Benvinguts al nostre bloc

Si voleu les traces de les sortides pel GPS, demaneu-nos-les marviba23@hotmail.com

dimarts, 30 de juliol del 2013

Santa Coloma -Sitges (25-11-2012)

BTT

En aquests dies estic intentant posar al dia el blog, penjant sortides molt sovint. Per fer-ho bé hauria de mirar de ser una mica més creatiu, però com que no tinc massa temps em limito a copiar i enganxar dels fòrums on he penjat abans la crònica perquè els companys la puguin veure.  Espero que em perdoneu i que no us importin les coses "internes" que hi trobareu i que potser a vegades no vinguin gaire a tomb. Aquí tenim una altra crònica copiada de Bttbadalona.com

Per pujar a Collserola, passem per la Torre del Baró: pujada intensa però ràpida, estalviant-nos el pas per la Meridiana. Amb el sol començant a sortir, ens fem una foto de grup


A la font de la Vista Rica, als peus del Tibidabo, ens aturem uns instants per agafar aigua i menjar una mica

I al banc del "si no fos" ens expliquem batalletes mentre els germans Silvester fan de mecànics

Som al costat de Can Badó, molt a la vora de Sant Pere Màrtir, i hi hem arribat passant per un corriolet força maco, senzill però amb algun tobogan. La font, on raja llet i mel, suposo que és la de Can Badó però no ho sé del cert ja que no hi ha cap indicador del seu nom

De Sant Pere Màrtir (un altre Pere i màrtir, com jo) baixem als defores de sant Just Desvern. A la Riera de  la Salut ens curem de tots els nostres mals i seguint-la ens atansem a Sant Feliu del Llobregat


Pel lateral del riu, que està asfaltat, anem ràpidament a buscar el pas que ens deixarà a l'altra banda, ja a tocar de Sant Boi del Llobregat

Pugem a Sant Ramon, alguns amb plat, altres amb més calma, que la sortida és llarga i no és qüestió de cremar-se massa. Tot i que ens ho prenguem amb tranquil·litat, les esses són exigents, afortunadament la pista estàs empre en molt bones condicions i això ens ajuda força.
Fem una curta aturada i seguim prenent el sol, com a bons avis jubilats 


 També fem alguna pallassada i ens ho passem bé, som vellets jubilats però amb esperit de nen

Baixem per una semitrialera cap a Sant Climent i pugem per la Serra de Roca fins la carretera de Begues a Gavà. Avui és dia d'eleccions, jo estic molt il·lusionat, penso que hi haurà canvis i que deixarem d'enfonsar-nos com fins ara, veig la bandera i penso que tot anirà bé

En Silvesterbike havia preparat un track corrioler alternatiu que ens permetria evitar uns quants quilòmetres d'asfalt, però ens el vam saltar. Queda pendent per la propera edició, on serà part de la ruta: si no el provem mai sabrem com és. Si surt bé el tindrem al "fons d'armari de tracks" i si surt malament, oblidant-lo tot sol·lucionat. Aquí el tenim, al Lluís, en una aturada de reagrupament a la pista que va de Begues a Sitges


I aquest és l'Exteriores, que en aquesta pista volava amb la seva Stumpjumper


A la Creu del costat del Puig de la Creu, que està una mica amagada, ens fem una altra foto de grup 

Arribem a la Plana Novella, passant per la preciosa entrada principal, on un monjo amb una retirada a l'Igor del Jove Frankenstein ens obre la porta 


i passem a dintre


  
Hi ha monjos blaus i grocs per tot 

Deixem el monestir i seguim passant per bona pista. Correm força, ja que el camí té tirada a baixar, però també hi ha alguna pujada. Aquí en tenim una on en Monti i el Super van perdre una moneda i tots l'anem buscant desesperadament, és que era de 20 cèntims 








Quan ens facin fora de casa, ja sabem on anar. En Manolito, un noi exigent, dóna el vist i plau a la nostra nova llar


I ja som a Sitges, vil·la optimista

Una altra cosa no serem, però de nets en som molt

I ja hem arribat a l'estació. Gairebé no tenim temps de res, el tren arriba i hi ha ganes de tornar ràpid: hem de votar, alguns volen veure la Fórmula 1, altres porten un coet al c*l

La ruta és al wikiloc 

dilluns, 29 de juliol del 2013

L'Orrienca, més o menys (24-11-2012)

Caminada

Com gairebé sempre, tot i que espero que algun dia no sigui així i pugui tenir el temps necessari per portar bé el blog,  faig un copia i enganxa de la crònica que vaig penjar a Bttmania.org:

El dia 24 vaig sortir de casa amb la idea de fer l'Orrienca, que és una cursa en BTT, caminant i tot i que una llarga sèrie d'impediments  no m'ho va permetre, el tram que vaig seguir em va agradar molt. 

Primer impediment: no trobar la carretera per anar-hi. Es veu que és passat Argentona, jo vaig arribar a Argentona i vaig tornar. Ho vaig sol·lucionar pujant a la Mútua de Cabrils, ja que sabia que havien passat per allà a prop.

Segon impediment: No portar track. Es veu que no el vaig gravar bé.  Ho vaig sol·lucionar a mitges: com que era on era, em vaig voler atansar a Òrrius pel corriol de la Transmaresme i quan hi vaig arribar vaig veure senyals al terra molt clars que encara quedaven de la cursa. Els vaig seguir molta estona, sempre en trobava i quan en alguna cruïlla no n'hi havia, seguia una mica endavant fins trobar-ne un altre. I si no el trobava, girava, però això només em va passar un cop o dos. Així vaig arribar fins a Òrrius, passant pel terme d'Argentona i gaudint molt dels corriolets fàcils de fer i patint un pujadot que crec inciclable però que em sembla es pot evitar.
A Òrrius vaig perdre les marques, penso que allí van posar més cintes de plàstic, el cas és que no les vaig veure i llavors vaig decidir pujar a la pista de Sant Bartomeu.

Tercer impediment: en comptes de passar pel dret, que és molt lleig, vaig passar per una variant que m'agrada molt més i quan estava arribant a dalt em vaig equivocar seguint un corriol que pensava em portaria cap a Sant Bartomeu però que em va fer tornar a Òrrius, ara a la part de dalt del poble.

Quart impediment: Vaig decidir tornar a pujar, tinc més moral que l'Alcoià, i aquí el GPS marcava que era a -262 m i va deixar de funcionar com cal, es va perdre una part del trajecte que havia fet abans i que ara refeia.  A la pista principal (la que ve de Coll de Porc i va a l'ermita) no vaig veure cap marca.  Per anar a l'ermita vaig passar pel corriol de Ca La Mort, on vaig trobar un rovelló, però cap senyal de pas. De Sant Bartomeu vaig pujar per la pista que va al poblat ibèric, on ja vaig tornar a trobar marques, ara no tan evidents, semblaven més antigues. Tam`poc vaig veure cap fletxa: no sabia si anava bé o en sentit contrari.

Incís: sembla mentida que un poblat ibèric pugui estar tan deixat.

Cinquè impediment: seguint aquestes marques vaig passar per on ho havia fet seguint -també a peu- la Trinxacadenes. Eren les de l'Orrienca? Eren les que encara quedaven de la Trinxa? No ho sé, encara no he comparat els tracks. Ho fossin o no, m'ho estava passant molt bé: el recorregut és molt maco, hi ha corriols llarguíssims.

Sisè impediment: Vaig retrobar les marques i no les vaig seguir. Us ho explico: anava amb la idea de trobar un corriol que havia descobert a  la Trinxa i quan hi vaig arribar, vaig veure una gran fletxa que venia del corriol i em feia seguir amunt per la pista per on jo pujava. Com que no sabia els quilòmetres que hauria de fer i ja se'm feia tard, vaig decidir seguir pel corriol, ja que creia que em portaria a l'Hípica que hi ha a sobre de Can Maymó, des d'on podria enllaçar amb la pista carenera per anar a la Mútua.  Però em vaig confondre i després d'agafar-ne un altre (molt maco també) vaig fer cap al Dipòsit del capdamunt de Vallromanes. Ja només podia baixar-hi i pujar per la riera i un altre corriol que em va deixar al costat de Can Gurri, des d'on vaig passar pel Tobogan a la Creu d'en Boquet. Allà ja fosquejava, encara havia de caminar una mica més per arribar al cotxe....

Després d'aquest rotllo, us poso alguna de les poques fotos que vaig fer:

Un corriol dels molts que trobaria, aquest ben emboscat i on el sol començava a guanyar la partida a la boira

Aquesta crec que és la Font dels Castanyers d'en Cabot, però no ho tinc massa clar. Es al costat d'Argentona, baixant cap a Can Raimí

La mina vella de Can Raimí no dóna aigua, i si en sortís no seria potable, però l'ajuntament ha posat una aixeta de la xarxa pública al costat

Per passar la riera d'Òrrius, al costat del pont de la carretera, han fet aquest bonic pont de fusta

L'església d'Òrrius

Sembla antic, però no tot és el que sembla

 És estrany que no recordi on vaig trobar aquest rovelló  :P  
 De bolets n'hi havia molts, els trobaves gairebé sense buscar-los

 Després de caminar molt, o no  :P , vaig arribar a Sant Bartomeu

 Pujant per la pista del Turó de Céllecs hi ha un mirador a la dreta, que va fantàstic per descansar una estona

 Ja que era al costat, em vaig desviar unes passes per veure el poblat ibèric. Sort que era de dia i feia sol, en un altre context aquest arbres potser m'haurien fet una mica de por i tot

El poc que vaig veure del que queda de les cases


Al Turó de Céllecs, mentre rebia la meva dosi de radiació de l'antena i carregava de franc les piles del GPS

En pocs dies he anat molts cops a Vallromanes. Normalment ho he fet volent, aquest dia va ser per accident

I ja no hi ha més fotos, n'hi hauria d'haver una molt maca de la Creu d'en Boquet il·luminada pels últims raigs de sol del dia, però no va sortir, o no l'he sabut trobar

Resumint  :lol: : cinquanta (gairebé) quilòmetres fantàstics.  Hi tornaré amb el track i amb més temps però aquest cop en BTT...o caminant, si algú s'anima 


Podeu  trobar el track al wikiloc



diumenge, 28 de juliol del 2013

Anella Verda de Sant Boi (18-11-2012)

Caminada

Fa poc que s'ha inaugurat, avui hi hem anat la Margarida i jo. L'hem fet en sentit horari, pensant que la pujada més forta, la de l'ermita de Sant Ramon, seria millor fer-la al començament.
Ens hi hem atansat en cotxe, l'hem aparcat al costat de la Santboiana i hem esperat una mica que parés de ploure per posar-nos en marxa pels forts pendents que ens porten a Sant Ramon, amb el cel ben gris




Sant Ramon és al cim del Montbaig, on es troben els termes municipals de Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat i Viladecans
 

Desfem una mica el camí per agafar un tram del camí de la pedra seca, un corriolet on potser trobarem la nova casa quan ens facin fora de la de La Caixa i una mica nostra 


Trobem bolets Adidas


 Catifes de cireretes d'arboç


Amanites enormes


Arribem a l'estret de Roques, on trobem un pont de fusta que en foto no sembla gran cosa però en viu és força maco, tot i que avui no l'hem pogut veure massa ja que hi havia una cursa ciclista i era una mica perillós




Pugem entre cirerers cap al Turó de l'Angle

i baixem, per una pista amb unes esses curtes que en pujada en Btt han de ser de traca i mocador, fins l'àrea de lleure de Can Palós, amb bancs, taules i punt d'aigua potable, on ens aturem una mica per menjar


Seguim baixant, sempre per bona pista, fins Can Pubill, entre cirerers i oliveres


Les parets de pedra seca es fonen amb les de la caseta i amb les pedres del terreny


Ja arriba Nadal, els tions comencen a sortir del bosc


Baixem en direcció a la Colònia Güell i trobem en primer pla la Torre Salbana, del segle X, i al fons la Torre Foster, del segle XX

Encara en trobem més, de torres, aquesta és una mica més modesta


La del recinte industrial de la Colònia Güell, del segle XIX, no està malament



L'itinerari de l'Anell Verd està ben senyalitzat, tot i que el indicadors estan perdent les lletres, sembla que els sistema d'enganxines no és massa bo





Entrem a la Colònia Güell, on el primer que trobem és l'escola


i les cases dels treballadors



on també es demana la independència



 Carrers amples



La biblioteca



Ca l'Ordal









Baixem cap al Parc Agrari per un passeig ben agradable


La xemeneia, de més a prop

Arribem a l'estació de la Colònia Güell


i ens atansem una mica a la Torre Salbana


 Nois, ja fa massa que regueu, us tanco l'aixeta

 Qui diu que els camps de cols no són macos?

Figues, roses i taronges

 Sobren els diners, hi ha tanques pertot. Aquí n'han posat a sobre d'aquesta petita séquia (jo en dic sicla) que porta un pamet d'aigua

Passem per sota de les vies del tren

i pugem a Sant Boi, on ens trobem les termes romanes


Els mosaics d'ara no són com els d'abans, ara els pinten

Pugem pel centre del poble


Passem per l'església i per la casa on va viure i morir Rafael Casanova

Camí del Parc de la Muntanyeta fem una aturada a veure si em donen una mica de ritmo, baile i pasión

La Margarida les vol totes per anar a ballar i a caminar, semblen força adients i les comprem

I com que llegir i estudiar ens fa ser més lliures, ens aturem a la biblioteca

I com que la Btt també, ens aturem al Bicibox, ja al costat del camp de la Santboinana, on fan un assaig o una transformació, a jutjar per l'ovació del públic. Ovació que també faig a la ruta, que ha estat molt bonica.

Queda pendent una visita amb més calma a la Colònia Güell, on ens han quedat moltes coses per veure, la Cripta entre elles.


La ruta és al wikiloc