Ja fa tres primaveres que els de Bttbadalona fem aquesta sortida, a proposta d'en Lluís que ja l'havia feta uns anys abans.
Es tracta de rodar ràpidament per les bones pistes de la Segarra, visitant algun dels castells d'aquesta antiga terra fronterera i amarar-nos dels colors que ens presenta en aquesta època de l'any.
Enguany hem fet uns 75 km, a molt bon ritme i amb companys nous del BttCalaf i del BttMota que vaig tenir la sort de conèixer.
El mateix dissabte passat, ja a casa després de la sortida vaig vaig penjar aquesta crònica al fòrum de Bttbadalona. Hi ha alguna cosa que és broma, però això en Digi ja ho sap i no es queixa. Pels que no ens coneixeu, que quedi clar que l'aprecio molt.
En arribar a Les Oluges hem tingut l'alegria de trobar-nos en Totof, un altre gran amic, un bagenc del Team Poal que volia fer una ruta nova per la Segarra i ens ha volgut saludar abans d'anar a Cervera
La foto de grup no ha sortit molt bé que diguem. Penso que en Digi ha mogut la màquina. No se’ns veu massa, però hi som tots: Digi, Bisonte, Sr. Mota, Xavi, Ramon, Lluís, Totof i Pere.
Comencem anant per carretera cap a Montfalcó Murallat
I aquí ja som a dalt
Alguns es dediquen a tocar el xiulet, no pugen, i porten pel mal camí als companys
El paisatge i el que queda dels coberts des de les altures
Una altra patètica foto de grup, ara a la plaça interior de Montfalcó
Al Lluís l’hi ha agafat una gran afecció: travessar tota mena de guals amb aigua. Avui fins i tot no n’ha tingut prou de passar una vegada, ha volgut repetir i ha donat la volta per poder tornar-hi a passar.
Mentre en Lluís anava fent, els altres també anaven passant
I en Lluís hi tornava, encantat de tornar a mullar-se
Una llàstima, ha passat sense caure
Anem a molt bon ritme, a més de 35 km/h. La pista, que està en molt bon estat, i la fresca del matí ens ajuden. Aquí ens agrupem una mica i puc fer la foto
En Digi i en Lluís, passant pel mig del verd, s’acosten al castell de Castellmeià, del S XIII.
Ja gairebé hi som
Ara sí
Seguim a molt bon ritme, sempre amb molt bona pista i amb pocs desnivells
El culpable d’aquestes ja tres edicions de la Ruta dels Castells , amb cara de concentració. Això que es veu és la corda de la màquina: feia vent, corríem molt i el fotògraf és com és
El mar verd que tant m’agrada
Els Mota, sempre al davant. Estan molt forts. Molt. No sé on van a comprar el pa, però em sembla que no hi van al costat de casa
Encara hi ha neu. Potser el dilluns encara n’hi haurà més
Tornem a trobar l’indi, que curiosament és al mateix lloc que en anys anteriors
Aviat segaran la colza, ara encara està ben groga. En aquesta zona hem vist força perdius, i fins i tot una cigonya
Fan cara d’avorrits, és normal després d’esperar-se mitja hora per fer-los-hi la foto
Aquí estem acabant una de les baixades amb més pendent del recorregut
On va en Ramon?
En Lluís s’ha quedat un cop més amb les ganes de provar la trialera que surt de més amunt
Ara passem per una zona més seca, amb tot de romaní, argelagues i timó, florits com mai després de la primavera plujosa que hem tingut. Les flors ens fan més passadora una pujada un pèl forta que hi ha
El romaní està especialment florit, amb una flor enorme que no es veu en la foto
Fins i tot aquest Quercus ens ofereix les seves
Val la pena aturar-se per assaborir-ho una miqueta
Ja som a Sanaüja. El nom és d'origen basc i vol dir "guardià de dalt", com havia de ser el castell. A l’entrada trobem el safareig
que està al costat del pont medieval, de dos arcs de mig punt
Pugem pels carrerets estrets
amb els porxos típics
Les velles passen revista
i nosaltres anem ben decidits
On anem?
Per si no ho heu endevinat, us poso una pista
Què bona és la dieta mediterrània, oi?
Aquesta és la finestra de l’església. Si voleu veure l’església, mireu les fotos de l’any passat, apa.
Ja ben tips, passem triomfalment per sota l’arc
Seguim pujant i baixant
i el cel es comença a tapar
No caldria que plogués gaire, els sembrats estan com mai i un patac d'aigua els podria malmetre
Potser perquè estàvem distrets mirant el mar verd, el cas és que afortunadament ens hem perdut una mica. Dic afortunadament perquè hem pogut veure aquesta petita torre
En aquesta foto s’havia de veure el paisatge. Ho sento
Ja som a prop del Castell de les Sitges
La cisterna no podia faltar
i el castell tampoc
A Florejacs ens hem aturat poc, ja que amb tanta foto portàvem una mica d’endarreriment. És una pena, ja que el poble es mereix una visita com cal. Aquest és el castell
El que sí que hem fet, gràcies al guies Ramon i Xavier, és passar per primer cop per la petita trialera que baixa del poble cap a la pista i que “val la pena”. Hem cantat “bonito” en més d’un lloc.
Després d’això hem arribat a Les Pallargues, amb l’escut al castell-casa
i amb les portes obertes convidant-nos a passar
En Lluís ha tingut el detall de fer-nos passar per Hostafrancs i Riber per poder anar a Sedó, on vaig viure dos meravellosos anys. Ara estem arribant a Riber i jo estic contentíssim pel detall
I aquesta és l’escola de Sedó, on els meus pares van fer de mestres els anys 1966 i 1967 i que mai han oblidat: són els millors anys de la seva llarga vida de magisteri. Llàstima que la concentració escolar obligués a tancar-la! Tenen una foto meva on estic dins d’un forat que vaig fer al pati, que era el garatge dels meus cotxes, on només trec el cap i una mà amb un entrepà, que podria ser el resum d’aquests meus dos anys. Perdoneu el rotllo personal una mica fora de lloc, però m’he posat tendre
I després d’un esprint de més de cinc quilòmetres a tot drap i a 1200 pulsacions, hem arribat a l’aparcament de Les Oluges.
GRÀCIES, Lluís!
I ara a veure si amb els “guies natius” del Btt Calaf podem muntar una sortideta pel voltants de la Torre de Vallferosa i la Vall del Llobregós....
Potser mirant aquesta foto, treta de http://www.llobregos.net , ens decidim abans
