Benvinguts al nostre bloc

Si voleu les traces de les sortides pel GPS, demaneu-nos-les marviba23@hotmail.com

divendres, 20 de novembre del 2009

Burriac-Santa Coloma

Btt


El dia 25 d'octubre surto corrent de casa ja que és una mica tard. A la pujada del Camí dels Francesos veig 4 ciclistes que ja gairebé són a la carretera i els passo a la B-20, quan vaig amb tot. Resulta que són Saltamarges, però només els saludo sense afluixar la marxa. En 11 minuts sóc a la Plaça Roja, es veu que el cafè amb sucre i llet de soja m’ha donat ànims...
Tot i fer una mica tard, encara falta molta gent. Després d’una estona ja som 12: Pino, Amic d’en Lluís, Pantani, Dojavi, Gordi, Furi, Bisonte, Carsabi, Aitor, Almahi, Klein i Pere




Pujant cap als bancs em trobo molt bé, i això que a la nit m’havia despertat amb mal de cames. Dóna bo veure el grupet que formem avui




Al tercer intent (són els avantatges de l’era digital: pots fer milions de fotos, alguna es mig pot veure) aconsegueixo fotografiar al Pino, que cicla al meu darrere
widht="490"



Carsabi sempre em surt borrós, hauré d’aturar-lo una mica per fer-li la foto



widht="490"



Als bancs se’ns afegeixen Roby i el seu amic Albert i anem al nostre dipòsit amb els que ens uneix una relació d’amor-odi força peculiar i digna d’estudi psicològic. Abans d’arribar al descans faig alguna foto
widht="490"



En Roby i l’Albert
widht="490"



Ho sento, Gordi, t’he tallat una miqueta
widht="490"


widht="490"



l’Almahi fa bona cara, però quan s’atura al descans comença a no trobar-se bé i li vénen ganes de vomitar. Després d’una estona i ja una mica refet, segueix amunt fins a la cruïlla on ens fem la foto
widht="490"



D’allà anem cap al Seminari, on ara ja no tallo al Gordi
widht="490"



En Dojavi està fortíssim i sempre va al davant, costa molt fer-li una foto
widht="490"



Arribant als 9 Pins, li dic que s’aturi una mica i li puc fer la foto, que em surt borrosa ja que estic a 500 pulsacions
widht="490"



Tots anem arribant al punt d’agrupament
widht="490"


widht="490"


widht="490"


widht="490"


widht="490"


widht="490"


widht="490"



La baixada a la cadena d’Alella, rapidíssima, com sempre
widht="490"



Anem cap al Mirador de Premià
widht="490"



I seguim ben contents
widht="490"


widht="490"


widht="490"



L’Almahi sembla refet. Li dic que si vol l’acompanyo fins on pugui arribar, però finalment baixa cap Alella amb en Furi, que tenia tard.
widht="490"



Passat el Mirador, ens tornem a agrupar
widht="490"


widht="490"


widht="490"



N’hi ha que fan una competició de ganyotes
widht="490"


widht="490"


widht="490"



Ens trobem al nostre vell amic David, que sembla que torna als bons costums ciclistes que havia hagut de deixar i arribem al Dolmen, on m’he trobat molt bé a la pujada que sempre em costa
widht="490"


widht="490"


widht="490"


widht="490"


widht="490"


widht="490"



Al Dolmen ens dividim en dos, i ens quedem 7 per anar al castell: Bisonte, Carsabi, Pino, Gordi, Aitor, Dojavi, Klein i jo.

En Dojavi, en Bisonte, en Klein i en Gordi s’estalvien la cadena, pujant per on no sembla possible fer-ho
widht="490"


widht="490"


widht="490"


widht="490"



La pujada és un pèl forta, però no perdem el bon humor; alguns segueixen participant en el concurs de ganyotes; altres s’ho prenen amb calma
widht="490"


widht="490"


widht="490"


widht="490"



Passat el divertit corriol , apareix el castell després d’un revolt
widht="490"



Només ens queda baixar una mica per tornar a pujar i ja som al castell
widht="490"


La foto de grup, amb en Bisonte començant a lluir el seu preuat pelatge d'hivern
widht="490"


Si fa quatre dies hi havia en Buenafuente a dalt, avui hi havia en Joan Torruella, el presentador del canal 3/24 i de TV3, que fora el plató és molt amable i agradable. No hi ha foto, ja que em fa tall, però sí que n’hi ha d’en Klein, que s’havia quedat a baix per vigilar les bicis
widht="490"



I d’en Dojavi, que sinó no surt mai
widht="490"



O gairebé, a vegades s’asseu i tot per sortir
widht="490"



Baixem per la trialereta de les arrels
widht="490"


widht="490"


widht="490"


widht="490"



I seguim per la trialera de veritat, que faig només posant un peu en el revolt tant tancat que hi ha; la resta m’ho baixo tot molt bé per primer cop: és la cirereta d’una sortida on m’he trobat molt bé i m’ho he passat com mai amb el bon ambient que hi ha hagut.
Passem per la platja força tranquils i l’Aitor, en Carsabi i jo seguim en direcció al riu Besòs.
En Carsabi imposa un ritme alt (a més de 30km/h, amb plat mitjà) i l’Aitor no es talla i passa al davant algun moment. Jo aguanto com puc. Ja al riu, anem a 40 km/h força estona i a gairebé 40 fins al pont, on ens deixa l’Aitor, després de comentar que per fer la sortida BDN-Vic s’ha de posar en forma. Espero que no se’n posi massa més ja que llavors volarà...
Carsabi i jo seguim fins a Can Zam, on en Carlos em dóna una barreta (ja se m’havien acabat, tenia gana i em quedava el pujadot). L’he avisat de la pujadeta que ens quedava, però no calia ja que està molt fort i ha passat molt bé, fins i tot els trams una mica complicats tècnicament.
Aquí està al peu de Puig Castellar
widht="490"



De Puig Castellar hem anat fins a l’ermita de Sant Climent i ens hem separat a Sant Jeroni.
Era molt tard, havia de ser a casa a les 3 i encara em quedava força estona. Per això no he pujat pel Tanatori: he passat per Canyet i per la vorera de la B-20. He anat el més ràpid que he pogut, però he arribat a casa a les 15:20. Sort que la Margarida és en tràmits de santificació i no m’ha posat mala cara...