Aquesta sortida la vam fer el 22 d'agost de 2007, després d'una pluja d'estiu. Aquí en teniu la crònica
Com que les previsions del temps indicaven pluja a tot arreu, tret de Ponent, hem decidir anar a Lleida, seguint una ruta del Palau Robert que és una versió curta de la sortida dels Castells de la Segarra que vam fer amb Bttbadalona.
En total han estat uns 30 km i 250 m de desnivell acumulat.
Les pistes estan força bé, tret d’algun tram petit, i el terreny puja i baixa, però sempre suaument.
Us animo a fer-la també en família; no importa si no esteu massa entrenats: es pot caminar en els pocs trams complicats i de mica en mica s’arriba a tot arreu.
Jo sempre dic que a la Segarra mai hi plou, però avui ha estat una excepció. Ha plogut i força. Quan arribem encara ho fa, de manera que anem en cotxe fins a Sedó per veure’l. Està força brut i amb cases enfonsades al mig del poble. Potser hem estat de mala sort, hi haurem de tornar un altre dia a veure si la brutícia va ser flor d'un dia. Un cop vist, anem altre cop a Guissona. Encara cau alguna goteta, però sembla que s’atura.
Muntem les bicicletes i veiem que la de la Natàlia està punxada. La canvio i ens posem en marxa.
Fa fred i girem per anar a buscar uns guants per la Natàlia.
Ens fem la foto a la creu de terme de Guissona
Al cap de poc tornem-hi amb la punxada. Ara miro bé la coberta i veig que hi ha dues punxes clavades. Hi poso pegats i tornem a pedalar. Deixem la carretera per passar per un camí amb una mica de grava, perfecte tot i la pluja, que ens porta a la Font de l'Estany
Després n’agafem un altre amb força fang, però s’hi pot passar. Deixem aquest tram per enllaçar amb una pista en molt bon estat, envoltada de parets de pedra
Arribem a la Creu de Condemines, on hi ha un vèrtex geodèsic català. Som al punt més alt, a 538 m
El paisatge de la Segarra és preciós. Aquí tenim l'afegit de la paret del marge, que sembla la muralla d'un castell
Veiem un poltre mamant i com que ja surt el sol aprofitem per treure'ns la roba d’hivern.
A partir d’ara farà molt bona temperatura i no passarem ni fred ni calor. Anem tirant, pujant i baixant però sempre per bona pista, i passem per sota de Palou, que té una sitja o un dipòsit al costat de l’església.
Ara passem per un tram trencat, amb força pedres
que ens porta al Castell de les Sitges, del S. XIV, i esmorzem als seus peus.
Aquí veiem la capella, sense campanes i, desgraciadament, amb la porta trencada
i la cisterna
En aquesta foto es veu millor com es recollia l'aigua per la canal que es conserva en mitja façana. L'afegit de llauna posterior és força més maldestre
Seguim ciclant amb algunes baixades i algunes pujades però sempre per bons camins
i arribem a Florejacs, aquest sí que és un poble bonic, net i endreçat. També té Castell, i s'hi fan visites guiades. Ens fem unes fotos,
agafem aigua de la font (la recordava molt bona però avui no m'ho sembla tant, segurament perquè no tinc ni tanta sed ni tanta calor com quan la vaig tastar per primer cop) i baixem per remuntar un altre cop en direcció a Guissona.
Ara veiem el Castell de Les Sitges a la nostra esquerra i més endavant veiem Palou amb la seva sitja.
La pista baixa algun cop força i té també algun reguerot degut a la pluja, però la passem sense novetat.
Després d’una estona de pujar i baixar, arribem a Guissona, on després de refrescar-nos a la font, dinem com uns reis.
Aquí tenim el mapa del recorregut
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada