Quan el sol abrusador d'estiu
escalfi massa la teva pell senil
i vulguis posar-te a redós,
jo seré la brisa fresca
que et farà gaudir fins a l'hora baixa.
No voldràs abandonar el teu jaç
mentre evoques confidències íntimes.
I enyoraràs el suau balanceig del meu cabell
quan caminàvem junts agafats de la mà
i res del camí no ens destorbava.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada