La ginesta (Spartium junceum L.) floreix a la primavera, però podem trobar alguna flor aïllada fins i tot en ple hivern en els llocs arrecerats. Quan el sol comença a escalfar es produeix la florida forta, que ens omplirà de groc i ens perfumarà agradablement els antics boscos cremats.
Les flors són papilionades, grogues i suaument perfumades.
Pot arribar a tenir força alçada
i amb els anys pot ser força llenyosa
Les tiges, verdes i cilíndriques, recorden els joncs, d'aquí ve el nom científic.
Moltes vegades, quan en trobo en les meves sortides matineres, recordo aquesta cançó d'en Raimon
Inici de càntic en el temple
(Salvador Espriu - Raimon)
Ara digueu: "La ginesta floreix,
arreu als camps hi ha vermell de roselles.
Amb nova falç comencem a segar
el blat madur i amb ell, les males herbes."
Ah, joves llavis desclosos després
de la foscor, si sabíeu com l'alba
ens ha trigat, com és llarg d'esperar
un alçament de llum en la tenebra!
Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa,
perquè seguíssiu el recte camí
d'accés al ple domini de la terra.
Vàrem mirar ben al lluny del desert,
davallàvem al fons del nostre somni.
Cisternes seques esdevenen cims
pujats per esglaons de lentes hores.
Ara digueu: "Nosaltes escoltem
les veus del vent per l'alta mar d'espigues".
Ara digueu: "Ens mantindrem fidels
per sempre més al servei d'aquest poble".
(1965)
Si la voleu escoltar, aquí us la poso en vídeo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada