Benvinguts al nostre bloc

Si voleu les traces de les sortides pel GPS, demaneu-nos-les marviba23@hotmail.com

dissabte, 23 de maig del 2009

Rosella

Flors




A cops solitària






A vegades envaint els sembrats






A voltes fent-hi senyeres capricioses






Sovint omplint els camins amarats de la pluja de la primavera abans que arribi l'estiu.






Ens és molt fàcil trobar-la tot i els herbicides.




Pertany al la família de les Papaveràcies, al gènere Papaver i el seu nom científic és Papaver rhoeas L.



En medicina s'usa com a expectorant, sedant i antidiarreic.


Les llavors s'han usat com a condiment.


En el mateix gènere hi trobem el cascall, Papaver somniferum, que té un làtex del qual se n'extreu una resina, l'opi. I de l'opi se'n poden aïllar la codeïna i la morfina. I per modificació química de la morfina se n'obté la heroïna, que ha fet que molts joves -i no tan joves- s'hi hagin deixat la vida, com el pobre Pedro, mort fa pocs dies, que uns anys enrere m'explicava que a ell no el dominava: "sólo los domingos, algún sábado, para estar bien".




Fa unes setmanes en Joan Arimany, Totof, va posar al fòrum del seu boc teampoal.blogspot.com aquesta preciosa foto d'una rosella morada







Jo no n'havia vist mai cap, des d'aquell dia no deixo de mirar per si en trobo una altra. Hauré d'anar a fer una ruta per la Baixa Segarra, on la va trobar en Joan.





diumenge, 17 de maig del 2009

A la Serralada de Marina

Btt





Ahir havia de trobar-me amb els amics de Bttbadalona, però quan sortia de casa he vist que tenia una roda desinflada i quan ja era de camí m'he adonat que no portava el pulsòmetre i he hagut de tronar a buscar-lo.


Això m'ha fet fer una mica tard i no m'he pogut presentar al punt de reunió, la plaça de Lloreda. He pujat al dipòsit, el segon punt de trobada, però no he vist ningú, sembla que per pocs minuts.


Llavors he pujat al Vigia B i he baixat a la Font de la Guineu, on només cau un rajolí tot i les pluges d'aquesta primavera.


He baixat, esquivant uns quants arbres caiguts, fins la pista que porta a Can Torrents Vell.


D'aquesta pista he intentat (i dic intentar pels forats que hi han fet i els arbres que han tirat al mig) pujar ciclant fins a un corriolet que baixa fins a tocar Can Torrents i que s'acabarà tapant ja que cada cop es fa més difícil arribar-hi.
Un cop a la pista, he pujat fins al trencall que porta a la trialera de la Pedrera i m'hi he encaminat amb la intenció de baixar cap a Sant Pere de Reixac pel corriol que han netejat aquest hivern.



Aquestes roses silvestres m'han donat la benvinguda al corriol







Quan estava a la part més alta he vist que la tanca de la pedrera estava oberta i, com que no hi havia moviment de camions, hi he entrat i he anat baixant per una pista paral·lela a la tanca.


Aquí estic una mica per sobre d'on s'extreien les últimes pedres







L'espai és força gran







Ara ja sóc al cor de la pedrera. Es sent una sensació estranya estant allà, al mig del silenci







Les terrasses que es fan de mica en mica, camió a camió






El pal que es veu al costat d'on estant tirant la runa és una bandera no massa constitucional






Després d'explorar una mica i sortir per un altre lloc on la tanca estava oberta i pujar i baixar, he tornat a entrar i he refet el camí per agafar, ara sí, el corriol que baixa fins a Sant Pere de Reixac.


Un cop a Sant Pere, aprofitant que han netejat una mica el bosc, he baixat per corriol fins trobar un dipòsit-búnquer







Pujat al seu damunt veia a un costat l'antena de Montcada







i a l'altre el campanar de Sant Pere







Del dipòsit he anat baixant fins trobar una pista que m'ha portat novament al costat de Sant Pere, i d'aquí he anat a buscar la meva dosi radioactiva a l'antena. M'hi trobava tan bé que m'he estirat una estona a sota.






Després d'unes hores de radiació, he baixat cap a Montcada mirant abans el que queda del seu Turó







Com que no tenia aigua i portava un gat mesquer que m'esgarrapava la panxa, m'he aturat a Can Zam una estoneta per menjar i beure






De Can Zam he pujat per Singuerlín-Les Oliveres cap al "Tub" i, a sobre del cementiri, he hagut de fer la foto que intenta reproduir (sense èxit) l'esclat de la primavera







Com sempre que passo per aquí, pujo pel Camí dels Minerals i enllaço via tallafocs amb el GR-92 per anar al peu de Puig Castellar. Avui he pogut fer per primer cop tot aquest tram sense posar el peu a terra.


Com que després d'aquesta gesta històrica estava molt content, m'he aturat a fer la foto del Camí dels Minerals i d'un tram del tallafocs, i de pas m'he recuperat una mica ja que estava a moltes pulsacions










Enyorava molt les radiacions de l'antena de Montcada i hi he tornat a pujar, baixant primer per la trialera que surt del poblat ibèric. A la part de baix el corriol estava gairebé tapat







Després de la pertinent dosi radioactiva antenil, a la Font dels Caçadors m'he fet aquesta preciosa auto-foto







i també he trobat aquesta altea







Després de passar pel riu he pujat pel corriol habitual, que té un tram ple de neu dels xops







Quan ja havia pujat fins al cementiri, m'he posat a buscar un camí que va a morir al seu darrera i pel qual feia temps no passava. Està una mica amagat i s'està omplint de bardisses ja que no hi deixen passar. És una mica el "Manual per a fer perdre un camí".


Es van preguntar: com ho farem per evitar que passin els ciclistes?


I van pensar molt i molt, per decidir això:


-A la part de baix del camí hi posarem un munt de terra al mig







-Després posarem una tanca també al mig







-A mig camí posarem senyals com aquest







-I a dalt de tot, hi posarem una porta i una tanca







Però el que no van fer es posar una tanca a tota la muntanya i la gent, que no som rucs del tot, hem fet un corriolet que passa per on s'acaba la tanca i encara hi passem de tant en tant







Tant pujar i baixar m'ha cansat una mica i he decidit plegar i pujar al Seminari pel corriol de les arrels-pedres, des d'on es veu Can Torrents







Quan ja gairebé era al Seminari he hagut de baixar al torrent ja que el camí està tallat per obres ("Des del dia 20 fins a l'acabament"). Volia baixar per la trialera de Sant Romà, però aquest imprevist m'ha fet perdre força temps i he baixat per carretera. Mentre baixava, he anat perdent aire a la roda del darrera. Al final n'he perdut tant que quan era al costat de casa he hagut de baixar i caminar una mica, m'ha anat ben just.



Aquest és el mapa i el track, una mica enrevessat amb tants puja-baixa







I aquest és el perfil







dijous, 14 de maig del 2009

Corriols per la Serralada de Marina

Btt




El diumenge em vaig trobar al Camp de Futbol Vell amb uns quants Saltamarges.
D'esquerra a dreta tenim l'Àngel, en Lluís, en Paco i en Jesús






També van venir en Joaquim






i en José Antonio






En Joaquim, com que és de l'escamot matiner, ja venia de la platja. Sembla que només s'havia posat fotoprotector al genoll






Comencem pujant per corriol fins a la Cartoixa de l'Alegria per enllaçar amb un altre corriol que ens portarà més amunt del Seminari de l'Alegria.















En Jesús, en un tram de pista abans de pujar a la Coscollada de l'Amigó






En Paco ens va portar per un sender força llarg i molt entretingut que han netejat fa poc i que baixa del capdamunt de la Pedrera de la Vallençana fins al costat de l'església de Sant Pere de Reixac.


Després de la bonica baixada, ens toca pujar una mica per pista fins a la Font dels Caçadors















Ja estem arribant a la Font dels Caçadors


















I ens fem la foto de grup al costat de la font






Baixem a la carretera, on en Paco tenia molt interès per passar. Fins i tot havia tirat alguns claus per punxar al lloc adequat, llàstima que la càmera va aguantar una mica massa. Un cop arreglada la punxada, pugem per un corriol que nevat pels pèls cotonosos de les llavors dels xops









Seguim pujant a bon ritme per corriol






Molt a la vora de Can Torrents Vell la primavera ha esclatat amb força omplint el camí d'herbes variades, entre les quals hi havia uns magnífics exemplars d'Urtica dioica, d'Urtica urens i de totes les Urtiques imaginables, que em deixen les cames com si estiguessin plenes de formigues mossegadores









En Paco el responsable de tot






Se'ns ha fet una mica tard, alguns tenim una mica de pressa (hi ha Primeres Comunions) i pugem lleugers cap al corriol de les arrels que ens portarà al camí de la Font dels Castanyers i al Seminari.


Després d'un comiat del grup una mica a la francesa, en Jesús i jo baixem ràpidament per carretera fins a casa.



Aquí tenim el mapa de la sortida, feta en el sentit de les agulles del rellotge