Ahir havia de trobar-me amb els amics de Bttbadalona, però quan sortia de casa he vist que tenia una roda desinflada i quan ja era de camí m'he adonat que no portava el pulsòmetre i he hagut de tronar a buscar-lo.
Això m'ha fet fer una mica tard i no m'he pogut presentar al punt de reunió, la plaça de Lloreda. He pujat al dipòsit, el segon punt de trobada, però no he vist ningú, sembla que per pocs minuts.
Llavors he pujat al Vigia B i he baixat a la Font de la Guineu, on només cau un rajolí tot i les pluges d'aquesta primavera.
He baixat, esquivant uns quants arbres caiguts, fins la pista que porta a Can Torrents Vell.
D'aquesta pista he intentat (i dic intentar pels forats que hi han fet i els arbres que han tirat al mig) pujar ciclant fins a un corriolet que baixa fins a tocar Can Torrents i que s'acabarà tapant ja que cada cop es fa més difícil arribar-hi.
Un cop a la pista, he pujat fins al trencall que porta a la trialera de la Pedrera i m'hi he encaminat amb la intenció de baixar cap a Sant Pere de Reixac pel corriol que han netejat aquest hivern.
Aquestes roses silvestres m'han donat la benvinguda al corriol
Quan estava a la part més alta he vist que la tanca de la pedrera estava oberta i, com que no hi havia moviment de camions, hi he entrat i he anat baixant per una pista paral·lela a la tanca.
Aquí estic una mica per sobre d'on s'extreien les últimes pedres
L'espai és força gran
Ara ja sóc al cor de la pedrera. Es sent una sensació estranya estant allà, al mig del silenci
Les terrasses que es fan de mica en mica, camió a camió
El pal que es veu al costat d'on estant tirant la runa és una bandera no massa constitucional
Després d'explorar una mica i sortir per un altre lloc on la tanca estava oberta i pujar i baixar, he tornat a entrar i he refet el camí per agafar, ara sí, el corriol que baixa fins a Sant Pere de Reixac.
Un cop a Sant Pere, aprofitant que han netejat una mica el bosc, he baixat per corriol fins trobar un dipòsit-búnquer
Pujat al seu damunt veia a un costat l'antena de Montcada
i a l'altre el campanar de Sant Pere
Del dipòsit he anat baixant fins trobar una pista que m'ha portat novament al costat de Sant Pere, i d'aquí he anat a buscar la meva dosi radioactiva a l'antena. M'hi trobava tan bé que m'he estirat una estona a sota.
Després d'unes hores de radiació, he baixat cap a Montcada mirant abans el que queda del seu Turó
Com que no tenia aigua i portava un gat mesquer que m'esgarrapava la panxa, m'he aturat a Can Zam una estoneta per menjar i beure
De Can Zam he pujat per Singuerlín-Les Oliveres cap al "Tub" i, a sobre del cementiri, he hagut de fer la foto que intenta reproduir (sense èxit) l'esclat de la primavera
Com sempre que passo per aquí, pujo pel Camí dels Minerals i enllaço via tallafocs amb el GR-92 per anar al peu de Puig Castellar. Avui he pogut fer per primer cop tot aquest tram sense posar el peu a terra.
Com que després d'aquesta gesta històrica estava molt content, m'he aturat a fer la foto del Camí dels Minerals i d'un tram del tallafocs, i de pas m'he recuperat una mica ja que estava a moltes pulsacions
Enyorava molt les radiacions de l'antena de Montcada i hi he tornat a pujar, baixant primer per la trialera que surt del poblat ibèric. A la part de baix el corriol estava gairebé tapat
Després de la pertinent dosi radioactiva antenil, a la Font dels Caçadors m'he fet aquesta preciosa auto-foto
i també he trobat aquesta altea
Després de passar pel riu he pujat pel corriol habitual, que té un tram ple de neu dels xops
Quan ja havia pujat fins al cementiri, m'he posat a buscar un camí que va a morir al seu darrera i pel qual feia temps no passava. Està una mica amagat i s'està omplint de bardisses ja que no hi deixen passar. És una mica el "Manual per a fer perdre un camí".
Es van preguntar: com ho farem per evitar que passin els ciclistes?
I van pensar molt i molt, per decidir això:
-A la part de baix del camí hi posarem un munt de terra al mig
-Després posarem una tanca també al mig
-A mig camí posarem senyals com aquest
-I a dalt de tot, hi posarem una porta i una tanca
Però el que no van fer es posar una tanca a tota la muntanya i la gent, que no som rucs del tot, hem fet un corriolet que passa per on s'acaba la tanca i encara hi passem de tant en tant
Tant pujar i baixar m'ha cansat una mica i he decidit plegar i pujar al Seminari pel corriol de les arrels-pedres, des d'on es veu Can Torrents
Quan ja gairebé era al Seminari he hagut de baixar al torrent ja que el camí està tallat per obres ("Des del dia 20 fins a l'acabament"). Volia baixar per la trialera de Sant Romà, però aquest imprevist m'ha fet perdre força temps i he baixat per carretera. Mentre baixava, he anat perdent aire a la roda del darrera. Al final n'he perdut tant que quan era al costat de casa he hagut de baixar i caminar una mica, m'ha anat ben just.
Aquest és el mapa i el track, una mica enrevessat amb tants puja-baixa
I aquest és el perfil
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada