Tiana-Turó de l'Home-Tiana i Creu de Can Boquet

Btt
Dia 2-05-09

El primer dissabte de maig i ben d’hora, a les 6:30, en Joaquim Olivé, l’Adrià Valls i jo ens vam trobar al Parc del Camp de Futbol Vell per començar la sortida cap al Turó de l’Home

I aquesta és la crònica que en va sortir

Després de la pluja del divendres el cel és totalment ras, i el vent que bufa amb certa força s’ha emportat tota la contaminació

De mica en mica es fa molta via. Gairebé sense adonar-nos-en ja som a tocar del GR-92

A Vallromanes en Joaquim consulta els mapes que havia preparat per poder fer la sortida. Una feinada prèvia enorme per fer possible que tot sortís perfecte, com així ha estat

Les pluges d’ahir i de tota la primavera han omplert de fang un tram força llarg i hem hagut de netejar una mica les nostres bicis

La ruta passa per la riba del riu Mogent, que porta força aigua, i el travessem més d'una vegada

Després d’uns 30 km fem la primera aturada per menjar. En Joaquim aprofita per eixugar-se els mitjons, una mica molls després de tanta travessia

Aquí estem passant per un petit tram de carril bici


Aquests són els mapes amb la ruta i possibles variants que porta en Joaquim

Al costat d’una masia preciosa que no surt a la foto (hi haurem de tornar per fer-la) i als peus d’un roure ens aturem per comprovar la ruta

Sí que hi ha foto del que sembla un estable o paller annex


Fins i tot tres xiprers, un per cada u de nosaltres, ens donen la benvinguda

Després de passar per Santa Maria de Palautordera comencem la pujada. Anem sempre a bon ritme i ara seguim el meu GPS: ens perdem i anem a parar a la carretera, per sobre de Mosqueroles. Sort que preguntant es va a Roma!

Després de fer visible el track ja no ens tornem a perdre i seguim pujant

En una petita vinya que donarà un vi afruitat amb notes de plàtan, ens aturem una mica per esmorzar


Seguim pujant i ara ja es comença a notar una mica el cansament

Ens trobem un tram de pista on hi baixa força aigua, que brilla com les espurnes d'una bengala mentre s'escola cap avall

I quan arribem a l’estany d’en Viada trobem l’explicació: està tan ple que està sobreeixint


No hi falten els peixets vermells


Tot i l'arbre caigut, en Joaquim es vol fer la foto amb la bicicleta


Les margaridoies (Bellis perennis) ens abelleixen el dia


I en Joaquim em fa una foto mentre em repenjo en el que queda de l'arbre

Ja falta poc per arribar a la carretera i ens trobem aquest salt d’aigua, on aprofitem per refrescar-nos. L'Adrià i el Joaquim omplen els bidons, ja que porten poca aigua i no hi ha més fonts. Hauria estat bé agafar aigua a Mosqueroles

Ara ja som a la carretera i només ens falten sis quilòmetres




Hem pujat força


Només ens queden dos o tres revolts i ja hi som


Aquestes pistes no les he pujat mai. Sempre que sóc aquí penso que algun dia ho hauré de fer


Hi ha neu al Pirineu. Com ho estaran passant els bttmaniàtics que fan la Pedals d'Occitània?




Però no n'hi ha només al Pirineu, també n'hi ha a la cuneta. Primer trobem una clapeta petita


Després, ja la recta final, és una mica més gran




I ja som a dalt. Hem pujat a peu, ja que amb bici no es pot




El petit cartell indica on som

La baixada la fem en part pel GR-5 fins  Sant Celoni, on havíem d'agafar el tren i així ho fan l'Adrià i el Joaquim. Jo, com que em trobo molt bé i tinc temps, ja que tot just són les cinc, decideixo tornar amb bicicleta, repetint el trajecte d'anada.

Ja que no porto el track de l'enllaç, passo per la carretera de Granollers, que té un bon voral. Però quan sóc a l'alçada del trencant cap a Santa Maria de Palautordera em quedo inesperadament sense bateries al GPS: s'esgoten prematurament i les de recanvi no funcionen.

Penso comprar-ne al poble i començo a anar-hi per carretera, però passat un quilòmetre llarg, m'adono que no porto diners. Després de buscar-los infructuosament a la motxilla i de quedar-me plantat com un estaquirot pensant què fer, decideixo seguir sense GPS.

Aprofito l'ample voral de la carretera i vaig passant-hi fins a trobar un lloc per on l'havíem creuat al matí. A partir d'aquí intento anar per camí i estic de molta sort, ja que tot i no passar exactament pels mateixos llocs que a l'anada, vaig trobant punts de referència i no he de tirar enrere massa cops.

Aquí sí que estic mig perdut. És la Bassa dels Ànecs, al terme de La Roca del Vallès

Pujant unes escales veig que estic al costat del Castell de la Roca

De la Roca arribo ràpidament i per bona pista fins a Vilanova del Vallès. Aquí ja no sé com seguir per camins i decideixo agafar la perillosa carretera que, en tres llargs quilòmetres plens de 4x4 apressats per arribar d'hora per veure el futbol, em porta fins a Vallromanes.

Un cop a Vallromanes ja em conec el camí i només em queda pujar fins al GR-92 i ja seré pràcticament a casa.

A mitja pujada les Lathyrus-Mantis em volen atrapar

però jo pedalo i pedalo i aconsegueixo esmunyir-me

Quan sóc a Can Roca, al costat de casa, sento GOOOOOOOOOOOOL!!!!!.

Les veus ressonen per Can Maurici i la Ciutadella i, com que sóc pessimista de mena, primer penso que ha marcat un equip blanc. Després d'una estona vull creure que aquest equip té molts seguidors, però no tants i que potser ha marcat el Barça. Quan arribo a casa em diuen que estan 1-2; mentre em dutxo marquen l'1-3 i en Puyal està eufòric.

Aquesta ha estat la cirereta de la sortida rodona que hem fet.

I així ha quedat la meva bicicleta després de la sortida. He de dir que cada dia m'hi trobo més bé i que s'ha portat com una campiona pujant, baixant i planejant

Dia 03-05-09

El diumenge em vaig despertar com sempre a les 7 i, per veure com em trobava després de la ruta del dissabte, vaig decidir sortir amb els Saltamarges. Ens vam trobar com sempre a la Plaça del Camp de Futbol Vell i vam fer una sortida molt divertida, també com sempre, fins a la Creu d'en Boquet, alternant una mica de pista amb corriols força divertits. Jo em vaig trobar molt bé, tret d'unes petites molèsties al cul en començar a pedalar. Aquesta és la petita crònica que vaig escriure

Sortim de Tiana i pugem al GR-92 passant per Alella. Aquest és en José Antonio, que en molt pocs dies s'ha posat en forma, arribant-hi

En Jordi que jo sàpiga n'està sempre


En José Antonio pujant per un tram una mica tècnic


Aquest és en Lluís


Ja som al costat de la Creu de Can Boquet. En Lluís està una mica tapat per un refredat de primavera

De la Creu anem al corriol dels extraterrestres d'on passem per pista fins al Mirador de Premià, on veiem la balena Montjuïc

La baixada la fem pel corriol que porta a les escoles d'Alella, que està molt net i ens fa feliços un cop més. A Alella agafem el Camí del Mig i arribem a Tiana per Can Roca ben satisfets després d'haver fet uns 30 quilòmetres.