Tiana-Tordera (24-09-2011)

Aquesta sortida l'organitzen cada any els amics Saltamarges de Tiana. Enguany he pogut fer-la amb ells i estrenar un nou itinerari que en Lluís i l'Antoni havien preparat en expedicions anteriors. El nou trajecte va sortir perfecte i es va aconseguir passar de Sant Martí del Montnegre a la pista del Corredor sense baixar a Vallgorguina, de manera que es va suavitzar molt. I del Corredor a casa, donat el bon ambient que hi va haver gairebé no ens en vam ni adonar. De tan bé que m'ho vaig passar se'm va fer curta.

Unes quantes fotos:
A l'estació, ben d'hora. Hem d'agafar el tren i en Toni s'ocupa de comprar els bitllets


Ja som a Tordera, falta poc per començar


Els dos Adrià (en Carles i en Valls) amb el seu bon humor de sempre


La pista s'enfila i la passem amb bon ritme


En Toni, que ens fa de guia, no perd el somriure


Foto de grup a l'ermita de l'Erola. Plou una mica, no tant com per molestar però sí suficient per refrescar una mica, que ja ens fa falta després de tanta calor


L'Adrià, fent broma al coll de Can Benet


I el grup, un altre cop


En Jordi i en Carles, baixant cap a Sant Martí del Montnegre


En Chus, en la seva primer Tordera-Tiana, s'ho està passant d'allò més bé


Ara és en Lluís qui ens fa de guia. Ells dos es van treballar l'itinerari i van ser capaços de portar-nos sempre pel bon camí sense equivocar-se mai, tot i no portar GPS


Poques avaries, tot i ser tants, però quan n'hi va haver es van solucionar ràpidament. Aquí estan canviant el cable del canvi


Amb cabota i tot!


Aquest tram és dels que es fan notar a les cames, som camí de la urbanització Sant Carles, passada la carretera de Dosrius a Cardedeu


És l'hora de dinar i som al coll de Parpers: aprofitem per menjar i descansar una mica. En Toni i en Lluís, els dos guies que van fer prèvies per trobar el millor camí, parlen amb el Jordi


En Chus que encara no coneixia el corriol dels extraterrestres, va quedar-se sense paraules llegint la dedicatòria a San Pedrito Bendito


I ja som al camí de Baix, molt a prop de casa


I ja hem arribat. Com que hem trigat molt poc, ens entaulem al Tíriti


El track és al wikiloc

Saltamarges a la neu (23-01-2011)

El dissabte 22 de gener va nevar.
La meva filla Núria i jo anàvem a l'aeroport i sortint de Tiana vam veure com queia aiguaneu a la B-20. Sentíem la TDP, la transmissió del partit del Barça d'en Puyal,  mentre anàvem parlant dels amics que ens trobaríem aviat. Del partit no en fèiem massa cas, però vam sentir que un dels locutors deia que estava nevant al Maresme. Llavors ja no plovia, érem més o menys a Sarrià. Vam trucar a casa i la Margarida ens va dir que no, que només plovia una mica. I de tornada la pluja ja s'havia acabat. Vaig pensar que si a dalt n'havia caigut una mica, amb la pluja posterior s'hauria desfet.


En sortir diumenge matí amb el companys Saltamarges vaig veure que el Turó d'en Galzeran estava enfarinat. El matí era fresc, però el cel ras augurava un dia radiant


No teníem la intenció d'anar a trepitjar la neu, però quan vam ser a la cara nord en vam veure força






I vam trobar en Jesús (Linneo), un amic de Bttbadalona, que també estava a la muntanya


I quan vam baixar per un dels corriols que porten a la pista dels Castanyers, vam tenir la sort de trepitjar neu intacta. Amb unes quantes fotos i dues o tres gravacions vaig muntar aquest petit vídeo que em recorda la sort que vaig tenir per ser allí

Saltamarges a la neu (23-01-2011) from Pere Brufau on Vimeo.

Amb els Saltamarges (09-01-11)

John Barry, in memoriam

Feia molt que no sortia amb els Saltamarges, el grup de Tiana, el meu poble. Més d'un diumenge havia passat a les 8 del matí pel parc des d'on comencen les sortides, però no hi havia vist ningú i havia fet ruta en solitari.

L'altre dia en Toni Safont em va explicar que havien canviat l'horari, ara es fan les sortides a les 9 del matí i s'acaben una mica abans de les dotze. Un horari més de "jubilats", que va molt bé si no agrada matinar però que no en va tant si el que agrada és fer quilòmetres.

Però tot és qüestió de combinar-s'ho bé amb alguna sortida més llarga el dissabte o continuant la sortida del diumenge en solitari. I això és el que he fet: afegir-me a la sempre bonica sortida dels Saltamarges i seguir pel meu compte una mica més.

Avui, a més, hem estat una mica de pega ja que un dels companys tenia problemes amb el seu tubeless, i després un altre n'ha tingut  en el canvi. Tot això ha fet que la sortida fos més aviat curta, uns 18 km, tot i que molt macos ja gairebé tota l'estona  hem passat per corriols, molts cops pujant-los i alguna vegada baixant en poca estona el que tant ens havia costat pujar abans.

Aquí estem al Parc del Camp de Futbol Vell, punt de reunió ciclista, intentant talonar el tubeless:

En Tito ens ha fet de guia i ens ha portat d'entrada al Mas Ram,  i allà hem començat a agafar corriols que ens han portat pel darrere del Castell, on jo no hi havia passat mai.

D’allà hem pujat a la carretera de Can Ruti i, molt a prop d’on vaig baixar dissabte passat amb Bttbadalona cap a Canyet, hem agafat un caminet revirat i fàcil que ens ha portat al costat de les pistes Paco Águila i a la carretera , que hem creuat per baixar per unes lloses de formigó fins la riera de Canyet. D'allí hem seguit per corriol cap amunt, passant per sota l'arc dels rosers.

No recordo per on hem anat a parar al corriol que porta a la cadena que hi ha al costat de Sant Jeroni, pujant des de baix, i que feia molt temps que no hi passava. Un cop a la pista, hem tirat per l’arcada vella a l’esquerra. Primer, sempre a l’esquerra, pujant fins l’ermita enrunada que té el xiprer i un cop a l’ermita, sempre a la dreta. Això ens ha fet pujar fins a mitja ascensió de la pista de Sant Climent. Hem baixat una mica per pujar a la Vallensana pel corriol habitual E-E-E. A dalt hem passat pel corriol de les escombraries per anar als bancs, on ens hem aturat per menjar una barreta.

Dels bancs hem anat per carretera fins a les canyes, on m’he trobat novament a l’Icesurft (dic novament ja que  dissabte passat també el vaig veure) . Volia fer alguna foto, però m’he quedat l’últim i no he pogut. Un cop a dalt al bosquet, hem seguit fins la primera cruïlla, on hem tirat a la dreta per agafar un corriol que es ha portat al peu de Can Ruti (és la pujada que hem agafat alguns dies quan hem baixat de la Font de l’Amigó,  feta en sentit contrari).

I de Can Ruti hem pujat pel Tanatori fins al corriol que porta al Mas Ram, des d’on hem baixat per la trialera de les abelles i la de Sant Romà . I d’aquí cap a casa.

Com que 18 km no són gaires i era d’hora, he tirat en solitari cap al riu. He anat força ràpid fins BDN (km 24) i encara més fins Sant Adrià, primer seguint un ciclista i després passant-lo. Finalment, a Sant Adrià m’he desviat i llavors m’ha passat ell a mi, el portava enganxat. Al riu he anat força ràpid, a 30-31 tota  l'estona (feia una mica de vent de cua) i he pujat com sempre fins Can Zam, on m’he quedat en màniga curta, ja que feia molt bo. 

A l'entrada del corriol del Poblat de Puigcastellar he provat de passar  sense fer peu 4 cops, però sempre m’ha relliscat la roda del darrera: estava una mica humit, hi ha una pedra i el neumàtic està gastat. A la pujada he hagut de fer diferents peus, ja que se m’aixecava la roda del davant i/o em patinava la del darrera.

He pujat pel corriol a Sant Climent i he tornat a passar pel corriol de la Vallensana i el de les escombraries, per passar pel Parc Temàtic. He enllaçat pel mig del bosc amb el corriol que es creua amb el que baixa de Sant Climent i he anat al parking de Sant Jeroni. Allí, passat el revolt, he agafat un corriol que m’ha portat a la part baixa de les pedres blanques i d’allà he tornat a fer el corriol de la cadena de Sant Jeroni, per pujar un altre cop pel corriol de l’ermita en runes fins la pista des d’on he baixat un altre cop al parking i d’allà he tornat a agafar el corriol de les pedres blanques, per tornar a repetir el de l’ermita enrunada.

Torno al pàrking i ara ja faig el camí habitual pel Tanatori, però sense passar per la trialera de les abelles, ja que m’ha fet mandra posar-me màniga llarga i hi ha molta punxa. La que sí que he tornat a repassar és la de Sant Romà, que m’ha deixat a la carretera i d’on he anat a casa.

En total uns 59 km, una mica repetitius i en unes 5 hores de moviment, però força macos i amb molta duresa.

Com veieu a les fotos, he vist les primeres flors de  la ginestera i les d'un ametller que, arrecerat, comença a reviure amb tota la força de la primavera.

Alella-Vietnam-Sant Mateu

Btt



Aquesta sortida la vaig fer amb Els Saltamarges el dia 15 de novembre. No l'he pogut penjar abans ja que hem estat sense ADSL. Avui, que ja en tornem a tenir, he afegit les fotos a la crònica que vaig escriure en tornar de la sortida i n'ha sortit això:


15-11-09
Amb Saltamarges
Dades GPS: 28.4 km; 44.5 km/h velocitat màxima; 2h21’en moviment; 12,1 velocitat mitjana en moviment; 66’ aturats; 8.2 velocitat total

A les 8, com sempre, ens trobem al Parc del camp de Futbol Vell per fer la nostra sortida dels diumenges. Avui érem 7: Alfonso, José Antonio, Octavi, Guti, Tito, Lluís Cussó i jo, que tornava amb els Saltamarges després de les sortides familiars de l’estiu i la tardor.
En Tito vol anar a la Font de l’Amigó, però quan li dic que ahir hi havia anat dos cops canvia i anem cap a Can Gurguí.
Passem pel Camí del Mig en direcció Alella i se’ns ajunta en Lluís, que volia anar a la pedalada de Teià però feia tard. Abans d’arribar a Alella ens hem d’aturar per una punxada de l’Octavi


Mentre l’Octavi i en Tito reparen la punxada, inesperadament tenim un esdeveniment mundial: l’Alfonso es treu el buff i podem veure-li la cara


En Lluís i en Guti aliens al fet excepcional parlen de la cursa


Un cop recuperats de l’emoció i amb la punxada arreglada, pugem per la Riera de la Coma Clara cap a la pista del GR-92.







En Lluís em diu que l’Octavi ha tornat a punxar i baixo una mica per trobar-lo. Sembla que la càmera que havia posat era defectuosa i l’ha hagut de tornar a canviar.




En Lluís i en Guti ens han deixat per anar a la cursa i nosaltres hem seguit cap a Can Gurguí per baixar per la trialera amb tobogans que surt a la dreta. He fet moltes fotos, però no n’ha sortit cap de bé: totes borroses o mogudes. Ja pujant cap a la Creu de Can Boquet n’he fet alguna més que ha sortit una mica millor






Ens hem aturat a menjar una mica i a reparar una altra punxada, aquest cop del Tito, i ens hem fet la foto de grup, amb l’Alfonso marcant paquet
0 comentaris