Aquesta sortida la vam fer el 28 de novembre, i això és el que vaig escriure, que no publicar, ja que no tenia connexió a internet:
No tinc dades de quilòmetres i desnivell, ja que en Lluís, que és el nostre guia, s'ha va deixar el suport del GPS i he portat el seu GPS a la meva bici i encara no l'hi he demanat el track. Sembla que han sortir uns 40 km i uns 1700 de desnivell.
Es tractava de fer una prova per una posterior sortida, ja que els tracks del Lluís eren d'una fiabilitat relativa i això li comportava algun dubte. Ha sortir prou bé, tot i que hi ha hagut un tram -de Sant Segimon cap a Viladrau- on s'ha de caminar força. Afortunadament, és pràcticament sempre baixada i no ens hem cansar massa. Passat aquest tram, que és molt maco quant a paisatge, ens hem trobar un corriol preciós on ens ho hem passar molt bé.
Aquí tenim la crònica:
A les 6 del matí ens trobem a la Plaça JFR, Sonic; Nor_bak, Roby, Sbke i jo. A dalt, al poble del Montseny, se’ns afegeix en Keoki, que després faria en molts moments de guia natiu. Fa una mica de fred (3 ºC marca el termòmetre del cotxe) però el dia s’aixeca radiant. N’hi ha alguns que no sé què fan
En Raúl ja comença a transformar-se en home-llop
Mentre en Lluís mira el mapa, els ullals li comencen a créixer
El primer tram del track passava per una pista que va més o menys paral•lela a la carretera i no el fem per guanyar temps, ens decidim a pujar per l’asfalt. Uns quilòmetres més amunt deixem la carretera per entrar ja en el track, que seguia el GR-5, i ens encaminava cap a Collformic.
La pujada és més suau que la de Vallfroners i potser més maca
També hi ha més fonts, de manera que es pot començar la sortida sense aigua
Seguim pujant, ara entre camps
En Lluís porta unes banyes
Al Raúl li van a mida
Passem pel costat d’una masia on trobem uns gossos que primer ens borden però que després es fan amics
En podríem dir mar i muntanya o sort de ser-hi i poder-ho veure
Arribem a Collformic i avui trobem l’entrada a la pista que no vam saber veure dissabte passat. Mirem si és prohibit el pas de bicicletes, però només trobem un cartell on es prohibeix el pas de cotxes i motos i, per tant, hi entrem tranquil•lament. Al costat de les escales per on vam pujar dissabte passat ens fem una foto de grup
Hem d’anar a Sant Segimon, no miro el track i anem equivocadament per on vam passar set dies enrere
Com que el track ens feia anar per l’altra banda, desfem la pujada i tornem a les escales però no podem seguir gaire més ja que hi ha una porta que ens barra el pas. No podem fer res més que tornar a girar, amb l’esperança de no perdre’ns en alguna cruïlla
Al fons veiem Montserrat
Avui hi ha boira a la Plana
En Roby s’ho mira
Anem arribant al punt més alt
En aquest punt, que és la cruïlla on ens vam trobar la senyora que ens va dir que no es podia passar, retrobem el track: finalment hem fet drecera i deixem de patir i podem fruir dels colors de la tardor
Entre fulles de faigs arribem a Sant Segimon
No hi podem entrar, estan rehabilitant la coberta de l’edifici de les cel•les,i hi ha una tanca i ens ho hem de mirar d’una mica lluny
Als peus de Sant Segimon surt un corriol per on en Lluís neda en un mar de fulles
En Paco intenta no topar amb cap de les pedres que hi ha al dessota
M’ho estic passant molt bé
Aquí les fulles ens arriben ben amunt
El corriol té algun tram força complicat, que hem de fer a peu
El llop que en Raúl porta a dins es desperta finalment i ataca en Roby
Com que som uns nens, anem a veure aquest salt d’aigua
Els que en saben, ho fan fàcil
Som a l’Erola
Un nou sistema ideat pel Roby per evitar les btts que baixen
Després d’un corriol molt maco, ens anem atansant a Viladrau. Tenim una mica de pressa i no hi ha massa temps per fotos
Ara passem per un tram de pista que ens porta tocar de Viladrau. Hem de pujar una mica per la fageda
Després d’aquestes pujades, passem per una pista una mica més planera
En Raúl, finalment, arriba a la seva font
I es torna a transformar
Al cap de poc temps arribem a la carretera que ve de Viladrau. El track d’en Sbke travessa la carretera, baixa en direcció Arbúcies i torna a pujar cap a Sant Marçal. Nosaltres passem per la carretera cap a Sant Marçal i pugem uns quilòmetres a tota màquina fins arribar-hi. Allà en Keoki ens torna a fer de guia natiu i ens porta per pista fins enllaçar amb el track, que passava per carretera. En una baixada sense cap complicació caic i es trenca el suport del GPS; en Paco porta unes brides i ho solucionem. Seguim baixant i arribem al costat del càmping on s’està en Jordi
que s’acomiada de nosaltres desprès d’una altra bona excursió
Ja només ens queda seguir baixant. Entre el creuat màgic, els Sol i unes taques de loctite de la pantalla, em costa una mica veure el track, però la pista no té massa complicacions (es tracta de baixar sempre) i arribem sense problemes a Montseny,on ens fem la foto final
I aquest és un petit vídeo, que vaig fer encara no sé com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada