Benvinguts al nostre bloc

Si voleu les traces de les sortides pel GPS, demaneu-nos-les marviba23@hotmail.com

divendres, 27 de febrer del 2009

Vallforners-Castanyer d'en Cuc

Caminada












L'endemà de la Badalona-Sitges vam anar al dominis de l'Ester i l'Andreu, que celebrava el seu sant,per a fer una ruta en bicicleta o a peu a la que es va apuntar gent de Bttmania, Bttbadalona i dels Falcons de Sabadell.
El dia va ser força bo, amb una mica de vent fred, però amb sol, la qual cosa feia dies que no passava en cap de setmana.
De la casa de l'Ester i l'Andreu vam anar amb els cotxes cap a la pista que porta al pantà de Vallforners, on vam començar a caminar. I aquesta és la crònica que va fer la Margarida






Vet aquí que un nombrós grup d'amics decideix trobar-se el dia de Sant Andreu al Parc Natural del Montseny per anar a esmorzar al costat d'un dels arbres monumentals més populars del nostre país: el Castanyer Gros d'en Cuc.
Una part del grup decideix fer la ruta en bicicleta, i comencen el recorregut a Can Marquès. No els espanta gens la dura pujada fins al castanyer. Què són per a ells 400 m. de desnivell en 4 km., avesats com estan a fer grans proeses?







Una altra part decideix anar a peu. No diuen que anant a poc a poc s'observen millor tots els detalls?
Aquí tenim part dels caminants seguint les indicacions de la seva guia. L'Ester ho té tot ben estudiat perquè no es perdi ningú pel camí.







Anem en cotxe per una pista de terra i el deixem a l’aparcament on una cadena barra el pas a tota mena de vehicle motoritzat. En aquest punt iniciem la nostra excursió, enfilant la pujada cap al pantà de Vallforners.







La caminat més joveneta somia viure moltes aventures avui.







El caminant més jovenet observa el pantà, perquè és possible que algun peix tregui el cap de l’aigua. El pantà pot acumular 2.645.000 metres cúbics d’aigua, però el nivell actual és força baix.







La pujada amb amena conversa es fa menys feixuga i tothom va a bon ritme.







Vista panoràmica del Pantà de Vallforners. Fa poc més de vint anys que en van col·locar la primera pedra. L’aigua que s’hi emmagatzema s’utilitza principalment per regar conreus de Cànoves i Cardedeu.







El Pol s’entrena de cara al futur. A falta de pilota... bones són les pedres del camí!







Durant una bona estona freixes, til·lers, plàtans, castanyers, avellaners i verns ens acompanyen. Aquí coincidim amb el grup de ciclistes.







El Pep i la Dolors es retroben i aprofito per fer-los una foto junts.







La Mireia i la seva vareta màgica.






Pugem tot resseguint el marge del rierol. Els salts d’aigua es van succeint i la remor de l’aigua ens acompanya amb agradable harmonia.







Parella de caminants. Hi ha qui de tant en tant decideix canviar els pedals per les xiruques.







Passem pel costat d’una font. Li agradarà al Digi? Potser fins i tot esbrinarà el seu nom.







Continuem per la pista de l’esquerra en suau baixada.







La filera de bicicletes arrenglerada al marge ens indica que ja hem arribat al Castanyer Gros d’en Cuc. Semblen ferros, però valen un dineral!!!






“Des del camí estant, l’arbre sembla un ésser fantàstic escapolit d’un llibre d’en Tolkien: hom té la sensació que en qualsevol moment un parell d’ulls poden obrir-se entre la recargolada escorça.
Com tots els arbres vells, arrossega un munt d’històries. A principis dels anys trenta algú va calar-hi foc. El castanyer va estar cremant durant tres dies i tres nits deixant l’interior del seu tronc totalment buit. L’habitacle que quedà al seu interior va ser aprofitat anys més tard –cap al 1960- com a refugi per un carboner que s’hi estigué un any i mig. Sembla ser que l’home hi instal·là tot el mobiliari: taula, cadira, llit i fins i tot llar de foc. De fet , l’aspecte del tronc recorda una casa, amb la porta d’entrada i la finestra enlairada a la paret del davant” (paràgraf d’un llibre que us recomano: 100 Arbres Monumentals de Catalunya, d’Albert Vicens i Llauradó. Ed. Farell)












El Discòbol modern.
L’antic (obra de Miró, del segle V aC), representa un jove atleta en el moment de màxim esforç de llançament d'un disc. El jove té el tors i el cap girats del tot, però d'una manera molt harmoniosa. L'escultura es va fer en memòria d'un jove que es va morir en una prova de llançament de disc.
Però al Primo els carquinyolis li han donat molta energia i encara és viu. Oi que sí, Sergi?







Curiositat femenina, o simplement infantil?






Ja som a la panxa del castanyer!






Mira que bé que s’ho passen! Jo també vull que m’expliqueu l’acudit!






El passeig no deixa de mostrar-nos vistes fantàstiques.






Mireu com brilla el mar!






Aquestes margaridoies resisteixen el fort vent gelat que bufa.
(Sí, ja sé que no són margaridoies). Totofffff.... Tu ens diràs què són, oi? Gràcies!






Som a l’anomenada baga de Can Cuc. La pista planeja pel vessant de la muntanya i veiem una vista panoràmica del pantà.






És un ocellet exòtic? Nooo! Són les marques que els nostres guies han posat perquè ningú es perdi.






Parem un moment per contemplar els canvis que li estan fent a la masia de can Cuc.






Passem pel costat de la font de la Moixera, una més per al catàleg del Digi. La moixera és un arbre de la família de les rosàcies.






Som al davant de l’antiga ermita de Sant Salvador de Terrades. Existia ja el 1226. El 1930 fou substituït l’antic edifici per un de neogòtic, obra de l’arquitecte Josep M. Pericas.







Tornem-hi! Més curiositat femenina (De fet és infinita, Pere dixit)






Gràcies a aquesta curiositat, podem veure l’interior de la capella. Sinó, més d’un no sabria què hi ha!




Comencem a baixar per una sèrie de fortes ziga-zagues.




Ei, no correu tant, i gireu-vos un moment, que us faré una foto!





Últimes fulles grogues de la temporada.







Fem una passejada triomfal entre aquests gegants arrenglerats a banda i banda del camí després de la nostra gesta.








Ja som a Can Marquès. Ara el Montseny ja s’ha tret el barret que ha dut posat tot el matí i podem veure la neu al seu cim.






De retorn cap a casa, el cel vol afegir-se al fi de festa acompanyant-nos amb aquest esclat de colors!






Aquí us poso el plànol del recorregut, per si algú vol repetir la ruta.En total hem fet 12.21 km.