Benvinguts al nostre bloc

Si voleu les traces de les sortides pel GPS, demaneu-nos-les marviba23@hotmail.com

dijous, 26 d’abril de 2012

Ruta dels Poblats Ibers (17-03-12)

Caminada


Aquesta ruta ja l'havia fet uns dies abans sense GPS i, com que em va agradar molt, la vaig repetir el dissabte 17 de març, i aquesta és la crònica que en va sortir:

Surto de la Plaça de l'Ajuntament de Tiana i m'acosto cap al Turó d'en Galzeran seguint el Torrent de Montcerdà, que deixo per agafar el bonic corriol que passa pel costat de Can Ballús i que s'enfila molt per enllaçar amb la pista del Tallafocs. Parlant de focs, on comença el corriol hi han fet aquest bonic foc, ideal per cremar-ho tot en temps de tanta sequera
Photobucket

Al corriol tinc temps de veure la mort
Photobucket

Photobucket

i la nova vida
Photobucket

El tallafocs encara s'enfila més i em porta fins els 9 Pins. Per la vinya pujo al punt més alt del terme, el turó d'en Galzeran, on visito el vèrtex geodèsic.
Photobucket

Des de l'explanada del Vigia A, al costat del vèrtex, puc veure el Maresme, el Vigia B, on aniré més endavant, i a l'altra banda, el Vallès
Photobucket

Photobucket

Photobucket

Des del Turó fins al poblat de Castellruf segueixo una pista que va baixant, tot i que hi ha alguna pujada força costeruda enmig del trajecte. Abans d'arribar al poblat, trobo el Dolmen de Castellruf, a peu de pista
Photobucket

Photobucket

Després de veure el Dolmen, m'atanso al Turó, on hi ha les restes del poblat i del castell, abandonades -com tantes coses a casa nostra!- i plenes de vegetació.
Photobucket

Photobucket

Per tornar als 9 Pins passo per un corriol que primer va pujant i que després de travessar una pista baixa força fins a morir al GR-92. Segueixo una estona aquest GR, desviant-me en algun punt per no passar per tanta pista, i m'arribo al Seminari de la Conreria, lloc on agafo aigua ja que la ruta serà llarga i no hi ha més fonts en el camí.

Del Seminari pujo a la Torre de Guaita B i per un corriol preciós pujo al Poblat de la Malesa, no massa conegut però molt bonic.
Photobucket

Photobucket

Photobucket

Baixo pel mateix corriol i segueixo en direcció a la Pedrera, per un altre corriol força erosionat que s'acaba a la pista que ve de la carretera de Badalona a Mollet.
Quan puc deixo aquesta pista ampla i agafo els corriolets laterals per on els "frikies" de la bicicleta passen rabent: vigileu, n'hi ha alguns que ni pensen en la seva vida ni en la del proïsme, per desgràcia.
Travesso la carretera i em vaig atansant al Puig Castellar passant per un corriol que surt a la dreta del camí asfaltat, corriol força solitari i en alguns punts brut de deixalles i roba abandonada. Quan aquest corriol s'acaba, segueixo caminant per la urbanització i ja estic molt a la vora del Poblat de Puig Castellar, que, com sempre, està ple de visitants. Com que l'altre dia ja ho havia vist força bé, avui no m'entretinc massa. Dono la volta pel circuit, gairebé urbà de tanta gent que hi ha, faig algunes fotos
Photobucket

Photobucket

Photobucket

Photobucket

Photobucket

Photobucket

Del Poblat m'encamino a l'ermita de Sant Climent
Photobucket

Des de l'ermita puc veure Badalona al fons i Sant Jeroni als peus, que és on aniré seguint les marques del GR.
Photobucket

Passat Sant Jeroni, tot i la sequera, trobo aigua a l'avenc
Photobucket

i, al febrer, els ametllers ben florits
Photobucket

I seguint aquestes marques del GR passo per Can Ruti i pujo pel costat del Turó de l'Home, deixant la pista per agafar un corriol en pujada que em porta al capdamunt del Mas Ram. En aquest corriol, ben assolellat, han esclatat les flors dels brucs
Photobucket

Quan sóc a dalt de tot, torno a buscar la pista però la deixo ben aviat per caminar un altre cop per corriol, aquest una mica brut de brolla en alguns trams, fins al camí de la Cartoixa, que ara veig des de dalt
Photobucket

Arribo al camí de la Cartoixa i el deixo ràpidament per anar per un altre corriol fins Can Sentromà, on em trobo aquest personatge tan cofoi
Photobucket

I ja només em queda travessar la carretera i baixar a Tiana passant pel costat del Dipòsit d'aigua.

La ruta és al wikiloc




dimecres, 18 d’abril de 2012

Badalona-Pineda (10-03-2012)


El dia 10 de març, per preparar la pedalada Transmaresme 2012, alguns companys van pensar en repetir la Transmaresme de l'any passat, que és la ruta clàssica que des de fa molts anys els de Bttbadalona fem per anar a Tordera, amb un afegitó final per arribar a Pineda. Com que uns dies abans ja havíem fet la Tordera-Badalona, la sortida no tenia res d'imprevist. Jo no estava apuntat a la pedalada i no tenia massa ganes de tornar a Tordera, però el fet que hi hagués tants amics interessats en fer-la em va decidir a acompanyar-los. I aquesta és la crònica que vaig penjar a Bttbadalona.com:

Els 9 al Dipòsit, disposats a una aventura per senders desconeguts on mai abans havíem anat
Photobucket

A la cadena d'Alella
Photobucket

La Font del Malpàs està recuperada, fa un temps era plena de brossa i no hi rajava aigua, avui ens proporciona una aigua fresca i bona mentre la gateta ens ve al darrere
Photobucket



Un plaer haver conegut al Jordi. Puja molt, però veure (de lluny) com baixa aixecant la roda del darrere, volant... és tot un espectacle
Photobucket

Ara que, per espectacles, el del "Trio Collsacreu"
Photobucket

Ara som a la Font de la Brinxa, esperant retrobar-nos d'una vegada amb el Gordi, que s'havia despistat uns 300 quilòmetres enrere
Photobucket

Jordi, menjant-se un entrepà de Nocilla, un gel i bevent una aigua amb Poloni
Photobucket

Jesús, fent-nos el sermó de la muntanya
Photobucket

En Martín, que ha anat de menys a més
Photobucket

I ja arriben el Gordi i el Pino, que l'ha anat a buscar i no sé pas on l'ha trobat
Photobucket

I després d'unes pujades i baixades més, arribem al Coll de Can Benet
Photobucket

En Jordi al pou de glaç d'Hortsavinyà
Photobucket

Mentre tothom parla per telèfon, ens esperem al costat d'una mimosa
Photobucket

I, després d'unes bones pujades i unes baixades força pedregoses, arribem a l'estació de Pineda just quan el tren se'n va. Als que tenen nens els ha sabut molt greu haver d'esperar el següent
Photobucket

Diumenge serà un gran dia, segur. Però vigileu, sobretot al final, que un ja està cansat i per fer un temps una mica millor no val la pena caure amb tanta pedra i pols i fer-se mal.

La sortida és al wikiloc

dilluns, 9 d’abril de 2012

Tordera-Badalona (03-03-12)


Em va agradar molt la sortida. Ens va fer molt bon dia: ni fred ni calor, la pista estava perfecta, els corriols fets en sentit contrari a l'habitual van sortir molt bé i no vam haver de carregar la bici, fer l'anada en el tren m'agrada més que fer-hi la tornada, vaig fer "negoci"...

Puntualment vam arribar a Tordera i, com que havíem dit que no faríem cap pipí, ho seguim fil per randa




I aquí estem els 11 d'una de les sortides simultànies del Bttbadalona. Això mereix un comentari: som un grup IMPRESSIONANT, que consti que no ho dic només per la presència del Manolito, sinó pel que som capaços de fer en un mateix dia: dues sortides llargues força nombroses, una sortida en solitari d'un mig desaparegut, el grup del Matinée que també surt en diumenge amb noves incorporacions, el "jefe" que segur que alguna n'estaria fent....
D'esquerra a dreta: Linneo, Pino, José Maria (benvingut i que en siguin moltes més), Miguel Ángel, Pere, Manolito, Sacarni, Dojavi, Klein , Tonio i Keoki.


Comencem a molt bon ritme, fa fresqueta i això ajuda. Seguint un tram © Pino, ens estalviem passar per dins de Tordera i ràpidament comencem a passar pel GR-92, que té algun tramet una mica trencat i no es fa gens monòton. En molt poca estona ens plantem a l'ermita de l'Erola


Alguns ja fa estona que s'esperen, fins i tot tornen de fer pipí i potser caca i tot


Acabem d'arribar






Sense aturar-nos gairebé, seguim cames ajudeu-me fins al Coll de Can Benet, on fem la pausa mínima per ajuntar-nos, fer la foto i sortir pitant


A la Font de la Brinxa, i entre les protestes d'en Manolito, agafem una mica d'aigua. Mireu com rondina el Manel, és que té un mal geni que espanta


El que ens queda fins Sant Martí del Montnegre és un tram molt maco, força puja-baixa però amb més baixada que pujada. El fem molt, molt ràpid. Intento seguir el ritme, vaig per sobre del meu límit però passant-m'ho molt bé i sense defallir massa, que ja tocava després de tants dies difícils.
Seguim endavant, passem descansadament per Cal Paraire, el grup es va estirant una mica però sense que ningú quedi massa despenjat. Tant bé m'ho passo que m'oblido de les fotos i parlo, parlo i parlo. Això és molt estrany en mi, em passa poques vegades, tots sabeu que normalment sóc molt silenciós i no dic mai res, només parlo quan estic molt content.
Seguint el "Track Saltamarges" ens plantem al costat del Santuari del Corredor, on en Klein té un avís de "rampa" que afortunadament no va més enllà i es soluciona amb un gel de Taurina probablement caducat que fa miracles.
Després de fer un tram del corriol lateral, entrem a la pista principal i baixem a més de 60 km/h fins la carretera de Dosrius. A Can Bordoi ens aturem una mica, mengem i omplim d'aigua i seguim pel camí habitual fins la carretera de Cardedeu, on agafem el corriol que vam "inaugurar" el dia del Turó de l'Home però fent-lo en sentit contrari. Resulta molt bé, és totalment ciclable i ens permet evitar la urbanització Sant Carles.
Enllacem amb la pista a Ca l'Espinal i, tot i que cauen algunes gotes i podem perdre una mica de temps, passem pel corriol que hi ha baixant a l'esquerra, que també és molt divertit en aquest sentit de marxa. El corriol ens deixa al coll de Parpers, on seguim corriolejant, evitant així un bon tram de l'enutjosa pista de la Pedrera, que deixem per encaminar-nos fins Sant Bartomeu.
Aquí en José María està patint una mica, crec que el que més el fa patir és pensar que el grup s'està endarrerint per culpa seva, però entre el Linneo i jo mateix aconseguim fer-li veure que no hi ha pressa i que vagi fent


I no és que anem lents, pugem al Dolmen a 10 km/h, que no està gens malament amb els quilòmetres que portem al damunt i més tenint en compte com els hem fet fins ara, a una mitjana d'uns 14 per hora segons el GPS.

Quan arribem a la cruïlla del corriol dels "extraterrestres", en José Maria tira cap al Masnou i els altres (després de fer-me una mica pesat, tot s'ha de dir) decidim passar per aquest corriol, lloc que crec és de pas obligat i on ens fem un tip de riure al monòlit.

Baixem a la pista principal i en arribar al corriol de l'Andrés em diuen que passarem pel Coll de Cera per pujar al Dipòsit. Em costa assimilar-ho, tenia coll avall que baixaríem pel corriolet d'Allella i de sobte tinc gana, estic cansat, penso que no arribaré... en fi, tot allò tan positiu que a vegades ens ve al cap. Com m'havia fet tan pesat als Extraterrestres em sento en deute amb tots i intento foragitar aquests mals pensaments i, tot i que la temptació de baixar a Alella és forta, segueixo al grup.
Al Coll de Cera passem la primera pujada d'aquella manera, entre riures, la segona perfectament i la tercera (l'asfaltada) a mi se'm fa força llarga però amb paciència la passo "amb veterania", es a dir, com puc .

Els que faran "OR" a la Transmaresme pugen molt i molt ràpid als 9 Pins i quan arribo al seu costat sembla que estiguin més frescos que una rosa de bon matí


Immediatament arriben en Miguel Ángel, en Jordi i en Klein.






Mirant les fotos m'he adonat que tots estem rient: es ho hem passat molt bé, alguns hem patit una mica però ha valgut la pena.

I dels 9 Pins passem al Seminari des d'on, PER PISTA, SACRILEGI!!!!!!!!!!!!!!!, pugem al Dipòsit.


No podia faltar la foto de grup:


Al Coll de la Malesa, molt content per haver pogut fer una altra sortida preciosa tant per la ruta en sí com per la companyia, i amb una mica de recança per haver de deixar als companys, ens separem. Ells segueixen cap a Badalona i jo baixo pel caminet de les canyes fins al Tanatori, on pujo ja molt cansat fins la pista de la Cartoixa. Com que vaig de curt, no passo pel corriol habitual ja que últimament està molt tancat i no vull fer-me malbé les meves precioses cametes. En un rampell, decideixo pujar de nou al Seminari per baixar a la Cartoixa i Can Sentromà, on em trobo alguns dels animalons de la casa


Només em queda travessar la carretera i baixar a casa, mentre plou i fa sol, després de gairebé 90 kilòmetres i amb una rialla enorme per dins i per fora.

La sortida és al wikiloc