Surto del Camp de Futbol Vell de Tiana i baixo cap al Torrent, on m'entristeix veure com tenim el vagó del Tramvia, penso que és molt pobre un poble que no cuida els seus símbols
Passada la Riera d'en Font, Can Roca i la Virreina, m'enfilo al Rocar per la ruta del SLC-96, ben senyalitzada. La deixo per passar per un corriolet ben
fressat però un pèl amagat que va paral·lel a la pista fins al Coll de
Vendrans, on torno a passar pel sender 96. Des de Les Comunes veig el mar
i l'ermita de l'Alegria, amb Can Fàbregas al davant
Ja estic al costat de l'ermita, sóc a contrallum però no hi ha espai per fer la foto de l'altre costat
Pel Torrent de Montcerdà pujo cap als 9 Pins, on em trobo amb els corredors de la Neorural, una cursa amb un recorregut preciós que tindré la sort de fer després d'una nevada, ja posaré la crònica aquí al blog . Volia pujar per la vinya al Turó d'en Galzeran, però per no molestar faig una mica de volta per pista mentre els corredors corriolegen
Retorno per pista al Galzeran, pensant que la majoria dels corredors ja hauran passat, pujant cap al Coll de la Font de Can Ruti, des d'on puc veure el Castell de Sant Miquel
Al Turó d'en Galzeran m'atanso al vèrtex geodèsic que queda amagat entre alzines
Baixo per la vinya i m'encamino al Seminari de la Conreria, punt d'aigua potable i de descans. Després de menjar una mica m'atanso per un corriolet a la pista que em portarà al capdamunt de la Urbanització del Mas Ram. Allà agafo un altre corriol i després un tram en baixada de la pista del Tanatori. Pujo per corriol fins la mina de Can Ruti, que no és potable
Segueixo amunt, ara per un tram molt costerut, per enllaçar
amb el corriol de la Font de l'Amigó, aquest ja més planer però amb algun puja-baixa. L'aigua de
la Font de l'Amigó és bona i fresca i no hi ha cap avís que no sigui
potable, però jo procuro no beure'n ja que no em refio que no hi hagi
filtracions de l'abocador de més amunt que van reomplir fa uns anys de
materials indeterminats.
Segueixo pujant sempre per corriol, primer passo pel Coll de la Malesa i després m'atanso al Poblat Ibèric de la Malesa
A dalt de tot hi ha unes vistes espectaculars
Així com el poblat veí del Puig Castellar està
sempre ple de gent, aquest és força solitari i el lloc convida a seure i
badar
Però com que vull fer una sortida llarga, això de badar ho deixo
per un altre dia i baixo pel dret, per un corriol que surt al nord del
poblat i que enllaça amb la pista que puja cap la Coscollada. A la
Coscollada no hi arribo, baixo per corriols fins la Font de la Guineu (o
del cul), que últimament raja molt poc i s'hauria d'arreglar una mica
Segueixo corriolejant, ara fins Can Torrents, passant per un petit tram
on és possible veure nois jugant a la guerra. Tot i que són inofensius,
potser hauria estat millor passar per la pista, evitar ensurts i no
destorbar-los, però a mi m'agrada aquest corriol per on sempre havia
passat abans que s'hi instal·lessin aquests militars aficionats i hi
passo sempre, això sí, intentant molestar poc.
La font és al costat del
mas i sempre hi raja una aigua fresc i bona
Després d'omplir el camel,
intento pujar Torrent amunt per enllaçar amb la Font dels Castanyers,
però ho deixo ja que estic en zona de rol militar: faig mitja volta i
passo cap a la pista del restaurant Els Castanyers, que deixo per
enfilar-me per un corriol força costerut fins la Torre de Guaita B, la
de La Coscollada, on es pot guaitar de valent
D'aquí m'encamino al Seminari alternant corriol i pista
Pel corriol del Cementiri del Còlera i el de la Font de l'Alba arribo al Camp de Futbol Nou de Tiana.
Sembla una pel·lícula de por: no hi ha ningú, ni persones ni cotxes
Sort que l'Alegria segueix al seu lloc
Ja a Tiana, passo pel costat de l'església
I arribo a la plaça de l'ajuntament, guarnida amb l'arbre de Nadal
Powered by Wikiloc
