Btt
El dia 25 d'octubre surto corrent de casa ja que és una mica tard. A la pujada del Camí dels Francesos veig 4 ciclistes que ja gairebé són a la carretera i els passo a la B-20, quan vaig amb tot. Resulta que són Saltamarges, però només els saludo sense afluixar la marxa. En 11 minuts sóc a la Plaça Roja, es veu que el cafè amb sucre i llet de soja m’ha donat ànims...
Tot i fer una mica tard, encara falta molta gent. Després d’una estona ja som 12: Pino, Amic d’en Lluís, Pantani, Dojavi, Gordi, Furi, Bisonte, Carsabi, Aitor, Almahi, Klein i Pere
Pujant cap als bancs em trobo molt bé, i això que a la nit m’havia despertat amb mal de cames. Dóna bo veure el grupet que formem avui
Al tercer intent (són els avantatges de l’era digital: pots fer milions de fotos, alguna es mig pot veure) aconsegueixo fotografiar al Pino, que cicla al meu darrere
Carsabi sempre em surt borrós, hauré d’aturar-lo una mica per fer-li la foto
Als bancs se’ns afegeixen Roby i el seu amic Albert i anem al nostre dipòsit amb els que ens uneix una relació d’amor-odi força peculiar i digna d’estudi psicològic. Abans d’arribar al descans faig alguna foto
En Roby i l’Albert
Ho sento, Gordi, t’he tallat una miqueta
l’Almahi fa bona cara, però quan s’atura al descans comença a no trobar-se bé i li vénen ganes de vomitar. Després d’una estona i ja una mica refet, segueix amunt fins a la cruïlla on ens fem la foto
D’allà anem cap al Seminari, on ara ja no tallo al Gordi
En Dojavi està fortíssim i sempre va al davant, costa molt fer-li una foto
Arribant als 9 Pins, li dic que s’aturi una mica i li puc fer la foto, que em surt borrosa ja que estic a 500 pulsacions
Tots anem arribant al punt d’agrupament
La baixada a la cadena d’Alella, rapidíssima, com sempre
Anem cap al Mirador de Premià
I seguim ben contents
L’Almahi sembla refet. Li dic que si vol l’acompanyo fins on pugui arribar, però finalment baixa cap Alella amb en Furi, que tenia tard.
Passat el Mirador, ens tornem a agrupar
N’hi ha que fan una competició de ganyotes
Ens trobem al nostre vell amic David, que sembla que torna als bons costums ciclistes que havia hagut de deixar i arribem al Dolmen, on m’he trobat molt bé a la pujada que sempre em costa
Al Dolmen ens dividim en dos, i ens quedem 7 per anar al castell: Bisonte, Carsabi, Pino, Gordi, Aitor, Dojavi, Klein i jo.
En Dojavi, en Bisonte, en Klein i en Gordi s’estalvien la cadena, pujant per on no sembla possible fer-ho
La pujada és un pèl forta, però no perdem el bon humor; alguns segueixen participant en el concurs de ganyotes; altres s’ho prenen amb calma
Passat el divertit corriol , apareix el castell després d’un revolt
Només ens queda baixar una mica per tornar a pujar i ja som al castell
La foto de grup, amb en Bisonte començant a lluir el seu preuat pelatge d'hivern
Si fa quatre dies hi havia en Buenafuente a dalt, avui hi havia en Joan Torruella, el presentador del canal 3/24 i de TV3, que fora el plató és molt amable i agradable. No hi ha foto, ja que em fa tall, però sí que n’hi ha d’en Klein, que s’havia quedat a baix per vigilar les bicis
I d’en Dojavi, que sinó no surt mai
O gairebé, a vegades s’asseu i tot per sortir
Baixem per la trialereta de les arrels
I seguim per la trialera de veritat, que faig només posant un peu en el revolt tant tancat que hi ha; la resta m’ho baixo tot molt bé per primer cop: és la cirereta d’una sortida on m’he trobat molt bé i m’ho he passat com mai amb el bon ambient que hi ha hagut.
Passem per la platja força tranquils i l’Aitor, en Carsabi i jo seguim en direcció al riu Besòs.
En Carsabi imposa un ritme alt (a més de 30km/h, amb plat mitjà) i l’Aitor no es talla i passa al davant algun moment. Jo aguanto com puc. Ja al riu, anem a 40 km/h força estona i a gairebé 40 fins al pont, on ens deixa l’Aitor, després de comentar que per fer la sortida BDN-Vic s’ha de posar en forma. Espero que no se’n posi massa més ja que llavors volarà...
Carsabi i jo seguim fins a Can Zam, on en Carlos em dóna una barreta (ja se m’havien acabat, tenia gana i em quedava el pujadot). L’he avisat de la pujadeta que ens quedava, però no calia ja que està molt fort i ha passat molt bé, fins i tot els trams una mica complicats tècnicament.
Aquí està al peu de Puig Castellar
De Puig Castellar hem anat fins a l’ermita de Sant Climent i ens hem separat a Sant Jeroni.
Era molt tard, havia de ser a casa a les 3 i encara em quedava força estona. Per això no he pujat pel Tanatori: he passat per Canyet i per la vorera de la B-20. He anat el més ràpid que he pogut, però he arribat a casa a les 15:20. Sort que la Margarida és en tràmits de santificació i no m’ha posat mala cara...
Al Cap del Verd des del Planell de Sastró
-
Distància: 13,5 km.
Desnivell: 1050 m.
Dificultat tècnica: baixa.
Durada total: 4.30 h.
Punt d'inici: Planell de Sastró (a 4 km de Tuixent; s'hi arriba per...
Fa 6 hores
3 comentaris:
Ostres!! quins bons camins que teniu. Ara a més de fer trobades de blogs de gastonimia també n'hauriem de fer de camins de les nostres terres ;))
Ànims i pedals!!
Home moltes gràcies per això de que soc amable i agradable...jejeje i un altre dia que ens trobem pots demanar-me de fer la foto....
Felicitats pel Blog. Una abraçada.
Joan Torruella
Quina sorpresa, Joan.
És la veritat: no pensava pas que ho llegiries i per això vaig posar-ho.
He tingut el blog una mica abandonat, ja que des del 8 d'octubre hem estat sense ADSL. Ara sembla que ja s'ha solucionat tot i podré penjar alguna de les sortides que tinc pendents.
Gràcies i molt bon Any Nou.
Publica un comentari a l'entrada