Benvinguts al nostre bloc

Si voleu les traces de les sortides pel GPS, demaneu-nos-les marviba23@hotmail.com

dijous, 1 de desembre del 2011

Explorant per Vallromanes (11-09-2011)



Surto de casa i, per entrar en calor no se m'ocorre altra cosa que pujar al Turó d'en Galzeran passant per les "esses" i les vinyes. Evidentment no només he entrat en calor, gairebé em fonc. Per això decideixo passar per la banda nord, força ombrívola, per anar a Alella.
Una mica refet de la calorada tiro cap al Coll de la Font de Cera, on deixo la pista principal per passar per un petit corriolet que acaba a la pista que comunica aquesta pista principalcarenera i la riera de la Coma Clara d'Alella. Aquesta pujada m'agrada molt més que la pista, val la pena desviar-se una mica si es té temps.
Pujo, doncs, a la pista carenera i al poc d'entrar-hi la deixo per passar per la variant ombrívola i una mica trencada que porta a una de les pistes que va de Vallromanes a la pista principal carenera. Hi torno a pujar i la segueixo fins al desviament que va cap Can Gurguí, on agafo la divertida trialera del "tobogan", que em deixa a la pista que puja de Can Maymó.
Baixo una estona per aquesta pista i, per no anar encara a Vallromanes, la deixo per agafar-ne una altra que surt a mà esquerra i que s'enfila de valent en direcció a Can Martí de Dalt. Passades les primeres rampes, al cap de poc la pista comença a baixar i em porta a una urbanització de Vallromanes. Resignat, baixo fins la plaça del costat de l'església, on agafo l'aigua calenta i dolenta que surt de la font.
Vull anar a Can Maymó, però quan arribo al Turó de can Rabassa veig que el camí està encara perdut: no s'ha netejat des de les ventades i nevades i està ple de brutícia i bardisses. Per això, en comptes de pujar baixo una mica en direcció a can Tià i quan veig un corriol que surt a la dreta m'hi poso. Al començament puja força, però es deixa fer força bé, després s'alternen pujades i baixades fins que, passat el Pitch & Putt, es fa molt costerut i amb molts trams inciclables de pujada. Quan estic a pocs metres de l'acabament, em trobo amb el Jorge, un biker de Cabrils que m'explica que el millor que puc fer és girar. Giro cua i anem junts fins al Torrent de Can Maymó. Allà m'ensenya com pujar fins al costat de Ca la Mort passant per Can Nadal. En Jorge corre molt i no el puc seguir, sort que m'espera una mica. Passem pel Coll de Porc i m'ensenya un corriolet curt però bonic que surt una mica abans del Dolmen de la Roca d'en Toni. De la Roca baixem fins la Creu d'en Boquet, on ens acomiadem: gràcies!
Jo segueixo pel Vietnam, per evitar el sol i la pista, i pujo fins la font de Sant Mateu, on agafo l'aigua fresca i bona que encara raja i menjo una mica.
Ja ben refrescat, segueixo pel GR fins el Mas, on el deixo per baixar per la pista que surt a la dreta. Aquesta pista baixa molt i em porta al tobogan, per on havia passat abans.
Ara segueixo una mica en direcció a Can Gurguí, però deixo la trialera per agafar un corriol a la dreta que està senyalitzat amb pintura blanca i que baixa en picat -però es pot fer bé- fins enllaçar amb la pista de Can Maymó.
Un altre cop em trobo en aquesta pista i un altre cop la deixo, ara una mica més avall que abans, per agafar un trencall que surt a l'esquerra i que també s'enfila una mica.
Al cap de molt poc deixo la pista per agafar un llarg corriol que surt a la dreta que resulta molt bonic i pràcticament tot ciclable i que va a morir una mica més amunt d'on havia girat una estona abans. En aquest tram es pot pujar bé sense caminar i decideixo seguir amunt, per veure de trobar la rodona on m'havia dit el Jorge que començava el corriol, rodona que trobo molt ràpidament.
Segueixo en direcció a Vallromanes per veure des d'on es pot pujar per agafar-lo. En un trencant, tiro cap a la dreta i vaig a parar a un dipòsit que és al costat d'unes cases, però fa massa pendent i considero que per allà no s'hi podria pujar, de manera que dono la volta i segueixo per l'esquerra. La pista baixa força, però és ciclable en els dos sentits i s'acaba a la carretera de la urbanització per on havia baixat per primer cop: ja he trobat per on es pot agafar el corriol!.
De nou desfaig el camí, i pujo per on he baixat uns moments abans. Enllaço amb el corriol que passa pel costat del Pitch & Putt i el torno a baixar fins la riera de Can Maymó.
Ara pujo cap a la cornisa seguint la pista del torrent de Can Maymó, i passo pel costat del restaurant del golf. Sense deixar la pista vaig pujant fins arribar a la Creu d'en Boquet, on torno a agafar el Vietnam. Ara ja no vaig a Sant Mateu, segueixo per la pista fins al trencall dels extraterrestres, on agafo la variant que es pot fer sense baixar de la bici (la de la dreta).
Dels extraterrestres passo a la pista de la cornisa, que deixo ben aviat per agafar el corriolet que em portarà a Alella, on avui hi havia una fira amb ple de parades d'embotits i de menjars que em deien: compra'm i menja'm.
Passo de llarg i m'arribo a casa pel Camí de Baix d'Alella i Can Roca, després d'un dia d'exploració força fructífer.

Si seguiu el track, pareu compte de no embolicar-vos, ja que he passat més d'un cop pel mateix lloc. Espero que l'explicació tan detallada (potser massa?) que he fet de la sortida us ajudi.

El Perfil:


I el track és al wiki