Benvinguts al nostre bloc

Si voleu les traces de les sortides pel GPS, demaneu-nos-les marviba23@hotmail.com

diumenge, 26 de febrer del 2012

Tiana-Prehistòrica-Tiana (10-12-2011)


Surto de casa quan encara és fosc. No hi ha lluna i no porto llum; a la riera d'en Font he d'anar a peu ja que no m'hi veig, però vaig fent ja que em conec bé el camí. Els llums de la Virreina m'ajuden a passar pels trams trencats i després passo pel Camí de Baix ajudat pels llums de l'autopista i dels cotxes que hi circulen. A Alella m'he d'esperar una mica per arribar a la riera de la Coma Clara ja que pugen uns quants cotxes. Vaig fent, una mica a les palpentes però cada cop m'hi veig més, els meus bastons s'han adaptat a la foscor i, tot i els núvols, es comença a veure una mica de claror. Passada la cadena ja hi veig bé i segueixo endavant. Pujant al Mirador no miro a la ciutat, sinó al cel, preciós:

El sol esqueixa els últims núvols

i il·lumina el castell

el Dolmen

i Sant Bartomeu

Baixo per la pista, seguint l'itinerari del Meridià Verd, pensant què n'és de fàcil de fer baixant i de dia, no com l'últim cop que hi vaig pujar seguint al Pino, que té visió nocturna, i al Manolito, que és un forat negre.

Arribo molt puntual a La Roca (a les 8:57). No he pujat mai al castell i sempre en tinc ganes, algun dia ho hauré de fer

Veig un aparcament on no hi trobo a ningú, no és el nostre. Amb les mans gelades, intento anar cap a la rotonda però agafo una altra carretera, sort que em trobo al Jesús i al Xavi que pugen amb el cotxe. Giro cua i trobo el nostre aparcament, on van arribant tots els de la sortida, bastants per cert.
Ens posem en marxa força puntuals, quan passem per l'església és un quart i mig de deu

En Gordi no va venir al Bassegoda per massa prudent. Hi ha diversos tipus de persones, un d'ells és el dels llançats que s'apunten a un bombardeig sense tenir ni idea d'on es posen i un altre és el dels humils que per precaució no van a sortides que podrien fer perfectament, i ell és el soci fundador d'aquest últim grup de gent. Tots el renyem molt, esperem que després d'això a la propera "especial" no hi falti

També renyem molt al Nor_bak, per anar amb màniga llarga, guants d'hivern i pantaló llarg. Noi, ens has decebut molt, t'estàs tornant un "senyorito". A veure si t'esmenes, que has caigut molt baix

Després de passar per un tram pla comença la pujada i els cracks passen al davant

Passem per la urbanització Sant Carles i anem per un corriol divertit que a la part final s'enfila una mica per morir al GR-92




En Gordi, pujant per un tram trencat abans d'arribar a Sant Bartomeu

Ara ens endinsem al Bosc de Céllecs, passant per corriols llarguíssims, normalment de baixada, que ens deixen ben contents a tots. Baixant-ne un d'aquests, arribem a la roca de l'Oreneta (o de la Mantis)


Ara toca pujar una mica, per la pista del bolet, que deixem aviat per tornar a corriolejar. Després d'una bona estona de pujar i baixar, ben contents, passem per sota de la carretera






I, mirant el castell, tornem a La Roca

A l'aparcament alguns estan molt elegants amb els seu guardapols

A mi encara em queden dues horetes: torno per la pista del Meridià, per on he baixat abans, Sant Bartomeu, Dolmen, Vietnam. No podia faltar una visita a San Pedrito Bendito

i al corriol de l'Andrés, que és la cirereta del pastís, com sempre, per acabar bé una gran ruta.

La sortida és al wikiloc.


dijous, 23 de febrer del 2012

EL BASSEGODA (06-12-2011)

Un altre Bicicim!
I aquest cop amb via ferrata i tot!

Sortim del bonic poble de Lladó a les 8h, força puntuals

La pista és molt bona, amb una mica de fang relliscós que ens fa vigilar una mica a la baixada. Trobem aigües fresques i cristal·lines

En Jose (Vaquiya) té un petit problema al desviador, que en Sonic li arregla ràpidament i pot seguir en ruta

El dia és radiant. Fa molt sol i la temperatura és molt agradable

Al costat de Ca n'Olives, la pista es va enfilant i ens aturem un moment per treure'ns roba.
A veure si sabeu trobar en Silvesterbike, que en un moment s'ha allunyat força

A l'esquerra tenim l'església de Santa Maria d'Estela

Ens hi atansem i ens aturem uns moments

En Lluís em fa adonar que des d'aquí es pot veure el mar, la badia de Roses

Els xiprers són símbols de benvinguda, a la nova vida després de la mort,i també d'acolliment, de manera que un xiprer a l'entrada d'un mas vol dir que allà al viatger li donaran beguda, amb dos xiprers hi haurà menjar per a ell i el cavall i amb tres , a més, també s'hi podrà quedar a dormir. Nosaltres en trobem dos, només tenim menjar i oli per a la nostra cadena de la bicicleta:

Deixem l'ermita i baixem per un petit corriol a la pista principal

Passem pel costat del Puig del Mont, des d'on veiem a l'altra banda el Santuari de la Mare de Déu del Mont

Després d'una baixada trepidant, ens acostem a Albanyà. En Pino ens fa veure per on haurem d'anar

Ja a Albanyà, passem pel costat de la bonica església de Sant Pere


Els que no heu sortit amb nosaltres us preguntareu què hi hem anat a fer a Albanyà. Potser amb una foto s'entendrà millor que amb quatre paraules:

Que consti que no hem menjat res, només ens hem aturat a seure un moment.

En Manolito, avorrit, s'ha anat a escalfar a la voreta del foc. Aquest noi ha fet una bona sortida tot i que els resultats dels exàmens mostren que encara s'està acostumant a les rodotes que porta, que exigeixen un domini força exhaustiu dels aspectes teòrics i la seva plasmació pràctica, i que li exigiran anar una mica més ràpid en fer les sortides. De ben segur que en completar l'adaptació a aquest nou estri infernal en Manolito obtindrà uns encara millors resultats. En la foto ha sortit en 3D i tot:

Quan en Manolito està prou calent sortim del Bar i Menjar Cufi, on no hem fet res de tot això i ronsegem una bona estona abans no ens posem en marxa. Alguns tenim la sort de poder pujar uns moments en les dues bicis de 29" del grup, de moment. Mentre, en Lluís intenta omplir d'aire el seu neumàtic

N'hi ha que amb molt poc en tenen per viure, amb una petita escletxa a la pedra n'hi ha prou

Estem a uns 250 m d'altura i hem de pujar fins al Coll de Bassegoda, que és a uns 1100 m. La pista és molt bona i el desnivell és força constant, de manera que es pot fer bastant bé. Hi ha algun tram pla i en baixada que ens permet descansar una mica, però a la part final, amb més desnivell, es nota qui té més bon dia; els altres anem pujant com podem. En arribar a dalt, en Manolito i en Diesel ens van fent fotos

Undefigueres, infectadíssim pel virus de la Btt, ens explica que a partir d'aquí pràcticament tot és baixada

Aquí ens dividim, uns van cap a Lladó i uns altres pugem al cim. Ciclem una mica, no massa, ja que ben aviat hem de caminar. Deixem les bicis al costat del camí i passem per un senderó que s'enfila força fins trobar les últimes pedretes, que pugem per una mini via ferrata


Un altre tram i ja som a dalt

Aquí tenim el senyal geodèsic

I el cim, que és una plataforma allargada

Pujar per la via no és gens difícil, baixar ja té una mica més de complicació. Sort en tinc d'en Paco, que em va posant els peus al lloc adequat i gairebé em baixa a coll-i-bé. El meu primer cotxe va ser un 205 que al darrere portava una enganxina on hi deia "Contigo al fin del mundo". Doncs això, Paco: amb tu a la fi del món.

Un cop recuperades les bicis ens tornem a posar en marxa. Ara ve la baixada, també per molt bona pista. Veiem el cim d'on acabem de baixar, encara amb el corb que ens estava guaitant uns moments abans

Hi ha una punxada i ens tornem a dividir, al davant quedem cinc que anem tirant per la llarga i monòtona pista encimentada que ens ha de portar a Lladó, on fem una volta turística d'uns tres o quatre quilòmetres fins que trobem l'aparcament

Finalment fem cap al Bar de la Plaça, on ens retrobem amb els que venien al darrere i també amb els que no han fet cim, que ens han esperat pacientment, han fet possible que no tanquessin la cuina i ens han permès menjar aquesta Karacolá, a més de la Cochiná i altres coses més que no diré, Btv. GRÀCIES!
Per cert, tot i l'hora intempestiva al Bar ens tracten d'allò més bé, alguns amb la cara paguen:

La sortida és al wikiloc.