Flors

Flors

Fa gairebé 30 anys vaig haver de fer un herbari i classificar força plantes. El que en principi semblava una pesada obligació es va convertir en una afició, que espero

retrobar algun dia.

El meu pare, que és molt traçut, amb dues fustes i quatre caragols em va construir la premsa i jo em passava els caps de setmana muntanya amunt, muntanya avall buscant noves plantes.

Per saber l'espècie usàvem un llibre claus, el Bonnier. Abans estava en francès, ara l'han traduït. Primer no me'n sortia, però aviat vaig començar a descobrir el secret i finalment podríem dir que les classificava totes.

La primera planta que vaig aconseguir classificar va ser una de les que floreixen primer, la gatosa (Ulex parviflorus).

No en tinc cap foto, aquesta l'he tret de http://ichn.iec.cat/Bages/brolles/Imatges%20grans/Ulex.htm i és d'en Jordi Badia

Ja fa dies que el meu circuit habitual, el que faig pràcticament cada matí està preciós, amb tot de flors a les vores del camí i els brots verds brillants pertot.

La primera vegada que el vaig fer va ser una Setmana Santa de fa uns anys, també després d'unes pluges generoses però amb més calor que enguany, de manera que encara hi havia més colors. Aquell dia vaig pujar al Turó d'en Galzeran i una boira espessa que anava entrant des del mar va cobrir les valls de Tiana i Alella, mentre on era jo encara feia sol. Passen els anys i el record perdura, són les satisfaccions que a vegades ens dóna la natura si tenim la sort d'estar al lloc apropiat.

Avui tot i que el cel estava una mica tapat, amb les restes dels núvols d'ahir i el sol només s'endevinava al seu darrera

i la contaminació no ens deixava veure gaire bé el paisatge

he agafat la màquina de fotografiar per fer alguna foto de les flors, recordant el que feia quan tenia divuit anys. N'he fet unes quantes, fins que m'he quedat sense bateria.

Ni tinc la planta al davant, ni el Bonnier, ni la memòria que tenia de jove, de manera que potser els noms que posaré no són massa de fiar, però m'ho aniré mirant amb temps i ho corregiré si és necessari.

Una Lathyrus o bé una Vicia. Pertany a les Papilionàcies (ara em sembla que en diuen Fabàcies), una de les famílies que més espècies tenen

Una Lavandula stoechas

i ara amb papallona i tot

Un llentiscle (Pistacia lentiscus), començant a florir

La família de les Euforbiàcies és també una de les que més espècies té, n'hi ha que fins i tot són arbres. Aquí n'he fotografiat una una mica més modesta, però ben acolorida

I no podien faltar els Cistus. El primer, el Cistus albidus (estepa blanca) amb els pètals delicats i una mica arrugats

I l'estepa borrera (Cistus salviifolius), que floreix uns dies més tard que la seva cosina, aquí obrint la flor al sol del matí

La ginesta (Spartium junceum) floreix pràcticament tot l'any, als lloc arrecerats podem trobar alguna flor aïllada fins i tot en ple hivern. Ara comença la brotada forta, que aviat ens omplirà de groc els antics boscos cremats

Aquest, el cap blanc (Alyssum maritimum) sí que floreix tot l'any i als matins ens ofereix el seu perfum peculiar

El gavó (Ononis natrix), també es comença a deixar veure. És molt bonica, però de tacte força enganxós

Una altra família amb moltes espècies, la de les Geraniàcies.

Aquesta segurament és un Erodium, però hauré de tornar i mirar-me-la millor.

Fa uns anys, quan va arribar una papallona sud-africana que en minava les tiges, es va dir que potser arribarien a desaparèixer, però ara sembla que la papallona ha deixat d'expandir-se

I aquesta em sembla que és una Brassica, de la mateixa família que els naps o les cols, la de les Crucíferes. Però només m'ho sembla, ja no que recordo haver-la classificat. Ho hauré de fer ara...