Benvinguts al nostre bloc

Si voleu les traces de les sortides pel GPS, demaneu-nos-les marviba23@hotmail.com

dissabte, 30 d’octubre del 2010

Per Collserola

Collserola ja és Parc Natural. Això és molt bona notícia, ja que d'aquesta manera es preservarà de la fal·lera constructora i especuladora quan la crisi actual millori.

Però aquesta bona notícia pel conjunt de la societat em sembla que, quan s'aprovi el reglament d'ús del Parc, es transformarà en una mala notícia pels que hi passegem en Btt.

Sembla que els vents apunten a una restricció molt gran per al pas dels ciclistes, adduint problemes de conservació dels camins i de convivència amb els altres usuaris del parc que hi van a peu.

No se m'escapa que hi ha alguns ciclistes que no respecten als vianants i que, per no respectar, no es respecten ni a ells mateixos, però d'això els que anem a passar-nos-ho bé, cedim el pas, saludem tothom i som prudents i respectuosos amb el terreny no en tenim la culpa, oi?.

També és possible que un pas molt elevat de ciclistes pels mateixos camins produeixi una mica (una mica, no tant com es pensen els polítics que sempre han anat en cotxe oficial i no han trepitjat mai Collserola) d'erosió d'aquests corriols, però prohibir el pas per aquest motiu seria com no fer servir el menjador de casa perquè és molt bonic i es fa malbé i menjar a la cuineta, ben juntets.
Si es fa malbé, es pot arreglar, oi? I si no es pot arreglar, es restringeix el pas per aquell lloc, però no per tot el Parc. En fi, ja veurem com queda la cosa.


Els de Bttbadalona, veient com bufa el vent, dissabte passat van decidir fer-hi un tomb, i passar per algun dels camins que tant ens agraden i que tan aviat es taparan per la brolla quan no ens hi deixin ciclar.

Com a resum d'aquesta sortida, curta però intensa, he fet un petit vídeo muntat de pressa i corrents, i amb el poc material del que disposava, ja que vaig fer molt poques fotos -quan passem per trialeres acostumo a anar l'últim ja que baixo molt malament- i també molt poques gravacions fins quedar-me sense memòria a la targeta. De fet, n'he hagut de manllevar alguna d'en Diesel per poder-lo acabar. Aquí el tenim:

Per les pistes de Collserola (I) from Pere Brufau on Vimeo.


Veureu que al vídeo dono les gràcies al Surfer. Com que no queda clar el perquè, ho explico aquí: en Surfer va comprar una tija d'aquestes que s'abaixen i s'apugen per mi, una altra pel Domingo i una tercera per ell mateix. Resulta que quan va muntar la seva, no funcionava bé, però ens va repartir les altres dues al Domingo i a mi, quedant-se ell sense. I no només això, sinó que abans de la sortida me la va muntar. Una gran persona, un gran amic

diumenge, 24 d’octubre del 2010

Pels camins d'en Serrallonga (16-10-2010)

Després de diversos canvis de data, finalment el dissabte dia 16 uns quants bttbadalonins i btmanies vam poder seguir un track del wikiloc que ens havia de portar pel cor de les Guilleries, on encara no hi havia pedalat mai i on tornaré per poc que pugui. Aquesta és la crònica de la sortida:

Quan arribem a Sant Sadurní d'Osormort (que no està al Penedès), encara no s'ha fet de dia


No perdem el temps i sortim encara a les fosques


Però ens trobem primer amb la Riera Major, que baixa molt plena i hem de recular, i després amb una punxada del Paco, que ens fan perdre una mica de temps


A sant Feliu de Planeses ens fem una foto de grup. D'esquerra a dreta: Paco, Sacarni, Linneo, Silvester, Chus i Nor_bak


Al Paco se li va doblegar un dels pinyons. No acostuma a passar, però sembla que d'un temps ençà aquestes coses que no acostumen a passar ens passen amb freqüència.
Per redreçar-lo vam fer servir la multi-eina d'Albacete del Nor-bak. En cas de no tenir aquesta preuada multi-eina, ens podrà servir alguna cosa que acabi més o menys en punta. La posarem al foradet de la part doblegada:


Picant una mica amb una altra multi-eina (una pedra), ho deixarem tot al seu lloc


No queda perfecte, però gairebé. Almenys en Paco podrà acabar el recorregut


Ja ho veieu, fàcil-fàcil. Només cal tenir un mínim de ferramentes


Després d'aquest petit incident mecànic, baixem cap a l'església de Vilanova de Sau




La nova bici d'en Nor_bak porta molts accessoris


En un corriolet semblant a aquest, veiem molts bolets, i sense buscar-los. Rovellons, coagres, pebrassos, una cama de perdiu...


Però no ens aturem a buscar-ne, la sortida és llarga i encara ens falta molt


Arribem al Càmping el Pont, al Pont de Malafogassa, des d'on surt una prova en dos dies, la Pedals d'en Serrallonga, que em sembla coincideix en molts trams amb el track que seguim nosaltres




Aprofitem per fer un mos i una mica de bricolatge: en una caiguda se m'ha trencat la guia de la tapa del GPS i en Chus ho arregla amb Loctite


Intentem netejar-lo bé i hi posem el líquid miraculós


Premem una mica uns minuts i ja estarà


Mentre estem reparant, en Lluís se'n va al punt zero de la ruta Pedals d'en Serrallonga, que us recomano del tot ja que la zona per on passa és preciosa


Anem pujant, entre la boira i sota milers de castanyers que deixen caure les seves càpsules amb les castanyes a dins, en direcció a l'ermita de Sant Andreu de Bancells i en Nor-bak decora la seva bici


Ens aturem un moment a la Font del Rector


Seguim la nostra marxa


i ja som a l'ermita


Mentre fem fotos, en Raúl intenta fer desaparèixer un soroll dels frens, típic dels Avid quan s'embruten i el pistó queda mig enganxat, o sigui a partir del primers 100 m de ruta. La seva multi-eina torna a entrar en joc


La boira és aquí força espessa


Baixem pel bosc de Serrallonga, on trobem aquest salt d'aigua


i la casa on, diuen, va viure en Joan Serra


Després de baixar, ens toca pujar. El terreny en aquesta zona està força trencat


També trobem molta aigua, les pluges de la setmana passada han estat abundoses i han amarat el terreny; les rieres aboquen aigua al Ter


El dia boirós no ens el deixa veure massa bé, però està allà a sota


Després de passar per un camí on ens trobem un senyor que ens diu ser el propietari i a qui no li agraden gens els ciclistes, fem cap a l'església de la Mare de Déu del Coll, on ens aturem per menjar una mica i prendre un cafè amb llet calenta en el restaurant que hi ha al costat


Des de l'aparcament del restaurant veiem el pantà de Susqueda


i camins pels que potser passarem algun dia


La nostra ruta passa pel darrera de l'església


des d'on veiem la creu i, al fons de la vall, el poble d'Osor, per on haurem de passar


Això ens diu en Chus


En aquesta baixada trobem uns trams de corriol molt bonics, que s'agraeixen després de tanta pista, però que ens entretenen una mica.
A Osor els carrers pels que passem són estrets i empedrats


Algunes cases tenen boniques finestres, tapades sense massa miraments pels cables de telèfon


o bé decorades amb plaques de zenc foradades pel tub de l'estufa, o per a què passi el gat


Deixem Osor i comencem a pujar i baixar, sobretot a pujar, en direcció a Sant Hilari. En una aturada comprovem com li agrada al Raúl posar-se bé per a les fotos


I veiem que els Land Rover poden servir fins i tot de remolc


En Sacarni està ben fresc, tantes pujades a les Antenes, les ermites i les zetes es noten


Finalment arribem a Sant Hilari, on volia comprar Jaumets, però la pastisseria és tancada


Sort que podem anar a la competència, on ens comprem un braç de gitano que ens va molt bé per matar una mica la gana i donar-nos energia


Passem pel costat d'una de les cabanes penjades als arbres del costat del Mas de la Vileta


La pista és ombrívola, amb força bassals i aigua que neix de tot arreu i s'escola camí avall, ja que la pluja de la setmana passada ho ha deixat tot ben humit. Afortunadament, està en molt bon estat i això ens fa més fàcil la ruta, tot i que hi ha alguna pujada forta. I així, pujant i baixant, arribem a Espinelves, on ens aturem una mica per fer fotos a la seva preciosa església




El nostre track passa per Viladrau, ens queda poc temps i probablement no podrem acabar de dia. Intentem passar-hi, però després d'uns pujadots enfangats que no semblen tenir fi s'imposa el seny d'en Silvester i d'en Linneo i girem per anar per carretera fins a Sant Sadurní, d'on només ens separen 6 escassos quilòmetres.
I a l'església de Sant Martí hi ha Missa amb actuació musical, de manera que arriba molta gent quan nosaltres marxem. M'hauria agradat quedar-m'hi, però no podia ser


I mentre ens acomiadem i posem les bicis al cotxe, se'ns fa de nit. Podríem dir que, un cop més, hem estat ciclant de lluna a lluna.

dimarts, 19 d’octubre del 2010

Badalona - Vallromanes - Cactus - Tub - Tiana (01-10-2010)

Sortim de la Plaça i quan passem per sota de la carretera se'ns ajunta en Domingo, que estrena bici. Noteu que el nombre d'Stumjumpers va en augment, a la foto n'hi ha dues (i mitja, si comptem la que tindrà en Nor_bak):


Pugem pel corriol de l'arbre caigut fins la Vallensana i passem pel corriol que ens portarà a la carretera. Al pla que hi ha a mig camí, seguim mirant la bici del Domingo, que es fa mirar ja que és molt maca. Ara tenim tres Stumjumpers (i mitja) i una Epic


Fem la foto de grup: Manolito, JFR, Sacarni, Monty-40, José Luis, Nor_bak, Surfer, Gordi i Domingo. Falta Pino, que s'havia quedat endarrerit per un problema mecànic


Passem pel costat de la Pedrera i baixem cap a Sant Pere de Reixac per agafar la pista de la Font dels Caçadors, que està seca per cert. Vorejant el Torrent de Reixac fem cap a la carretera i pel riu remuntem uns metres fins agafar el corriol que surt al costat de Can Rovira i que ens pujarà a Sant Cebrià de Cabanyes, on hi torna a haver sessió fotogràfica


Un altre briko-fàcil: la forca del Domingo no té massa aire i en Nor-bak l'hi acaba de treure la mica que portava. Sort que en Gordi-mans de plata ho arregla una mica


Pujant cap al Seminari ens trobem aquest noi que passeja la nena, ben adormida dins de la seva caseta


Al Seminari en Gordi m'arregla el canvi, que feia dies que no anava massa bé, i segueix la bona companyonia entre els bttbadalonins


En Manolito, en Sacarni, en Pino i en Gordi ens deixen al Seminari, la resta pugem als 9 Pins i al Turó d'en Galzeran, on ens fem una altra foto de grup. Veig que hi falta Monty-40, avui hem estat una mica despistats


En Jordi i en Monty ens deixen, els que quedem baixem a Vallromanes pel corriol d'en Salva, que s'endinsa en el bosc de Can Gordi, i la trialera de la Trinxa, que en Domingo baixa perfectament tot i la forca pràcticament sense aire de la seva Stumpjumper. A Vallromanes ens aturem a la plaça perfer una barreta i agafar energia per la pujada cap al GR, que fem pel corriol de can Cirera. Ja a la pista ens encaminem al Mirador de Premià


Sense aturar-nos, enfilem cap a Sant Mateu, on ja fem una mica de mala cara, sobretot alguns de la dreta de la foto


Pel Vietnam anem fins la Creu de Can Boquet i la Roca d'en Toni, per agafar la Trialera del Cactus. Abans, en Surfer ens explica que hi ha un camí que hauríem de seguir algun dia


Passem pel passeig de la platja i en arribar a Badalona tothom té molta feina: fer una truita de patates amb teflon, anar a comprar, arreglar la casa....

En Jose Luis m'acompanya fins Can Zam, en el trajecte m'ha dit que el proper dissabte ja es farà el Tub. Aquesta és l'entrada de la Mina de Galena, Jose Luis


La resta de la ruta, una mica penosa pel cansament que portava, ha estat en solitari fins a casa. Aquí us poso un petit vídeo, primer en la baixada de la Trinxa i després en un tram una mica complicat a Sant Mateu

Badalona-Vallromanes-Cactus from Pere Brufau on Vimeo.


I aquí el perfil