Btt en família
Avui, després de molts dies de no sortir en família hem fet una sortideta pels voltants de casa.
Aquí estem pujant pel carrer del darrera del Camí dels Francesos
L'hem deixat ben aviat per baixar per un corriolet que passa per sota de la B-20
i que després s'enfila cap a Les Costes, entre l'olor suau i el color de les ginesteres blanques florides de cop
Després de passar per alguns corriols que no han agradat gens a l'Oriol, hem arribat al desballestament de cotxes, des d'on hem anat pujant fent ziga-zagues fins al punt més alt del circuït de les motos
amb tot de flors pel camí
Un cop a dalt de tot, hem tornat al cementiri de cotxes i hem passat pel voral de la carretera per anar fins al parc que hi ha al costat del cementiri de Pomar. Si abans hi havia flors, ara els camins estaven encatifats de verds, grocs, blancs i algun vermell
Després de donar unes quantes voltes pels caminets del parc, hem pujat fins al costat de la gossera i pel seu darrera hem mirat com el mar es fonia amb el cel
Una pujadeta més ens porta a l'antena, que rodegem per pista
Com que no en teníem prou amb les radiacions, ens hem aturat per respirar les emanacions de cada una de les xemeneies que van posar quan van cobrir l'abocador
i, entre radiacions i emanacions, hem decidit que era un bon lloc per aturar-nos a esmorzar. La parada i fonda ens ha donat temps per fer fotos d'unes mimoses encara florides
de dos individus dels milions de centpeus que corrien pels camins
i de dos dels meus amors
Ja de baixada hem passat per una pista que semblava una mica més en desús i que sortia del costat d'una de les tanques del cementiri. Afortunadament s'ha anat obrint i ens ha portat, entre parets de flors, directes on volíem anar.
Com que estem al costat de la gossera, hi ha força gent passejant gossos. Hem vist una parella que en portaven un que, de lluny, ens ha semblat una mica estrany i que de prop ha resultat ser una altra cosa
A mitja baixada ens hem desviat per resseguir una pista ampla que ens ha portat fins uns horts on hem hagut de donar mitja volta ja que hi havia molts gossos bordant. Hem tornat a pujar per passar un altre cop pel parc
Ja a la tornada al costat del desballestament alguns es feien els cansats
tot i que no perdien el somriure
Hem tornat a passar per on havíem pujat i baixant a la casa abandonada encara hi hem trobat, com a l'anada, un grup de joves uniformats que jugaven a la guerra, tot i que ara sembla que ja l'havien acabat i estaven fumant la "pipa de la pau", que feia una olor de porro força forta
Per tornar a casa hem tirat avall, cap al Torrent de can Gel, per poder passar per sota de la B-20, on ens hem trobat amb un grup de pintors de parets amb esprai, i hem enllaçat amb el Camí dels Francesos.
En total hem fet uns 15 km, que han passat ràpidament després de tantes coses que hem vist.
Al Cap del Verd des del Planell de Sastró
-
Distància: 13,5 km.
Desnivell: 1050 m.
Dificultat tècnica: baixa.
Durada total: 4.30 h.
Punt d'inici: Planell de Sastró (a 4 km de Tuixent; s'hi arriba per...
Fa 7 hores
2 comentaris:
Si no fós perquè som de la zona diriem que heu estat en un lloc idíl·lic (menys per les xemeneies). Realment la realitat depen dels ulls amb que es miri
Amb les pluges i la mica de sol que ens ha fet, el parc està preciós.
Si sou de la zona, aneu-hi. I si ho feu de ben matí, quan encara està humit després de la pluja, encara el trobareu millor.
Tenim moltes coses boniques al costat de casa: aprofitem-ho!
Publica un comentari a l'entrada