Benvinguts al nostre bloc

Si voleu les traces de les sortides pel GPS, demaneu-nos-les marviba23@hotmail.com

dimecres, 31 d’octubre del 2012

Trinxaprehicabri (23-04-2012)


 Btt

Aquesta sortida la va pensar l'amic Pino, que la va fer amb uns quants companys de Bttbadalona. Jo no hi vaig poder ser i la vaig fer en solitari uns dies després, però sortint de Tiana (el meu poble) en comptes de Badalona com van fer ells. Hi ha moltíssims corriols, gairebé sempre ciclables i també moltes pujades, sobretot després de la segona passada per Vallromanes, quan les cames ja comencen a estar cansades. En fi: un rutot que no m'importaria repetir. Només em queda donar les gràcies als qui ho han fet possible: els organitzadors de la Trinxacadenes, de la Prehistòrica i de la Cabrilenca. I, no cal dir-ho, al Pino, un geni dels tracks i de la bicicleta. Si voleu veure més informació i fotos, podeu anar a Bttbadalona,.

I aquesta és la crònica que vaig penjar al fòrum de Bttbadalona:

Ja l'he fet!
M'he cansat molt, no pensava que després de la segona passada per Vallromanes la ruta fos tan dura. Hi ha hagut moments que pensava estar a l'Ikea, donant voltes i voltes sense moure'm pràcticament del mateix lloc...
Al final m'han sortit 92.9 km i una muntegarrada d'hores.

Per pujar al GR-92 he passat per Can Sentromà, la Cartoixa i el Cementiri del Còlera. El dia no era massa segur, tan aviat es tapava de núvols ben foscos com sortia el sol, feia un vent fresc i fort, una mica molest. Vaja, com si estiguéssim a Holanda

Després d'una excursió per Alella, he tornat a pujar al GR per la pista de la Coma Clara, després d'esquivar els milers de conductors de 4x4 de luxe (i algun de no tan luxós) que portaven els nens a l'escola, ben puntuals a les 8:30. M'ha costat, ja que és ben sabut que com més de luxe és un cotxe més preferència té.

Per baixar a Vallromanes he passat per la trialera de les arrels de Can Cirera, variant de la dreta.

Després d'esmorzar una mica, he seguit endavant, passant per uns quants carrers costeruts en direcció al Turó del Mas Miquel, on he anat baixant pel corriol que porta a Can Maymó. En aquest corriol, en un lloc ben apartat hi he trobat aquest pessebre


Per Can Nadal he fet l'enllaç amb el Bosc de Céllecs, on he anat seguint corriols un d'arrere l'altre, també amb alguna pujadeta important. Un d'aquests corriols m'ha deixat als peus de la Pedra de Les Orenetes

M'he desviat una mica del trac per anar a la Roca Foradada




I més endavant, a peu de pista, m'he aturat a la Pedra de les Creus





Corriol amunt, corriol avall, he anat fins el pas per sota la carretera on t'has d'ajupir ben ajupit. Des d'aquest pas fins Santa Agnès de Malanyanes he anat passant per pistes planeres sense massa interès. A Santa Agnès he agafat aigua i he tornat a menjar, preparant-me per les pujades que havien de venir a la Urbanització Sant Carles, on hi he arribat després de seguir un tram del corriol que vam "inaugurar" el dia del Turó de l'Home. La pedrera de l'altra banda és ben activa, mentre pujava han fet dues explosions, espero que fossin controlades

Deixo la urbanització i vaig pujant, primer per pista i després per corriol fins el Coll de Parpers, on comença a ploure força. Vaig ben equipat, em tapo ben tapat i em sap greu per les parades de llibres i de roses, espero que hagi estat una pluja local. Pujant per la pista del Meridià Verd, deixa de ploure i surt el sol novament. Al peu d'aquest espígol em trec l'impermeable


Passo per Sant Bartomeu i deixo la pista per baixar per corriol al Torrent del Xaragall primer i al de Can Maymò després. Seguint un altre corriol, faig cap a una pista que baixa fins la Riera de Vallromanes, i entro a la Plaça de l'Ajuntamnet, on em torno a aturar per menjar.

Aquí pensava que ja estava a punt d'acabar la sortida, però estava molt equivocat. El que quedava ara eren un seguit de pujades i pujades, sempre amunt, jo diria que he arribat al cel i tot de tant pujar.

Primer, per Can Corbera, he anat al Balcó del Vallès

Després, per sobre de Can Girona he agafat el Corriol de l'Scott, on el Rob va baixar entre les pedres i esquivant l'arbre caigut i he anat pujant per la pista de la Font i el Dolmen de Can Gurri

Encara veig el Castell de Sant Miquel, ara per l'altra banda


Pujo una mica per la pista que ve de la Font de la Mercè, per passar per un corriol que em portarà per sobre de Santa Maria de Martorelles. Aquí el GPS no va massa fi, marca el trajecte malament i m'he perdut més d'un cop, sort que m'ho conec una mica.

Quan he arribat a la pista de la Pedrera pensava que pujaria ja cap al Turó d'en Galzeran, però no: he baixat fins la Font Sunyera


La remuntada m'ha costat, hi ha molt desnivell i ja estava força cansat. Quan ja pensava que tiraria cap a casa, he hagut de pujar per la 3ª Maria, on he hagut de caminar ja que no podia més, pensant en l'Ikea.

Com que estava a la vora del Dolmen de Castellruf, m'hi he atansat, fidel amb la meva cita amb la prehistòria

Ja una mica més animat, he anat seguint el trac fins als peus del Turó d'en Galzeran, on l'he deixat per pujar-hi

i baixar a casa per La Vinya, les Zetes i l'ermita de l 'Alegria, això que no falti mai.

La ruta és al wikiloc



dimarts, 30 d’octubre del 2012

Fonts del Pop, de l'Amigó i de l'Alba (21-04-2012)

Caminada

Surto de la Plaça de l'Ajuntament de Tiana i m'encamino a Can Sentromà, on tinc la companyia d'en Macaret, un ruquet que sempre et ve a trobar quan et veu i es deixa amanyagar

Passo per un corriolet fins al camí que porta a la Cartoixa,  però no hi arribo hi ja que n'agafo un altre que s'enfila gairebé fins al capdamunt del Mas Ram. Aquest està molt tapat, m'agrada molt passar-hi en Btt quan torno cap a casa, però últimament només ho faig a l'hivern, quan la roba protegeix una mica. Aquesta és la part de baix, que amb la primavera s'ha omplert de les flors blanques i rosades de les estepes i dels espígols


A mitja pujada podem veure el monestir, que mira al mar i està ben arrecerat dels vents del nord

També Montgat, i el mar

Quan s'acaba el corriol, pujo uns metres  per la pista que va al cim del Mas Ram, des d'on baixo per un altre corriol fins la Font del Pop, que és als peus de Can Ruti i on és millor no agafar aigua per si encara segueixen les greus filtracions provinents de la clínica que hi va haver temps enrere. Els nens, aliens a totes aquestes cabòries, hi agafen capgrossos

 Després de passar per l'àrea de lleure de Can Ruti, m'encamino a la Font de l'Amigó, seguint el SL-C 192 que en aquest tram és un deliciós i ombrívol corriol que va pujant fins la font seguint el Torrent de l'Amigó. La font de l'Amigó és d'aigua fresca i bona, però des que van omplir de residus no massa coneguts la pedrera de la Vallensana procuro no beure'n, ja que queda just per sota de la pedrera.

Resignat, segueixo pel SL-C-192, que ara és ben assolellat i que va planejant en direcció al Seminari, paral·lel a la platja  i amb vistes de Badalona i Sant Adrià

 de Can Ruti, el megahospital que es va fer en temps de Franco 

i de la Cartoixa

 Deixo aquest corriol per anar al Seminari, on m'hi atanso després de seguir un tram del GR-92. Al Seminari sí que es pot beure aigua fresca, bona i amb garanties. Després de beure, segueixo cap a la Font de l'Alba, passant pel cementiri del còlera.

A la Font de l'Alba raja un fil d'aigua i no s´hi pot beure, però uns metres més avall hi ha una font pública d'aigua potable, no tan bona com la del Seminari, però que fa el seu fet. També hi ha taules amb bancs on es pot menjar o descansar una mica


Baixo per la passera del costat de la carretera fins al carrer de Can Gosch, que m'atansarà a l'ermita de l'Alegria, on hi torna a haver aigua potable


 De l'Alegria pujo per la pista del tallafocs, i la deixo per atansar-me a la pista de la carena entre Alella i Tiana. Un cop a la carena, al Coll de Vendrans, baixo fins al Torrent dels Grills i pujo a Can Gaietà i de Can Gaietà a l'Ajuntament. 

Aquest és el perfil de la ruta
 La ruta és al wikiloc

dijous, 25 d’octubre del 2012

Un Corredor diferent (16-04-2012)

Avui he anat al Corredor. No he fet la ruta pistera habitual, he anat enllaçant corriols, tots ciclables. Amb la pluja el terreny no estava en les millors condicions, però la sortida m'ha agradat molt.
 
Aquest és el guió:
-Surto de Tiana
-Camí de Baix d'Alella, Cementiri d'Alella.
-Riera de la Coma Clara. Volia pujar per la pista dels peraltes però estava molt bruta i ho he fet per la de l'esquerra, més fàcil.
-Pista de la Cornisa. Variant a l'esquerra, la que va a la pista que puja de Vallromanes. Extraterrestres, seguint les marques del GR
-Pista de la Cornisa. Can Gurguí, Tobogan
-Creu d'en Boquet, Cal Senyor, Dolmen, pista de la Mútua, corriol que surt a l'esquerra i enllaça amb el que vam fer dilluns. Aquí m'he perdut un moment (em faltava un tram de trac) i he baixat a Òrrius per on no ho havia de fer. Pujada a la pista de Sant Bartomeu per un camí que em va ensenyar diumenge un company de Vilassar (Salvador: gràcies).
-Corriol de Ca la Mort i tots els que vam fer el dia del Turó de l'Home.
-Santuari del Corredor. Plou, no m'aturo que està moooooolt negre. Baixo pels corriols fins Dosrius. Agafo aigua a la font però tampoc m'aturo ja que s'està preparant una bona tempesta, amb força trons.
-Pujo per enllaçar amb la pista que porta a Can Bruguera. Hi pujo, seguint la pista. Baixo pels corriols de la Transmaresme, ben xops.
-Pujo per la riera de Clarà, a Argentona. M'ha costat força: el saulonet moll s'arrapa molt. Segueixo amunt per pista enfangada, em desvio per agafar un corriol que vaig trobar diumenge que és molt maco primer i que després es torna una mica feréstec.
-Torno a pujar en direcció a Òrrius. Comença a ploure de valent, trec l'impermeable i el flotador i penso que m'hauran de venir a buscar. Fa molt vent. Fa molt fred. Hi ha molta pujada (és la pista per on vam baixar dilluns), arribo com puc a Òrrius. Plou més encara. Segueixo pujant per on ho havia fet abans, però ara amb 60 km més i amb força fang, em costa però sóc molt tossut.
-Ja no plou tant, arribo a la pista de Sant Bartomeu. Vaig tirant, ara en direcció cap a casa. La pluja s'acaba. El cel està PRECIÓS. Passo pel Vietnam, he de posar oli a la cadena, queda com una pasta però ja no fa massa soroll. Pujo per la pista carenera fins Sant Mateu.
-Baixo, congeladet de mans, fins al Mirador. M'aturo, el cel molt maco novament. Cap al Llobregat el mar té el mateix color que el cel, fosc. Sembla que hi plou molt.
-Passo pels extraterrestres, variant esquerra, per on havia pujat. Con tot el dia he de vigilar de no relliscar amb les arrels molles, que són força perilloses. Baixo pel corriol de les escoles d'Alella. Pujo pel camí del mig i faig un corriolet que forma part del sender SLC-96, que em deixa a la Virreina.
-Pujo per Can Roca i m'arribo fins l'ajuntament, per tancar el trac. 


Unes fotos: 
Al matí feia força fresca i amb el sol i el vent hi havia força visibilitat


En arribar al Coll de Porc, vaig veure el Montseny enfarinat. Segur que després, a la tarda, encara s'emblanquinaria més ja que estava molt tapat i la temperatura era força baixa


Vaig passar per un dels corriols que vam fer al Turó per evitar la urbanització Sant Carles, i la devastació era total



Troncs esperant ser transformats en paper o en pasta de fusta, tallats en un moment sense cap mirament ni control


Pujant a Can Bordoi, a Can Dous, em vaig aturar un moment per menjar-me un entrepà. Tenia gana i aigua suficient i així no em caldria fer una aturada a Can Bordoi. Em sembla que l'invent va anar bé, ja que a la pujada al Corredor vaig anar força ràpid i no em vaig cansar gens. Mentre esmorzava tenia aquest sarronet de pastor als peus

 A Can Bosc vaig trobar aquest personatge, força tibat

 És clar que tenia motius per estar-ne de tibat, amb tanta família

Mentre em distreia amb aquestes foteses, va començar a tronar. A la part del Montseny era molt negre, a banda de mar no tant. Es va girar una mica d'aire, però no pensava que hagués de ploure ja que uns minuts abans, mentre esmorzava, feia un bon sol. Però ja se sap que a la primavera el temps canvia ben de pressa i abans d'arribar al Santuari del Corredor ja s'escapaven unes gotes. Ni vaig entrar al pati, vaig fer la foto dels preciosos xiprers que ens donen la benvinguda i em vaig escapar de l'aigua pels pèls

 Abans d'arribar a la carretera de Dosrius em vaig trobar aquest immens cirerer

Aquí es va posar molt negre i es van tornar a escapar unes gotes, de manera que vaig seguir endavant només aturant-me uns instants a omplir aigua de la font d'un parc infantil.
Comença la pujada, que vaig fent sense pressa però sense adormir-me, fins Can Bruguera, des d'on vaig baixar pels corriols de la Transmaresme però fets en sentit contrari.


En poca estona ja vaig ser a la Riera de Clarà d'Argentona i, per evitar la carretera, hi vaig pujar.
El sauló s'arrapa molt, em vaig notar una mica de molèstia a la cuixa i em vaig aturar on en Carsabi ens va donar aquella coca tan bona que havia comprat al mercat de Sant Iscle. Mentre menjava una barreta pensava en la coca, però és el que hi ha, com diria la meva filla.
Després de menjar i beure assegut a la tanca com un rei, venia la part més pesada de la pujada, amb molt de fang pel que havia plogut. A mitja pujada vaig deixar la pista i vaig agafar un corriol ben humit i força llarg.

Sembla mentida com canvien les coses en pocs dies, després d'un hivern molt sec, ara tot el bosc és ben verd

Però el cel no n'era de verd, era molt negre. I, és clar, tanta estona esquivant la pluja pels pèls no podia durar. I em va caure a sobre un bon ruixat mentre passava cap a Òrrius. Sort que portava l'impermeable i els guants llargs, calia abrigar-se ja que feia força fred. No només era negre el cel, el corriol també era molt fosc, però qui ho tenia més negre era aquest petit porc senglar que em va donar un bon ensurt

Per la pista cap a Òrrius i al mateix Òrrius, l'aiguat era considerable, però ja gairebé a la pista de la cornisa va començar a escampar, de manera que en arribar-hi ja no plovia. El cel era preciós, llàstima que a la foto no es vegi, per això no la poso. Sí que poso la de Badalona i Barcelona feta des del Mirador, amb una cortina de pluja al darrere


La sortida és al wikiloc


dimarts, 23 d’octubre del 2012

El Rocar de Tiana (Sender SL-C 96) 16-04-2012

Comencem la caminada a l'Ajuntament per anar al  parc de l'antic camp de futbol, on trobem el primer dels senyals que ens aniran indicant per on hem de passar. 
Pel camí de Can Roca arribem a la Virreina,  on agafem un corriolet que va pujant. Al seu capdamunt trobem aquest preciós garrofer 

Per pista i sempre pujant, arribarem als peus del  Rocar, des d'on podrem veure el mar, Montgat, Badalona, Sant Adrià i Barcelona, amb Montjuïc al fons

  
Al Rocar fem una petita variant de l'itinerari marcat, continuant  fins Coll de Vendrans, on estan fent uns exhaustius treballs de neteja, amb excavadores i tot, que espero siguin beneficiosos. Suposo que saben el que fan

 Al Coll de Vendrans fem una altra variant, donant la volta pel darrere de la vinya, que ja està brotant

Des de les Comunes podem veure l'església de Sant Cebrià deTiana, l'ermita de la Mare de Déu de l'Alegria i, en primer terme, Can Fàbregas

Seguim tenint molt bones vistes del Barcelonès

A l' ermita de l'Alegria podem  beure aigua fresca de la font

També podem seure una mica i descansar a l'ombra dels xiprers

De l'Alegria baixarem fins la urbanització de Can  Gaietà. Els senyals del sender ens portarien per un dels carrers d'aquesta urbanització fins al punt d'inici, però nosaltres farem una petita volta, passant pel damunt del Torrent dels Grills, on  trobarem aquest arbret de l'amor (Cercis siliquastrum, L), ja ben florit





Després d'una petita remuntada per Can Gaietà, arribarem ben aviat a l'ajuntament de Tiana.

El sender oficial té 7.8 quilòmetres i està molt ben senyalitzat, amb indicadors com aquest. Espero que durin i no els facin malbé


La Diputació de Barcelona ha editat un tríptic amb l'itinerari que encara us facilitarà més la sortida. El podeu veure clicant AQUÍ


El meu recorregut és una mica més llarg, són uns 10 quilòmetres. Si el voleu seguir el podeu trobar al wikiloc