Què té el Santuari del Corredor que tots hi anem?
No sé què deu tenir.
Hi fa molta calor.
Gairebé tot és pista avorrida.
Tot està ressec.
La tornada és dura.
T'empasses la pols de 253.345 cotxes.
Però tots hi anem.
I aquest matí teníem tanda la Natàlia i jo.
Hem sortit de Tiana a les 7:45.
Al començament la temperatura era ideal per fer Btt ja que uns núvols tapaven el Sol i feia una mica d'airet fresc. Això ens ha permès pujar al Mirador de Premià sense massa esforç
I de mica en mica hem anat fent metres fins arribar a Sant Bartomeu de Cabanyes
Hem baixat per la trialereta (dic trialereta per la llargada, no per la dificultat) fins a la pista dels camions de la pedrera. Aquí està la Natàlia arribant-hi
Hem esmorzat als peus del gegant de Can Bordoi, amb 30 km de marxa
Les gallines, quan ens han vist, han vingut corrent. Es veu que també era l'hora del seu esmorzar
Al Coll de Parpers ens hem trobat en Juanjo i en Salva, dels Saltamarges, que estaven rodant per allà amb la bici de carretera. És que el món és un mocador.
I ja només ens quedava la pujadeta final fins al Santuari, que hem fet força ràpid tot i la calor que ja començava a fer-se notar. Al Santuari ens hem menjat el segon i últim entrepà del dia.
Hem fet la tornada sense gaires aturades, ja que la Natàlia havia de ser a casa sobre les 3 de la tarda. Pràcticament només ho hem fet per ajudar un noi que tenia la roda del davant bloquejada després d'una caiguda. No portava eines, tenia la roda del darrera més llisa que la pell d'un nadó, els tacs dels frens gastats, el fre del darrera no frenava... en fi, coses que passen.
La Natàlia, pujant cap a la urbanització de Llinars
I després d'unes quantes pujadetes i baixadetes més, hem arribat a casa una mica abans de les 3, ben assolellats després de 74.4 km, 6h 28' en moviment i 47' aturats, amb un desnivell d'uns 1800 m
A qui l'hi donem la tanda?
.jpg)
7 comentaris:
Estic al.lucinada! Sóu uns autèntics professionals del pedal. No només aneu fent via fins arribar als objectius (molt bufó, Sant Bartomeu), sinó que encara podeu anar comptant els 253.345 cotxes que us omplen de pols els pulmons.
Endavant!!
Montserrat, no em renyes per la música?
Ara surt automàticament, per provocar la teva crítica, que veig que no fas, però ho canviaré i faré que per sentir-la s'hagi de clicar la barra de sota del títol.
Que surti la música automàticament pot molestar: pots no tenir ganes d'escoltar-la, pot ser de nit, pots estar escoltant-ne una altra... En realitat ho he posat perquè es noti que hi és: el flash és tan petit que podria no veure's.
Juas, juas! Així que provocant-me, eh?
La veritat és que la teva música no em molesta gaire perquè no és estrident, però sí que prefereixo que no es dispari automàticament per les raons que dius.
Veig que has canviat la cançó, quina pena! trobo a faltar "el meu país és tan petit...", és preciosa. La d'ara és més per anar pedalant al seu ritme.
Ja sé que aquest no és el lloc per recordar-t'ho, però encara espero un mail amb el comentari de la CHAMPIONS 2010!!
Com vas dir: brutal... i força real!
I el final impressionant.
Estic per posar-lo al bloc
Vés amb compte amb el blog, que a l'autor del video uns quants fonamentalistes descerebrats el van posar de volta i mitja, per dir-ho finament.
Potser fins i tot l'il·lustre advocat falangista de l'Estado Español s'encarregaria personalment de tancar-lo.
Serà millor que no el provoqui, que li ve a sobre molta feina.
Per això he decidit penjar-ne un altre, amb música d'aquella que t'agrada tant.
Publica un comentari a l'entrada