Benvinguts al nostre bloc

Si voleu les traces de les sortides pel GPS, demaneu-nos-les marviba23@hotmail.com

dilluns, 29 de novembre del 2010

Volta a Collserola (06-11-2010)

En Lluís (silvesterbike) de Bttbadalona va proposar fer aquesta sortida el dia 6 de novembre, i ens hi vam afegir uns quants bttbadalonins i algun amic.
Aquest és el vídeo que vaig fer per recordar-la

Per les pistes de Collserola (III) from Pere Brufau on Vimeo.


I aquesta és la crònica, on vaig intentar no repetir les fotos del vídeo i en vaig arreglar alguna que sortia fosca pel contrallum:

Com sempre, matinem una mica i a les 7 ja som al punt de partida i comencem a pedalar.
Arribem a la Plaça Karl Marx a l’hora convinguda, les 7:40, per trobar-nos amb els que sortien de Barcelona.
Després d’una estona d’espera i presentacions, comencem la pujada per Can Masdéu cap al Forat del Vent.
Estem a novembre, però fa un dia radiant i sembla que la temperatura ara una mica baixa, ja que és força d’hora, augmentarà força




Seguim pel camí habitual: “la mata-matxos” i la “rompe-chulos”, segons les anomena el Diesel, i una mica de carretera de les Aigües per atansar-nos a Vallvidrera. Aquí està en Juan, amb la Torre de Comunicacions d’en Foster a la seva esquerra


Després d’una estona de corriols, trialeres i pista, arribem a Sant Pere Màrtir, on ens aturem per agafar aigua. En Jose Luis em demana una foto, que no surt per culpa de la vegetació


Com sempre, ens ho passem pipa




Passem per aquest bonic corriol puja-baixa investigat la setmana passada pel nostre guia Lluís


Aquí el tenim, entre fonolls, controlant que cap ovella es perdi


Ara ciclem pel costat de Sant Bartomeu de la Quadra que és al terme de Molins de Rei i, més endavant, travessem la riera de Vallvidrera. Aquest és el salt d’aigua de la riera, salt que alguns, els que anaven al davant, es van passar ja que des de la pista per on vam anar queda molt amagat, gairebé no es veu.
Als que no som massa de muntanya ens fa una mica de por passar per aquí: una relliscada i cap avall


Els salts


Tresquem una mica, per no mullar-nos els peus i arribem a baix on ens fem la foto.




Després de la visita al salt, on hem de tornar a l’estiu, i de menjar una mica, ens ajuntem amb els que s'ho havien saltat al capdamunt d’una bona pujada, al Coll de l’Amigoret. La pujada és forteta i s’entén que els que ja hi eren no volguessin baixar per veure el salt d’aigua.

Quan arribem a dalt de tot de la pujada, ens trobem al Surfer i al Toni Albà fent meditació


Un petit reagrupament abans d’arribar a La Floresta, on ja es comença a notar la calor i el cansament comença a aparèixer


En Lluís m’explica que l’any passat aquest tram de La Floresta-Les Planes va ser diferent i que enguany provaríem una variant “Chusada total”. La variant surt molt bé, amb un corriolet molt maco i net que aquí estem acabant






Una última pujada, a la urbanització de Les Planes




Ens aturem a la Font de la Vista Rica, on en Roby, en Bisonte, en Gordi i en Martin ens deixen ja que se'ls cova l'arròs, i nosaltres mengem una mica. Prepareu-vos per la foto, en Dojavi menja!:


Seguim endavant passant pel costat de Sant Medir i de la seva riera i al Pi d’en Xandri ens fem una foto de grup que surt tan fosca que l'he de blanquejar una mica. Potser m'he passat i tot


Després de deixar els terrenys de la Torre Negra, que ara semblen protegits de l’especulació, entrem en un bonic corriol que ens deixa a una pista amb tobogans per on anem, a tot drap, fins l’àrea de lleure de Can Coll. Ens aturem una mica per arreglar diversos desperfectes en una cadena que només té 60.000 km i que, després de passar per les mans d’en Jose Luis queda com a nova, llesta per fer-ne 60.000 més.
De Can Coll pugem cap al Forat del Vent, passant pel costat de Sant Iscle de les Feixes i la Serra de la Ventosa, el camí habitual dels últims dies. Allà ens fem una nova foto de grup:


I baixem per la trialera pedregosa (d’on han sortit tantes pedres?) cap a la Plaça Karl Marx. Els supervivents del grup enfilem al pont de Santa Coloma, on m’acomiado de tothom ja que vaig a Tiana. Mentre torno a casa se’m fa gairebé de nit i vaig cantant la cançó “Bona nit”


I així quedo quan arribo a casa i em trec el casc. Com diu la meva filla Núria, si m'hi presento podré guanyar el concurs de Pelo Pantén


Gràcies, Lluís.
Espero la tercera edició.

dimecres, 24 de novembre del 2010

Tiana-Ripollet-Tiana (30-10-2010)



Sortim de casa i baixem al passeig marítim, on trobem les restes del naufragi etílic dels que perden la vida bevent a les nits, ja que els escombriaires encara no han netejat com cada matí els vidres i les deixalles que han escampat pertot.
El mar està tranquil, ens convida que hi entrem: tinc l'aigua encara calenta i a fora hi fa més fred que a dins. Nosaltres no ens l'escoltem, només el mirem


I pedalem entre les barques al port de Badalona




Arribem al Besòs i pugem amunt fins Montcada, on anem cap a l'altre riu, el Ripoll, i pugem també riu amunt pel lateral


Després de menjar una mica, desfem el camí. Ara passem pel costat del Pont del Petroli de Badalona, que jo no havia vist mai de tant a prop


I ens aturem i el mirem una mica més


I ens quedem quiets asseguts en un banc, intentant captar la pau del moment


I amb una mica d'aquesta pau dins nostre tornem a casa després d'un matí preciós.

diumenge, 14 de novembre del 2010

Per Collserola amb Bttbadalona (31-10-2010)

Sortida de Tots Sants, amb vídeo i crònica:

Per les pistes de Collserola (II) from Pere Brufau on Vimeo.




Sortim de la Plaça i anem al pont de Montcada que ens porta al Parc de les Aigües, on el Martin ens espera per portar-nos cap a Collserola passant pels seus dominis de Can Cuiàs, que desconeixia i que m'han agradat molt, i comencem a pujar





En Dydy ha fet la Falconada super llarga de Sabadell i ha enllaçat amb nosaltres



Després de pujar, toca baixar. Mentre, veiem l'Arc de Sant Martí



A nosaltres ens plou una mica, però al Montseny sembla que hi cau un bon ram



Al Forat del Vent el panorama és espectacular, tot i que la foto a contrallum no fa justícia



Al Portell de Valldaura ens fem la foto oficial de grup. Asseguts al davant i de dreta a esquerra: Manolito, Cumbreitor, Mak i Klein. Al darrera i drets: Martin, Linneo, Gordi, Dydy, Diego, Jose Luis, Dojavi, Keoki i Pere



Baixem per la serra d'en Gatell cap a Can Cerdà primer i cap a l'Àrea de lleure de Can Coll després, on ens entaulem per esmorzar. En Keoki beneeix la taula



Pugem ara cap a Can Coll i baixem en direcció a Sant Cugat. Tenim temps de fer de pastorets i tot



Passem pel torrent de Sant Oist, ben enfangat, i ens trobem algun dels participants d'una pedalada. Al Dydy li volen donar esmorzar al veure´l amb dorsal, però seguim endavant passant pel costat de la riera de Sant Medir i del Pi d'en Xandri. La foto surt d'aquella manera, ja que no ens aturem. El nen em pregunta si estem fent una cursa, no m'estranya ja que correm molt



Una mica més endavant ens trobem als Bttmanies Francesc, Primo, Trevi i Juan, a qui ja havíem saludat a Can Coll, i al Xavier 1965, que estava passejant amb la seva princesa i se'ls havia trobat. Més endavant ens tornarem a trobar als Manies, que estan provant camins per una nocturna.

Nosaltres seguim Can Borrell amunt, fins enllaçar amb la carretera a la urbanització Sol i Aire (i pujada hi afegiria jo)



Pugem una mica per carretera i a Can Torres, mentre decidim si passem pel Aqüeducte o no puc fer aquesta foto de tardor



I mentre decidim si pugem o no al Tibidabo, aquesta de Barcelona, Santa Coloma, Sant Adrià, Badalona, Montgat, El Masnou....



Ni passem per l'Aqüeducte ni pel Tibidabo, baixem cap a la Font de la Vista Rica i el Turó del Maltall de Magarola







Tornem a passar pel Forat del Vent, on ens reagrupem







A Bttbadalona quan veiem una pujada, hi anem de cap. Per això pugem fins al Turó de Roquetes





En Martin ens guia per un senderó preciós que ens baixa fins el riu, per on baixem a molt bon ritme fins el pont de Santa Coloma. Allà m'acomiado de tothom per pujar cap a Can Zam, on m'aturo a la font i la pobra bici està ben bruta després de la sortida



Aquest és el famós Tub



Es nota que pel camí hi passa molta gent



Ja he deixat el Camí dels Minerals i estic pujant pel tallafocs que porta al darrere del Poblat Ibèric. Podeu veure com es nota l'erosió provocada pel pas continuat de ciclistes



Aquí hi viu algun de nosaltres, oi?



El dia ha començat molt tapat i amb pluja, però ara és radiant, amb una mica de vent i molta visibilitat







Jo també estic radiant, després del matí tan bo que he passat. Em trobo molt bé i baixo pel corriol de Sant Jeroni jugant amb la tija com un nen. A la pujada m'he d'aturar un moment ja que el canvi no funciona i els pinyons no baixen. Miro, remiro, netejo i segueix sense funcionar. Segueixo endavant i a Can Dimoni m'adono que és per culpa d'un cargol que està ben fluix. El collo una mica i ja funciona: fins i tot això em surt bé, jo que sóc un negat de la mecànica.

Pujo pel Tanatori i, feliç, faig una foto a contrallum de Collserola, mentre dono gràcies a Déu per tot