Seguim un track de Probike, i sortim del carrer Sant Llàtzer, al costat de la Plaça Karl Marx. Pugem per la pista cap a l’antic Sanatori
I arribem a la carretera per anar cap a la pujada pseudo Mata-matxos , on la Margarida puja fins molt amunt, tot i que ha de fer un tram a peu ja que està força trencada per la pluja.
Passem per la segona pujada, molt feta malbé, i baixem per les pedres punxegudes, a peu els dos en els dos llocs. També passem pel corriol estret, sense perdonar res, i m’agafa una mica de por pensant que els de Probike van molt forts. Sort que després la cosa s’ha moderat i hem passat sempre per pista.
Anem seguint fins arribar a la Passarel·la, on veiem Montserrat i La Mola
També hi ha algun bitxo raro, ben content
Agafem la Carretera de les Aigües, que deixem abans d’arribar a la gossera per pujar al Turó de la Magarola
El mar està ben tranquil
A partir d’aquí anem baixant fins que arribem a l’ermita de Sant Medir
És força maca per fora, i tot i que l’obren els dissabtes, avui excepcionalment estava tancada i no l’hem pogut veure per dins.
Al costat hi tenim la Font del Camp del Miracle
Seguim baixant, ara paral·lels a la riera de Sant Medir, on baixava força aigua després de la pluja abundant del dijous i el dimecres, fins que trobem la primera desviació del track original, que ens porta en pocs metres a l’ermita de Sant Adjutori
i al Forn ibèric
Retornem al track i arribem a Can Borrell. No hem pogut veure el pantà ja que hi havia una batuda del senglar i no es podia passar, però ens hem desviat per segon cop del track, per anar a veure el Pi d’en Xandri, sempre baixant lleugerament i per bona pista
Com que es veia el Monestir de Sant Cugat molt a prop, hem decidit arribar-nos-hi. Feia molts anys que no hi anàvem (uns vint) i ens ha agradat molt. La part de Sant Cugat per on hem passat és nova i hem pogut anar per carril bici fins al monestir mateix. Acostumats com estem als carrils bici que no van enlloc, ens ha sorprès trobar-ne un de ben útil
Després de fer una mica de turisme
hem desfet el camí fins a Can Borrell, on hem tornat al track de Probike. Pugem força
fins arribar a la Torre Cendrera, per tornar a baixar després. A partir d’aquí tornem a pujar, i trobem algun arbre caigut per la pluja i el vent del dijous
Les pujadetes són força dures
fins arribar a l’Àrea de Lleure de Can Coll, atapeïda de gent. Passem de llarg, tot i l’olor de carn a la brasa i una mica més enllà, en un lloc fresquet, ens mengem un préssec
La Margarida ha anat molt bé fins ara, passant les pujades i les baixades ben ràpidament, però ja comença a notar el cansament i els 4-5 km que ens queden de pujada se li fan una mica llargs
Ens aturem un parell de cops per refer-nos, però no ens toca altra cosa que seguir pujant, fins que arribem al Forat del Vent i dels fils elèctrics
Ens fem una foto de “grup”
i ja només ens queda baixar per on havíem vingut.
Ha estat una sortida molt maca, amb la Margarida cada cop més forta i passant per llocs més complicats sense baixar, tant pujant com baixant, amb una temperatura molt agradable i les pistes sense gens de pols després de la pluja del dijous i el dimecres. Per repetir-la sovint
La ruta és al wikiloc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada