Benvinguts al nostre bloc

Si voleu les traces de les sortides pel GPS, demaneu-nos-les marviba23@hotmail.com

dijous, 19 de novembre del 2009

Més castells segarrencs

Btt en família


Aquesta sortida que vam fer el dia 20 d'octubre és una barreja de tres o quatre rutes: una que vam fer la Margarida i jo que sortia de Cervera i anava als castells de Montcortès i de l’Aranyó, la de les dues Valls de Sant Guim de Freixenet, la dels Castells de la Segarra i un enllaç fet manualment amb el Track Maker que passa per Hostafrancs, Sedó i Tarroja.
Al final hem escurçat per carretera des de Montfalcó fins a Sant Guim (9 km) i ens han sortit 55.5 km.
A la sortida de Sant Guim fa un ventet una mica fresc, però em sembla que el sol escalfa prou i, pensant que a la primera pujada em passarà la sensació de fred, surto no massa abrigat. Ha estat un error, ja que he passat fred pràcticament tota la sortida.
A part d’això, la ruta comença molt bé, passant per les bones pistes de la Segarra




N’hi ha que mai van esporrets. Què portarà a l’hivern?



Al nucli de La Rabassa les orenetes ja han fugit



Algunes rajoles, en un parell d’anys, han caigut



I el Carrer Únic s’ha quedat en Únic



L’església encara aguanta, però



L’Oriol ja s’ha tret el tapaboques



Ja veiem la torre de defensa del costat del Mas Suau







Mentre faig fotos van per feina




Montfalcó Murallat sembla que està a tocar




Però per arribar-hi hem de baixar fins a la Riera de Vergós (Guerrejat) i pujar de nou








No hi pugem ja que hem d’anar primer a Les Oluges, que també té castell







Passem per la ràpida pista que ens porta fins Malgrat (em sembla que no és pas el de Mar), que també té castell




Ens desviem una mica de la ruta i pugem al castell, ara transformat en una moderna vivenda




De Malgrat havíem d’anar al castells de Montcortès i de l’Aranyó. A la Prenyanosa ens havíem de desviar, però no estic atent i em passo la cruïlla. Quan me n’adono estem a la vora de Tarroja i, per no haver de tornar, decidim fer l’enllaç en sentit contrari. Em sembla que ens ha sortit bé ja que si ho haguéssim fet en el sentit previst hauríem trobat més pujada.
De Tarroja hem anat a Sedó, on ja sabeu que vaig viure dos anys molt feliços i ens hem fet unes fotos al pati del Col·legi on els meus pares van fer de mestres




Quan ja marxàvem dos senyors que estaven parlant ens han dit que a dins hi havia cases més maques i hem començat a parlar. Ens han obert les portes del centre, on hi ha moltes fotos, però cap de nostra . N’hi havia una amb tots els nens del curs 1967-68, l’any que vam marxar, però cap de quan hi vam ser. Després de parlar molt i de quedar citats via e-mail per posteriors contactes, seguim la marxa per carretera fins a Hostafrancs. Em feia una mica de por no trobar l’enllaç amb la ruta que venia de Cervera, ja que em podia equivocar fàcilment de camí (fer-ho en sentit contrari no és tan fàcil com venir de la ruta i enllaçar amb el poble i la carretera), però ho hem trobat ràpidament. D’aquí hem anat al castell de l’Aranyó, on no ens hem entretingut massa




I hem per passat cap als Pallers de Pedra




i els Columbaris.




Al Castell de Montcortès, que ha canviat d’amos i està en obres




no ens hem aturat, hem passat volant, ja que se’ns feia tard.
La baixada cap a Prenyanosa l’hem fet molt ràpid, i l’enllaç cap a les Oluges també n’ha estat força, de ràpid. Mentre faig la foto a aquesta bonica creu de terme, entre Tarroja i Les Oluges, la Margarida i l’Oriol desapareixen




Però ja es comença a notar el cansament i el tram fins a Montfalcó es fa una mica llarg. Però com que val molt la pena pujar-hi, hi fem cap. Aquí estic entre la cisterna i el pou de gel comunals




I la Margarida fa una petita visita fotogràfica







El forn comunal




L’Oriol, ben pentinat




I La Segarra als nostres peus




Després de dinar una mica, i vist el cansament que portem acumulat, decidim tornar a Sant Guim per carretera. Ens estalviem només uns dos o tres quilòmetres, però els que farem són de més fàcil fer que la ruta prevista per pista.
En el camí tenim temps de veure com plora aquest ametller que malda per viure en el marge de la carretera. Potser d’aquí uns quants milers d’anys hi trobaran algun insecte petrificat a dins...




També passem pel costat de Vergós Guerrejat, que també té un castell, tot i que sembla una mica abandonat des de baix




Passem per Freixenet, on fan uns iogurts que temps enrere havíem comprat a casa




I una mica cansats després de tantes hores, arribem al punt de partida de Sant Guim de Freixenet