Algun dissabte em toca treballar a partir de les 14:30. Això vol dir que, si surto amb la btt, he de tornar a casa pels voltants de les 12:15, ja que m'he de dutxar, he de dinar i he d'estar a la feina una mica abans de dos quarts de dues.
En aquests casos em dedico a donar voltes al "meu circuït habitual", el que faig cada dia. En la primera volta trigo uns 50 minuts, en les altres en trigo uns 35. Com que tinc el temps controlat i estic molt a la vora de casa estic tranquil per si tinc alguna avaria o punxada i he de tornar pel dret caminant.
Aquest és el mapa del circuït:
El dia 4 d'abril era un d'aquests dissabtes. Ja feia dies que, bé per la pluja, bé pels aniversaris, no agafava la bicicleta i havia de sortir per no perdre la forma. Havia sentit prediccions del temps no massa bones, però em principi semblava que no plouria. Quan em vaig llevar, una mica més tard de les 7,hi havia pocs núvols i no feia gens de vent. Ja tocava, després del llarg hivern que hem passat, poder anar amb màniga i pantaló curts.
Vaig sortir pels voltants de les 8 del matí, sentint una mica el fred, tot i els manigots i els guants llargs que portava, però el sol aviat va començar a escalfar i a la segona volta, sense aturar-me i aprofitant la pujada em vaig canviar els guants per uns d'estiu i em vaig poder treure els manigots.
En tota la sortida només em vaig aturar un cop, per omplir ràpidament el bidó a l'ermita de l'Alegria, ja que havia sortit de casa sense aigua.
Aquesta és l'ermita, vista des del límit amb el terme d'Alella, amb les vinyes i els hivernacles que encara no s'han tapat de ciment, però que, si visc uns quants anys més, veuré desaparèixer sota els maons del progrés
i aquí vista des de la vinya de Can Fàbregues
El fet de no aturar-me em va permetre fer 6 voltes al "circuït" i arribar a casa una mica més tard de les 12.
En total la sortida és d'uns 40 km, amb aquest perfil, fet un altre dia que portava GPS i que també vaig fer 6 voltes:
Tot i que era un entrenament per pista sense trialeres, vaig agafar la bici nova ja que em va fer mandra passar el pulsòmetre a la vella. Però em va servir de poc, ja que va fer més l'orni que de costum, estant molta estona sense marcar i, quan marcava, només ho feia uns instants. Això, un conillet que va creuar la pista a les vinyes d'Alella i els intents de mossegar-me de la Nua, una gossa setter que alguns dies trobo pel camí, molt maca però amb males puces i poc vigilada per la seva propietària, van ser els meus elements de distracció del dia mentre pedalava i pedalava.
No porto mai auriculars ja que a més de perjudicar l'audició no et permeten escoltar els sorolls del bosc, però molts cops em ve una cançó al cap i no puc deixar de cantar-la i això m'ajuda molt per anar passant els trams més monòtons. La d'aquell dissabte va ser "Amor particular", d'en Lluís Llach, que vaig anar cantant mentalment molta estona, pensant en la Margarida, el meu amor particular.
I ara, mentre l'escolto, no puc parar de plorar d'emoció, com sempre. Si us agrada i en voleu sentir més versions, n'he trobat unes quantes aquí
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada