El diumenge, com que no havíem vist prou neu encara l'endemà de Reis, quatre amics de Bttmania(Chus, Andreu, Primo i Xavi), dos de Bttbadalona (Silvesterbike, Scott) i jo vam anar al Pla de la Calma des d'Aiguafreda. Esperàvem trobar força neu, però no tanta. A més, vam encertar el dia, ja que va ser radiant i sense gens de vent. Aquesta és la crònica de la sortida que vaig publicar a Bttmania, on hi podreu trobar més fotos i la crònica d'en Chus
Us poso dues-mil fotos de la sortida d'ahir. Chus, moltes gràcies: amb el què em vas dir he anat rapidíssim per penjar-les. Ara encara sóc més perillós
Sortim d’Aiguafreda (i no només l’aigua) amb la il·lusió de tornar a trepitjar neu. La pista està força humida però en molt bon estat i tots estem contents i descansats
Aquí ens trobem un avís de perill. Es veu que hi ha un brau especialitzat a perseguir alguns ciclistes i fer-los córrer una mica més del compte. L’Andreu s’ho mira
i es queda una mica pensatiu, ja que la seva bici és vermella
En Chus i l’Scott no en fan massa cas
Sigui per la por al brau o pel fred que ens congela les mans, pugem a molt bon ritme per la pista que, en molt bon estat i d’una manera relativament suau, ens va portant amunt cap a la neu. Aquí tenim en Chus, el màxim responsable de l’esquiada en bici d’ahir
I l’Andreu, que amb la seva flamant S-Works puja a molt bon ritme
L’Scott, ja recuperat després dels seus problemes d’esquena
I aquí tenim en Lluís, en Xavi i en Primo tancant el grup i vigilant per si baixa el Gascón
M’expliquen que són els Cingles de Bertí i que s’hauria de repetir una sortida molt maca que s’hi va fer fa uns anys, força dura per cert. Jo encara no hi he anat; des d’aquí m’hi apunto per poder ser un dels damnificats.
Tenim un Chico Martini al grup
Després de la pujadeta i amb el sol radiant que fa, sense gens de vent, comencem a entrar en calor
En Lluís és molt polit i aprofita les aturades per deixar ben neta la seva negreta. Aquí el tenim posant ben lluent la tija del seu mini-seient
Mentre esperem que en Lluís acabi la feina ens fem alguna foto i descobrim que n'hi ha que també són molt sulfurosos: mireu el rastre que ha anat deixant el nostre guia
L’Andreu i el Primo no saben com escapar dels vapors del nostre home
Aquí tenim la prova d’on surt el baf que els cobreix
Ràpidament ens tornem a posar en marxa, seguint al nostre noi Martini-Toro Rosso
Veiem Montserrat i pensem en el nostre amic Joan
Volíem neu i la comencem a trobar. Ens fa molta gràcia passar per sobre
Aquí ja comença a haver-hi un gruix considerable que ens fa difícil mantenir l’equilibri
però ens deixa així de contents
Es fa difícil pujar i ho intentem per dins i per fora de la rodera
No ens hem trobat el Toro Gascón, però vist l’ímpetu d’alguns no calia. Sort que en Primo està atent a l’escomesa
Aquí tenim un expert contorsionista
que finalment aconsegueix passar perfectament per un tram força gelat
Ens aturem un moment en aquest camp nevat
i les boles de neu van amunt i avall
Foto amb contrastos: la neu, la negreta i en Lluís
Preparant la diana. Alguns una mica més i l’encerten
Aquí tenim els “Mania’s Brothers”, en plena actuació. Actuen els diumenges; canten i ballen com ningú i en el seu últim musical han introduït el patinatge amb btt sobre gel
Com que sóc una mica gelós, també poso la foto de la meva “vermelleta”
Després de la festa seguim muntanya amunt. Sort en tenim de les peuades que han deixat els nostres amics QUII i Graninis
En Xavi arrosegant la seva Santacruz de 15 kg
I la resta d’inconscients
Un cop hem arribat al punt més alt, ens queda baixar. Tots pensem que serà fàcil, però ben aviat veiem que no n’és tant: hi ha una miqueta de neu (dos o tres pamets de res) i els pocs trams que podem fer al damunt de la bici ens cansen força
Aquí tenim l’afamat duet equilibrista “Scott & Silvesterbike” fent de les seves
Però com que tot s’acaba sabent, finalment faig la foto dels esquiadors que van baixant del Matagalls
Ja en el Pla de la Calma, l’Andreu contempla el paisatge.
I aquí també s’ho passa força bé en aquest tram de neu compactada
Les dues “negretes” en acció
perseguint als dos “specialitzats"
Es comença a desfer la neu i alguns superen amb nota la dificultat
Hi ha dos Wallys. On són?
El Turó vist des de les dunes de sorra blanca de la platja
Per què en diuen Pla? Ahir estava en Calma, però de Pla no ho era massa...
Mirant el panorama
Tenint el GR a l’esquerra, no hi ha cap problema, oi Primo?
El Cafè, amb un arbre de Nadal fet a la neu
Aquí tenim en Leo, un biker-escalador-esquiador de Tiana que ens va acompanyar una estona pel Pla de la Calma
I, al darrera, encara n’hi ha que tenen ganes de gresca
Com que hem vingut a aquest món per patir i les alegries duren poc a la casa dels pobres, de seguida s’acaba la festa
Sort en tenim de poder-nos aturar una mica per contemplar el panorama
També estem atents al panorama del terra, fent contorsions per no caure
Algunes màquines tenen una estabilitat excepcional, sobre tot quan no hi ha ningú al seu damunt
La pujada es fa llarga, i alternem ciclar i caminar
Hi ha llocs complicats
seguits de d’altres més agraïts, això sí, sempre pujant i baixant pel Pla
Una altra foto dedicada al Totof
No es sentia res. No bufava el vent. Feia molt bona temperatura. Per quedar-s’hi una estona badant
Però nosaltres a la nostra. En aquestes fotos que segueixen es veu com d’impredictible era la neu d’ahir en alguns trams.
Primer tenim al Chus passant sense problemes pel costat a priori potser més relliscós
Aquí ve el Primo, amb molts problemes d’estabilitat
I finalment els del darrera també patinen una mica
Aquí es comença a fer realitat una de les frases memorables del dia, dita per qui tots sabeu: tranquils, que ara començarem a baixar i només trobarem fang. I en vam trobar una miqueta
No tinc més fotos, van sortir totes igual: de color marró fosc. Però ja al final, com que som molt nets, passem pel túnel de rentat abans d’arribar al cotxe i de pas netejo l'objectiu
I, després de tant patir, encara n’hi ha que tenen forces per riure
També hi ha desaprensius que llencen les deixalles a la llera del riu, tot i els cartells
No és una nova posició per al GPS, és que es va afluixar el suport i tota la baixada va estar donant voltes a punt de caure.
I aquesta Santa unes hores abans era blanca. El que pateixen algunes....
Aquest és el mapa de la sortida
I, ja per acabar, només comentar unes coses:
1) Quin mal de cames que tinc!
2) Que bé que ens ho vam passar!
3) ...I quin dinar ens vam cruspir alguns en arribar a casa
Ja estic esperant que arribi el proper diumenge, no sé si per la sortida o pel dinar de la tornada.
Ah!, i si voleu la recepta, aviat la podreu trobar al blog de la Margarida
http://elmondelacuina.blogspot.com
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada