Ahir havíem de fer una volta per Collserola. La sortida estava prevista a les 7, al lloc habitual, però la primavera, capriciosa, va decidir que ja feia massa dies que no plovia i va deixar escapar un ramet que va fer que alguns dels que havíen de sortir es quedessin a casa.
Només quatre (Xavier, Raül, José Miguel i jo) vam fer el cor fort i vam aparèixer a la Plaça Roja de Badalona
Com que no era possible fer la collserolada, vam anar primer a l'ermita de Sant Climent.
Després vam baixar cap a Montcada, seguint la trialereta que surt de Puigcastellar. Les flors grogues dels ginestells, amarades d'aigua, doblegaven les tiges i ens venien a rebre. En silvesterjm, que anava al davant, va quedar ben moll. Després de baixar ràpidament pel corriol, vam arribar al riu Besòs
Érem al punt més baix de la nostra ruta, només ens quedava pujar i ho vam fer a l'antena de Montcada, per rebre la nostra dosi gairebé setmanal de radiació.
En Xavier encara no l'havia tastada mai i pujava així de content, amb el dit trencat i sense fre al darrera
En Raül sí que l'havia tastat i volia repetir
Per a que pugui sortir el José Miguel és necessari fer una foto de grup, ja que sempre va al davant. Aquí el tenim, una mica congelat de tant esperar-nos, però amb les bateries ben carregades d'ones curtes i llargues
En Xavier no podia continuar sense fre i se'n va anar cap a l'Action de Montcada, per mirar d'arreglar-lo. Nosaltres vam seguir cap a l'església de Sant Pere de Reixac o de Guardiola, crec que l'hi han canviat el nom.
Des de la Font dels Caçadors es comencen a veure els efectes de la primavera i el verd es va tenyint de grocs i blancs-rosats
Sempre per pista, vam anar una estoneta per la llera del riu, per després pujar fins a l'ermita de Sant Cebrià de Cabanyes
on en Raül va descobrir-nos la seva vena poètica, recitant-nos una oda a la pluja
De Sant Cebrià vam anar a la font de Sant Pere, després de saltar per un divertit tram de pedres clivellades per l'aigua
i, després del pujadot del carrer Muntanya, ens vam plantar a Santa Maria de Martorelles. Per corriol van anar a Can Girona, i d'allà vam pujar pel corriol de l'Scott, molt divertit i amb trams una miqueta tècnics. A la part més alta vam trobar aquesta salamandra
Ara ja només ens quedava baixar per enllaçar am la pista que puja de la font de la Mercè. Aquí estem arribant a la pista
La ruta segueix pujant, però es passa entre un camp ple de cirerers florits que ens alegren els sentits i ens fan oblidar el mal de cames. Estan força avançats, tot i el fred que ha fet aquest any, i ja comencen a sortir les fulles
La tornada cap a casa la vam fer pel corriol d'en Salva, amb rampots considerables però molt bonic i divertit. Aquí està en Raül després de passar per un tram molt dur. No ho sembla veient-lo com riu, però la pujada és considerable
Del corriol d'en Salva vam anar als peus del Turó d'en Galzeran i vam baixar per la pista que va a la Cartoixa de Montalegre.
Aquest és el silvesterjm, a qui només vaig fotografiar des del darrera, ja que sempre va al davant
Un cop a la Cartoixa, vam passar per un corriolet primaveral que baixa fins a Sant Romà
I allà ens vam separar: uns cap a Badalona i un cap a Tiana, ben contents després de fer el que ens agrada i de passar un matí amb molt bona companyia tot i la pluja.
Aquest és el perfil del recorregut
I aquest és el mapa de la sortida
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada