARRA

Ruta familiar, Btt
Aquesta sortida la vam fer el 22 d'agost de 2007, després d'una pluja d'estiu. Aquí en teniu la crònica

Com que les previsions del temps indicaven pluja a tot arreu, tret de Ponent, hem decidir anar a Lleida, seguint una ruta del Palau Robert que és una versió curta de la sortida dels Castells de la Segarra que vam fer amb Bttbadalona.

En total han estat uns 30 km i 250 m de desnivell acumulat.


Les pistes estan força bé, tret d’algun tram petit, i el terreny puja i baixa, però sempre suaument.

Us animo a fer-la també en família; no importa si no esteu massa entrenats: es pot caminar en els pocs trams complicats i de mica en mica s’arriba a tot arreu.



Jo sempre dic que a la Segarra mai hi plou, però avui ha estat una excepció. Ha plogut i força. Quan arribem encara ho fa, de manera que anem en cotxe fins a Sedó per veure’l. Està força brut i amb cases enfonsades al mig del poble. Potser hem estat de mala sort, hi haurem de tornar un altre dia a veure si la brutícia va ser flor d'un dia. Un cop vist, anem altre cop a Guissona. Encara cau alguna goteta, però sembla que s’atura.
Muntem les bicicletes i veiem que la de la Natàlia està punxada. La canvio i ens posem en marxa.
Fa fred i girem per anar a buscar uns guants per la Natàlia.
Ens fem la foto a la creu de terme de Guissona
Al cap de poc tornem-hi amb la punxada. Ara miro bé la coberta i veig que hi ha dues punxes clavades. Hi poso pegats i tornem a pedalar. Deixem la carretera per passar per un camí amb una mica de grava, perfecte tot i la pluja, que ens porta a la Font de l'Estany
Després n’agafem un altre amb força fang, però s’hi pot passar. Deixem aquest tram per enllaçar amb una pista en molt bon estat, envoltada de parets de pedra
Arribem a la Creu de Condemines, on hi ha un vèrtex geodèsic català. Som al punt més alt, a 538 m
El paisatge de la Segarra és preciós. Aquí tenim l'afegit de la paret del marge, que sembla la muralla d'un castell
Veiem un poltre mamant i com que ja surt el sol aprofitem per treure'ns la roba d’hivern.
A partir d’ara farà molt bona temperatura i no passarem ni fred ni calor. Anem tirant, pujant i baixant però sempre per bona pista, i passem per sota de Palou, que té una sitja o un dipòsit al costat de l’església.
Ara passem per un tram trencat, amb força pedres
que ens porta al Castell de les Sitges, del S. XIV, i esmorzem als seus peus.
Aquí veiem la capella, sense campanes i, desgraciadament, amb la porta trencada
i la cisterna
En aquesta foto es veu millor com es recollia l'aigua per la canal que es conserva en mitja façana. L'afegit de llauna posterior és força més maldestre
Seguim ciclant amb algunes baixades i algunes pujades però sempre per bons camins
i arribem a Florejacs, aquest sí que és un poble bonic, net i endreçat. També té Castell, i s'hi fan visites guiades. Ens fem unes fotos,
agafem aigua de la font (la recordava molt bona però avui no m'ho sembla tant, segurament perquè no tinc ni tanta sed ni tanta calor com quan la vaig tastar per primer cop) i baixem per remuntar un altre cop en direcció a Guissona.
Ara veiem el Castell de Les Sitges a la nostra esquerra i més endavant veiem Palou amb la seva sitja.
La pista baixa algun cop força i té també algun reguerot degut a la pluja, però la passem sense novetat.
Després d’una estona de pujar i baixar, arribem a Guissona, on després de refrescar-nos a la font, dinem com uns reis.
Aquí tenim el mapa del recorregut

dimecres, 21 de gener del 2009

A L'ESTIU







Quan el sol abrusador d'estiu

escalfi massa la teva pell senil

i vulguis posar-te a redós,

jo seré la brisa fresca

que et farà gaudir fins a l'hora baixa.








No voldràs abandonar el teu jaç

mentre evoques confidències íntimes.

I enyoraràs el suau balanceig del meu cabell

quan caminàvem junts agafats de la mà

i res del camí no ens destorbava.

divendres, 16 de gener del 2009

AIGUAFREDA-PLA DE LA CALMA

Btt a la neu
El diumenge, com que no havíem vist prou neu encara l'endemà de Reis, quatre amics de Bttmania(Chus, Andreu, Primo i Xavi), dos de Bttbadalona (Silvesterbike, Scott) i jo vam anar al Pla de la Calma des d'Aiguafreda. Esperàvem trobar força neu, però no tanta. A més, vam encertar el dia, ja que va ser radiant i sense gens de vent. Aquesta és la crònica de la sortida que vaig publicar a Bttmania, on hi podreu trobar més fotos i la crònica d'en Chus


Us poso dues-mil fotos de la sortida d'ahir. Chus, moltes gràcies: amb el què em vas dir he anat rapidíssim per penjar-les. Ara encara sóc més perillós

Sortim d’Aiguafreda (i no només l’aigua) amb la il·lusió de tornar a trepitjar neu. La pista està força humida però en molt bon estat i tots estem contents i descansats







Aquí ens trobem un avís de perill. Es veu que hi ha un brau especialitzat a perseguir alguns ciclistes i fer-los córrer una mica més del compte. L’Andreu s’ho mira

i es queda una mica pensatiu, ja que la seva bici és vermella



En Chus i l’Scott no en fan massa cas


Sigui per la por al brau o pel fred que ens congela les mans, pugem a molt bon ritme per la pista que, en molt bon estat i d’una manera relativament suau, ens va portant amunt cap a la neu. Aquí tenim en Chus, el màxim responsable de l’esquiada en bici d’ahir



I l’Andreu, que amb la seva flamant S-Works puja a molt bon ritme



L’Scott, ja recuperat després dels seus problemes d’esquena


I aquí tenim en Lluís, en Xavi i en Primo tancant el grup i vigilant per si baixa el Gascón



M’expliquen que són els Cingles de Bertí i que s’hauria de repetir una sortida molt maca que s’hi va fer fa uns anys, força dura per cert. Jo encara no hi he anat; des d’aquí m’hi apunto per poder ser un dels damnificats.



Tenim un Chico Martini al grup



Després de la pujadeta i amb el sol radiant que fa, sense gens de vent, comencem a entrar en calor



En Lluís és molt polit i aprofita les aturades per deixar ben neta la seva negreta. Aquí el tenim posant ben lluent la tija del seu mini-seient


Mentre esperem que en Lluís acabi la feina ens fem alguna foto i descobrim que n'hi ha que també són molt sulfurosos: mireu el rastre que ha anat deixant el nostre guia


L’Andreu i el Primo no saben com escapar dels vapors del nostre home



Aquí tenim la prova d’on surt el baf que els cobreix


Ràpidament ens tornem a posar en marxa, seguint al nostre noi Martini-Toro Rosso



Veiem Montserrat i pensem en el nostre amic Joan


Volíem neu i la comencem a trobar. Ens fa molta gràcia passar per sobre





Aquí ja comença a haver-hi un gruix considerable que ens fa difícil mantenir l’equilibri


però ens deixa així de contents


Es fa difícil pujar i ho intentem per dins i per fora de la rodera


No ens hem trobat el Toro Gascón, però vist l’ímpetu d’alguns no calia. Sort que en Primo està atent a l’escomesa


Aquí tenim un expert contorsionista

que finalment aconsegueix passar perfectament per un tram força gelat



Ens aturem un moment en aquest camp nevat


i les boles de neu van amunt i avall



Foto amb contrastos: la neu, la negreta i en Lluís



Preparant la diana. Alguns una mica més i l’encerten


Aquí tenim els “Mania’s Brothers”, en plena actuació. Actuen els diumenges; canten i ballen com ningú i en el seu últim musical han introduït el patinatge amb btt sobre gel



Com que sóc una mica gelós, també poso la foto de la meva “vermelleta”


Després de la festa seguim muntanya amunt. Sort en tenim de les peuades que han deixat els nostres amics QUII i Graninis

En Xavi arrosegant la seva Santacruz de 15 kg



I la resta d’inconscients
La foto intenta (sense massa èxit) que es vegi com anava caient la poca neu que quedava al damunt dels arbres, con si encara estigués nevant

Un cop hem arribat al punt més alt, ens queda baixar. Tots pensem que serà fàcil, però ben aviat veiem que no n’és tant: hi ha una miqueta de neu (dos o tres pamets de res) i els pocs trams que podem fer al damunt de la bici ens cansen força


Aquí tenim l’afamat duet equilibrista “Scott & Silvesterbike” fent de les seves

Finalment aconseguim arribar a Collformic, on hi ha molta gent que ha vingut a passar-s’ho bé –com nosaltres- a la neu. Després de molta estona, aconsegueixo fer dues fotos en què no hi surti ningú, per fer veure que només nosaltres érem els intrèpids aventurers que havíem arribat tan amunt



Però com que tot s’acaba sabent, finalment faig la foto dels esquiadors que van baixant del Matagalls



Ja en el Pla de la Calma, l’Andreu contempla el paisatge.

Sembla que l'hi ha agradat força



I aquí també s’ho passa força bé en aquest tram de neu compactada


Les dues “negretes” en acció


perseguint als dos “specialitzats"





Es comença a desfer la neu i alguns superen amb nota la dificultat






Hi ha dos Wallys. On són?



El Turó vist des de les dunes de sorra blanca de la platja



Per què en diuen Pla? Ahir estava en Calma, però de Pla no ho era massa...

Mirant el panorama


Tenint el GR a l’esquerra, no hi ha cap problema, oi Primo?


El Cafè, amb un arbre de Nadal fet a la neu



Aquí tenim en Leo, un biker-escalador-esquiador de Tiana que ens va acompanyar una estona pel Pla de la Calma


I, al darrera, encara n’hi ha que tenen ganes de gresca


Com que hem vingut a aquest món per patir i les alegries duren poc a la casa dels pobres, de seguida s’acaba la festa


Sort en tenim de poder-nos aturar una mica per contemplar el panorama


També estem atents al panorama del terra, fent contorsions per no caure


Algunes màquines tenen una estabilitat excepcional, sobre tot quan no hi ha ningú al seu damunt



La pujada es fa llarga, i alternem ciclar i caminar


Hi ha llocs complicats


seguits de d’altres més agraïts, això sí, sempre pujant i baixant pel Pla






Una altra foto dedicada al Totof


No es sentia res. No bufava el vent. Feia molt bona temperatura. Per quedar-s’hi una estona badant



Però nosaltres a la nostra. En aquestes fotos que segueixen es veu com d’impredictible era la neu d’ahir en alguns trams.
Primer tenim al Chus passant sense problemes pel costat a priori potser més relliscós


Aquí ve el Primo, amb molts problemes d’estabilitat



I finalment els del darrera també patinen una mica


Aquí es comença a fer realitat una de les frases memorables del dia, dita per qui tots sabeu: tranquils, que ara començarem a baixar i només trobarem fang. I en vam trobar una miqueta


No tinc més fotos, van sortir totes igual: de color marró fosc. Però ja al final, com que som molt nets, passem pel túnel de rentat abans d’arribar al cotxe i de pas netejo l'objectiu


I, després de tant patir, encara n’hi ha que tenen forces per riure


També hi ha desaprensius que llencen les deixalles a la llera del riu, tot i els cartells

No és una nova posició per al GPS, és que es va afluixar el suport i tota la baixada va estar donant voltes a punt de caure.


I aquesta Santa unes hores abans era blanca. El que pateixen algunes....

Aquest és el mapa de la sortida


I, ja per acabar, només comentar unes coses:
1) Quin mal de cames que tinc!
2) Que bé que ens ho vam passar!
3) ...I quin dinar ens vam cruspir alguns en arribar a casa


Ja estic esperant que arribi el proper diumenge, no sé si per la sortida o pel dinar de la tornada.

Ah!, i si voleu la recepta, aviat la podreu trobar al blog de la Margarida

http://elmondelacuina.blogspot.com