Benvinguts al nostre bloc

Si voleu les traces de les sortides pel GPS, demaneu-nos-les marviba23@hotmail.com

diumenge, 28 d’abril del 2013

Tiana-Vallromanes-Tiana per corriols (21-10-2012)

Caminada

Aquesta és una de les últimes sortides que m'han agradat més. L'he fet molts cops, tant en Btt com a peu, i sempre que la repeteixo em quedo millor de com estava abans de fer-la. Si la muntanya sempre ens carrega d'ànims i bona energia, aquest recorregut ho fa especialemnt.

El primer cop que vaig fer una sortida similar vaig sortir de casa només amb les claus. No portava la motxilla un pèl pesada que porto sempre, ni vaig agafar aigua ni menjar. Feia molta calor, sort en vaig tenir de la Font de la Mercè, d'una vinya abandonada pujant a Can Girona, on vaig trobar uns cabrerets d'un raïm espectacularment dolç,  i d'una altra vinya a prop d'Alella, aquesta conreada, on no vaig poder resistir i vaig agafar un raïm també boníssim. Ja sé que per un raïm no passa res, però si tots els que passem per allà ho féssim, de què viuria el pagès? Pensant això, però també intentant-me justificar ja que si no ho feia no sé si hauria arribat a Alella, em vaig passar bona part de la resta del trajecte.   
 
Aquest cop sí que anava preparat, amb aigua i dos entrepans de xocolata;  vaig sortir de l'ajuntament de Tiana i vaig encaminar-me pel dipòsit nou cap a Can Sent Romà, on vaig començar a trotar. Després de veure al Macaret, vaig pujar a la Cartoixa pel corriolet ombrívol habitual. Sempre amunt, vaig passar per sota de la Cartoixa, el Cementiri del Còlera i els  9 Pins. Allà, per les esses de la Vinya, vaig pujar al Turó d'en Galzeran, el punt més alt de la sortida des d'on vaig baixar fins al Dolmen de Castellruf.
El ruquet Macaret, sempre curiós

La font queda a la dreta del corriol de can Sent Romà, baixant unes escales. L'aigua no és potable
Els xiprers a l'entrada de la Cartoixa de l'Alegria
La làpida del cementiri del còlera
El Vigia Alfa, al Turó d'en Galzeran
El Dolmen de Castellruf, vist pel darrere


 Fins aquí la sortida és maca, a partir d'aquí  encara millora, ja que es passa pels corriols de la  Mercè (on un dia vaig  resar: Déu meu, que no s'acabi mai! i ara sempre hi penso quan hi passo) i de Can Girona, que són preciosos sempre, però aquell dia encara més, després d'unes pluges que els havien deixat al punt. Semblava que caminés sobre cotó, amb aquell tou de fulles humides als peus i l'olor que queda després de la pluja. Ja fa dies que vaig fer aquesta sortida, però el record encara el tinc, i és que hi ha sensacions que no s'obliden.
 Un cop a Can Girona, vaig pujar una mica per la pista del balcó del Vallès, intentant agafar el corriol  de la Tinxaprehicabri, però en vaig veure un que surt de més avall  -i que vaig poder comprovar que és més maco- i hi vaig tirar. Va una bona estona més o menys paral·lel a la pista que surt de Can Girona fins que hi  baixa de sobte, just en el punt on surt el corriol de l’Scott, que vaig seguir ja que sabia que em portaria al de la Trinxaprehicabri després de pujar una mica. El que no sabia és com estava, amb les nevades i la ventada de fa uns anys havia quedat molt tapat i feia molt temps que no hi passava. Vaig veure que està força bé  ja que alguns dels arbres, ara secs, s'han pogut anant apartant. 
Aquest corriol puja molt, vaig haver de caminar una mica fins que vaig enllaçar amb el de la Trinxaprehicabri, que vaig seguir direcció Can Corbera. Allà vaig trobar una d’aquelles bosses que es fan servir en les curses d’orientació (després en veuria tres més), també vaig trobar quatre corredors que anaven en parelles de dos; els dos primers no van ni contestar  la meva salutació, els altres eren molt agradables i fins i tot els vaig poder ajudar, cosa que els primers, que anaven molt sobrats, segurament no necessitaven.
No vaig anar a Can Corbera, vaig tirar cap a la Font de Can Gurri, aprofitant aquest tram per menjar una mica de xocolata i descansar mentre caminava.  La font estava com encara està ara: impracticable, amb un toll d'aigua bruta i no s'hi podia beure. Vista la font, vaig pujar cap al corriol d’en Salva, que vaig agafar i enllaçar amb el de la Trinxacadenes, que em va portar a Vallromanes.
El camp de golf de Vallromanes
L'església de Vallromanes


El dia va ser molt humit i força calorós, mentre menjava una mica assegut a la plaça de l'església va sortir el sol i es va posar a ploure a l’hora. Quan pujava pel corriol de Can Cirera plovia força, però ho vaig agrair, em va refrescar una mica. Vaig fer tota la pujada corrent, veure que cada cop estic millor em va  animar molt. 
 El corriol de Can Cirera puja fins al GR-92, allà vaig fer uns metres per agafar-ne un altre molt llarg i divertit que em va deixar a les escoles d'Alella. Per tornar a casa vaig passar pel Camí de Baix d'Alella, que travessant la Urbanització La Virreina i  Can Roca, em va  portar a les escales de l'antic escorxador i pel carrer Vistalegre vaig arribar a l'Ajuntament, el punt de partida i final d'aquesta sortida..


Nota: les fotos són de sortides d'altres dies, les d'aquest dia s'han perdut.


La ruta és al wikiloc




diumenge, 21 d’abril del 2013

Tiana-Castell de Sant Miquel-Poblat de la Malesa (14-10-2012)

Caminada

Volia fer una sortida que tingués uns quaranta quilòmetres, amb algun corriol i amb una mica de desnivell.  No tenia molt clar per on passaria, la sortida es va anar fent sobre la marxa,  improvisant. Primer em vaig trobar amb milions de caçadors,  ja que s’obria la veda i tots estaven delerosos de matar. Els trets es sentien a la dreta del Torrent dels Grills, semblava  una pel·lícula de guerra. Es veu que s’havien concentrat a peu de cotxe,  i tots volien trobar la caça allà mateix, sense caminar. Com que hi havia tant soroll, vaig trencar pel corriolet mig perdut que puja  a mà esquerra del torrent, amb la vana esperança d’allunyar-me de la barbàrie.  Allò encara va ser pitjor, un dels Homo sapiens  amb escopeta  em va venir a dir que ells pagaven i jo no i que si no els volia trobar que no sortís en diumenge; un altre  que si no volava no em calia patir per rebre cap perdigonada.  I sort  que jo procurava no posar-los mala cara, no sé si es que se’m veia el que pensava per dins... Passat aquest mal tràngol, vaig pujar als Nou Pins  pel senderó carener entre Tiana i Alella, i dels Nou Pins vaig passar al Turó d’en Galzeran per la vinya.
L'Alegria, pujant pel corriolet del Torrent dels Grills
El Coll de Vendrans i la vinya
Can Fàbregas, l'Alegria i l'església de Sant Cebrià en línia recta
Les restes del foc de fa gairebé 19 anys
La vinya del Turó d'en Galzeran, ensangonada per la tardor
Fugint  algun cop de les pistes i corriols coneguts, vaig  fer cap a la  Font de Can Gurri  i, com que era a la vora, vaig pujar amunt per passar pel Corriol d’en Salva.  Sempre que fem aquest corriol en Btt en un creuament que hi haa tirem avall i anem cap a Vallromanes però aquest dia volia improvisar i vaig tirar recte amunt. A part de conèixer un nou corriol, no em va sortir bé del tot ja que vaig anar a parar just on havia agafat el Corriol d'en Salva.  Per no desfer el camí, vaig seguir pista amunt , passant pel Dolmen de Can Gurri 
Santa Maria de Martorelles
El Dolmen de Can Gurri
Seguint per la pista, vaig anar al Coll de la Font de Cera  des d’on em vaig atansar al corriol de Can Cirera, que em va portar a Vallromanes, on vaig fer un mos.  Per pujar al Castell, vaig passar pels corriols de la Trinxa, molt bonics tant de pujada com de baixada, corriolets que em van deixar als peus de Can Corbera
Uns pastissets enganxats al tronc caigut al corriol de la Trinxa, pujant de Vallromanes
Pujant cap a Can Corbera


El mini-generador eòlic de Can Corbera funcionant a ple rendiment tot i fer poc vent
La pujada al Castell de Sant Miquel no la vaig fer pel dret, sinó per la pista ampla que surt per sobre dels cirerers; la baixada fins Can Girona sí que va ser ben dreta primer, fins enllaçar amb la pista del Mirador del Vallès.
La torre enrunada -i plena de pintades- del Castell de Sant Miquel
Més restes del Castell
El balcó del Vallès. Montserrat, proper objectiu

La Mola, per on passaré el dia que vagi a Montserrat
Aquí  vaig provar de baixar per un corriol que primer prometia molt, però que després s’anava perdent fins quedar en no-res, de manera que vaig donar la volta per tornar a la pista i baixar a Can Girona, des d’on vaig prendre els corriols que em van pujar al  Dolmen de Castellruf. Pel meu corriol, i el del cementiri del còlera em vaig atansar al Seminari de la Conreria, on em vaig tornar a aturar una mica per menjar i agafar aigua.
Les amanites creixen espectacularment
El Castell ja queda lluny
Dolmen de Castellruf
Tiana, en primer terme i Montgat al fons
El cementiri oblidat del còlera
El guardià del corriol
Fent els corriolets habituals, vaig atansar-me primer a la Coscollada de l’Amigó i després al Poblat ibèric de la Malesa.  Sadollat de l’energia positiva d’aquest  bell indret, vaig baixar pel corriol de les canyes fins a tocar de Can Ruti, des d’on vaig pujar a la Font de l’Amigó.
Can Ruti i la Tèrmica del Besòs al fons
El màgic poblat de la Malesa
La gent, per dir-ho finament, és PORCA.
La Font de l'Amigó, una mica borrosa (pulsacions altes i poca llum) però no n'hi ha cap més.
Corriolejant amunt i avall, vaig tornar al Seminari i, ja una mica cansat, vaig baixar cap a casa passant per la Cartoixa i el corriolet de Can Sent Romà, on vaig saludar el ruquet Macaret
La Cartoixa de l'Alegria, una mica trista
El ruquet Macaret, curiós, sempre ens ve a trobar
I ja només quedava pujar a la carretera i baixar cap a casa

Resumint, es tracta d'una sortida força dura, amb molts corriols de pujada i algun de baixada. El pas pel castell de Sant Miquel és el més complicat, amb algun esglaó sobretot de baixada. També en trobareu algun baixant del poblat ibèric de Les Maleses, però res que no es pugui passar fàcilment. En la resta del trajecte, fora d'algun lloc puntual, caminareu o bé per corriol fàcil o bé per pista en bon estat. Si mireu el mapa, veureu que no es va directament al castell sinó que es van donant voltes, ja que es tractava de fer una ruta de més de 40 km. a banda i banda de Tiana i que tingués desnivell i corriols. Vaig anar improvisant sobre la marxa, primer fugint dels caçadors i després fins i tot provant corriols que no coneixia, com el que està marcat amb el waypoint "NO", que promet molt però s'acaba perdent. Aquest és el recorregut que en va sortir, si el voleu fer tingueu en compte el temps, jo vaig trigar força tot i que vaig anar per feina, caminant ràpid i sense aturar-me massa:




dijous, 18 d’abril del 2013

Badalona-Turó de l'Home: la festa de Bttbadalona (06-10-2012)

Btt



Aquesta sortida és la festa de Bttbadalona i cada any som més els que la comencem i els que arribem a dalt. Enguany celebràvem la X edició i havíem preparat nous trams corriolers i divertits. Jo tenia una mica de por, pensava que potser se'ns escaparia de les mans i que moriríem d'èxit. El recorregut estava provat i els nous trams em sembla que van agradar, tot i que allargaven una mica la ruta i augmentaven el risc d'acabar de nit, com a alguns ens va passar, però tot i això estava molt intranquil. Afortunadament, la sortida va ser gairebé perfecta, amb molts pocs incidents . 

Crec que ens hem de felicitar una mica tots, vagi la felicitació especialment pels que vau aconseguir pujar per primer cop a dalt, ja veureu com l'any vinent us costa molt menys. I als que no ho vàreu assolir també, sé que es pateix molt més al darrere que al davant.

Una altra troballa va ser la "ruta B", una ruta  alternativa pel riu, un encert que va permetre que els que no estaven tan forts com per fer la ruta "oficial" poguessin arribar al cim.

I si s'ha aconseguit tot això és perquè SOM UN EQUIP. Tots intentem col·laborar per a que la bici arribi al cim, posant-hi el nostre granet de sorra.





 Aquest és un vídeo on vaig intentar que sortissin tots els participants. Potser se'n va escapar algun, però ja veureu quants ciclistes ens vam reunir:



Si voleu veure milions de fotos i unes quantes cròniques, mireu el fòrum de Bttbadalona

I si us han vingut ganes de ser del grup, hi esteu convidats. Estigueu atents, l'onzena edició es farà a finals de setembre o a començament d'octubre. Entreneu una mica, que encara falten uns dies.
Us esperem!