Coll de Cera - Ermita de Sant Mateu

Caminada






Tot i els núvols negres que presagiaven pluja, avui hem fet una caminada amb els amics de la Societat Coral Joventut Tianenca.


Estava previst sortir del Coll de Cera i anar a l'ermita de Sant Mateu pel GR-92, però quan hi hem arribat ha començat a ploure i finalment hem començat a l'esplanada del trencall cap a la Hípica de Vallromanes.





Comencem posant-nos els impermeables i abrigant-nos una mica ja que la temperatura és força baixa, uns 8 graus, i fa una mica de vent que ens dóna sensació de més fresca






Formant ben contentes






En Joan, amb la vara per si algú es despista




Mentre alguns fèiem fotos de les floretes, altres agafaven espàrrecs i no es podien esperar al dinar






Hi ha molt bon humor tota l'estona




tot i els núvols baixos que ens vénen a trobar





Som en un tram de pujada del GR, molt net i arreglat de fa poc




on les pedres es tatuen






les flors ens somriuen







i una Vinca major ens surt al pas




Ja som a la Masia del costat de Sant Mateu, on trobem dos estruços que vénen a veure'ns encuriosits






i es deixen fer tota mena de fotografies






fins que fugen quan en Ricky entra al seu clos. Aquest és l'incansable Ricky






Aquí, aquí està






Ja som a punt d'arribar a l'ermita














I ja hi hem arribat










El campanar, curiosament, és perpendicular a l'entrada






Som tafaners i mirem pel porticó de la finestra







I esmorzem aquí mateix















Ben afilerats







Alguns s'han quedat amb gana




Diuen els entesos que el vi era molt bo















També hi havia xocolata amb avellanes






Ja de tornada passem pel Meridià Verd per agafar la pista que ens portarà al Mirador de Premià







Trobem una cabana







i en Pere s'hi vol quedar









Ja hem arribat al Mirador, on si hi ha un dia clar es pot veure tota aquesta panoràmica






I aquí estem mirant-la, per torns, ja que el cartell no és massa gran




És que si mirem a un altre lloc no veiem pas massa cosa






D' aprop podem veure com aquesta estepa blanca recull les gotetes d'aigua que han caigut






i com aquesta rosella encara no ha perdut el color






i encara veiem la llum pròpia d'aquesta lleteresa






Arriba el moment de fer-nos la foto






aquesta té algun canvi






Amb tanta humitat, els bolets comencen a sortir






Semblava una capella







i ho era, però una mica diferent. Sembla que contenia una "reliquia perteneciente a otros mundos estelares"









Baixem pel GR






i ens trobem amb aquesta planta força estranya, que estic intentant classificar. Sembla que és autòctona, però encara no l'he pogut trobar






La ventada de fa tres mesos també va fer mal aquí







Però la vida continua i les flors, després de tant de temps esperant, no poden resistir i treuen el caparró






algunes no tenen aturador i inunden tot el bruc




I, així, entre flors i més flors, gairebé sense adonar-nos-en, ja hem arribat, ben contents, al punt de partida