Tiana-Creu d'en Boquet

Btt











Després d'uns quants diumenges sense sortir amb els Saltamarges, avui he pogut retrobar-me amb ells.





Quan he arribat al Camp de Futbol Vell ja hi havia un bon nombre de ciclistes i fins i tot tres corredors de fons










Hem passat per la Casa Alta i pel Camí del Mig per anar a Alella. Aquí ja hi som, concretament a la Riera de la Coma Fosca









Veiem en Lluís i en Jaume fent-la petar animadament









I l'Anicet controlant que no es perdi ningú









Després de pujar per la Coma Clara, hem enllaçat amb el GR-92. Aquí estem arribant-hi









Els ciclistes tenim uns gustos estranys: després del pujadot estem així de contents









Ha pujat i ha tornat a baixar. La foto em sembla que és de la segona pujada









Tinc ganes de veure l'Alfons sense buff. De moment encara no ho he aconseguit









En Jaume i en Tito










En Lluís, pujant amb el plat posat per posar-se en forma









En José Antonio, amb qui havia pujat pel mateix lloc el diumenge passat








L'Anicet i en Jaume, que no n'havia tingut prou i ha baixat per pujar de nou









No és freqüent veure tanta neu el 19 d'abril









Un dels corriols pels que ens ha portat en Tito


















Hem esmorzat al solet a la Creu d'en Boquet i ja de tornada hem passat pel corriol dels extraterrestres. Aquí tenim a l'Alfons a l'acabament del corriol









Després d'una baixada molt divertida per la pista dels peralts d'Alella i de passar pel Camí de Baix i per Can Roca, hem arribat a casa.




Com que feia molt bon dia i encara tenia una mica de temps, he decidit fer el "meu circuït", amb calma i assaborint el sol que ara ja ha desaparegut.





Les flors de les ginesteres s'estan obrint i ens presenten el seu groc immaculat










Les barques fan camins efímers al mar








El dia encara és clar i es pot veure el formiguer que tenim al costat










i l'ermita de l'Alegria, immutable a tant de progrés










els núvols comencen a treure el cap









Però Tiana encara està radiant










Després de fer el circuït, he pujat als Nou Pins per les esses i al Turó d'en Galzeran per la vinya.



Des del cim, encara es veia Barcelona









i Montserrat ja es començava a tapar









Del Turó he baixat al Seminari de la Conreria, des d'on he anat a la pista que passa per sobre de la Cartoixa de Montalegre









per baixar pel corriol que surt una mica abans d'arribar al capdamunt del Mas Ram, que estava inundat d'argelagues i de milions de flors que em venien a trobar mentre passava














Hi havia trams preciosos, on passant m'obria pas entre les flors. No he fet cap foto ja que la baixada és una mica complicada, però he quedat meravellat.
Aquí, quan el corriol ja s'havia fet més ample, m'he aturat. La foto no ha quedat gaire bé, però per tenir-ne una idea ja val









I després de passar per Can Sentromà i entrar a Tiana pel dipòsit nou, he arribat tot content a casa després d'un molt bon dia de Btt i amistat, pensant que malauradament encara falta molt per arribar al proper diumenge