Benvinguts al nostre bloc

Si voleu les traces de les sortides pel GPS, demaneu-nos-les marviba23@hotmail.com

dilluns, 9 d’abril de 2012

Tordera-Badalona (03-03-12)


Em va agradar molt la sortida. Ens va fer molt bon dia: ni fred ni calor, la pista estava perfecta, els corriols fets en sentit contrari a l'habitual van sortir molt bé i no vam haver de carregar la bici, fer l'anada en el tren m'agrada més que fer-hi la tornada, vaig fer "negoci"...

Puntualment vam arribar a Tordera i, com que havíem dit que no faríem cap pipí, ho seguim fil per randa




I aquí estem els 11 d'una de les sortides simultànies del Bttbadalona. Això mereix un comentari: som un grup IMPRESSIONANT, que consti que no ho dic només per la presència del Manolito, sinó pel que som capaços de fer en un mateix dia: dues sortides llargues força nombroses, una sortida en solitari d'un mig desaparegut, el grup del Matinée que també surt en diumenge amb noves incorporacions, el "jefe" que segur que alguna n'estaria fent....
D'esquerra a dreta: Linneo, Pino, José Maria (benvingut i que en siguin moltes més), Miguel Ángel, Pere, Manolito, Sacarni, Dojavi, Klein , Tonio i Keoki.


Comencem a molt bon ritme, fa fresqueta i això ajuda. Seguint un tram © Pino, ens estalviem passar per dins de Tordera i ràpidament comencem a passar pel GR-92, que té algun tramet una mica trencat i no es fa gens monòton. En molt poca estona ens plantem a l'ermita de l'Erola


Alguns ja fa estona que s'esperen, fins i tot tornen de fer pipí i potser caca i tot


Acabem d'arribar






Sense aturar-nos gairebé, seguim cames ajudeu-me fins al Coll de Can Benet, on fem la pausa mínima per ajuntar-nos, fer la foto i sortir pitant


A la Font de la Brinxa, i entre les protestes d'en Manolito, agafem una mica d'aigua. Mireu com rondina el Manel, és que té un mal geni que espanta


El que ens queda fins Sant Martí del Montnegre és un tram molt maco, força puja-baixa però amb més baixada que pujada. El fem molt, molt ràpid. Intento seguir el ritme, vaig per sobre del meu límit però passant-m'ho molt bé i sense defallir massa, que ja tocava després de tants dies difícils.
Seguim endavant, passem descansadament per Cal Paraire, el grup es va estirant una mica però sense que ningú quedi massa despenjat. Tant bé m'ho passo que m'oblido de les fotos i parlo, parlo i parlo. Això és molt estrany en mi, em passa poques vegades, tots sabeu que normalment sóc molt silenciós i no dic mai res, només parlo quan estic molt content.
Seguint el "Track Saltamarges" ens plantem al costat del Santuari del Corredor, on en Klein té un avís de "rampa" que afortunadament no va més enllà i es soluciona amb un gel de Taurina probablement caducat que fa miracles.
Després de fer un tram del corriol lateral, entrem a la pista principal i baixem a més de 60 km/h fins la carretera de Dosrius. A Can Bordoi ens aturem una mica, mengem i omplim d'aigua i seguim pel camí habitual fins la carretera de Cardedeu, on agafem el corriol que vam "inaugurar" el dia del Turó de l'Home però fent-lo en sentit contrari. Resulta molt bé, és totalment ciclable i ens permet evitar la urbanització Sant Carles.
Enllacem amb la pista a Ca l'Espinal i, tot i que cauen algunes gotes i podem perdre una mica de temps, passem pel corriol que hi ha baixant a l'esquerra, que també és molt divertit en aquest sentit de marxa. El corriol ens deixa al coll de Parpers, on seguim corriolejant, evitant així un bon tram de l'enutjosa pista de la Pedrera, que deixem per encaminar-nos fins Sant Bartomeu.
Aquí en José María està patint una mica, crec que el que més el fa patir és pensar que el grup s'està endarrerint per culpa seva, però entre el Linneo i jo mateix aconseguim fer-li veure que no hi ha pressa i que vagi fent


I no és que anem lents, pugem al Dolmen a 10 km/h, que no està gens malament amb els quilòmetres que portem al damunt i més tenint en compte com els hem fet fins ara, a una mitjana d'uns 14 per hora segons el GPS.

Quan arribem a la cruïlla del corriol dels "extraterrestres", en José Maria tira cap al Masnou i els altres (després de fer-me una mica pesat, tot s'ha de dir) decidim passar per aquest corriol, lloc que crec és de pas obligat i on ens fem un tip de riure al monòlit.

Baixem a la pista principal i en arribar al corriol de l'Andrés em diuen que passarem pel Coll de Cera per pujar al Dipòsit. Em costa assimilar-ho, tenia coll avall que baixaríem pel corriolet d'Allella i de sobte tinc gana, estic cansat, penso que no arribaré... en fi, tot allò tan positiu que a vegades ens ve al cap. Com m'havia fet tan pesat als Extraterrestres em sento en deute amb tots i intento foragitar aquests mals pensaments i, tot i que la temptació de baixar a Alella és forta, segueixo al grup.
Al Coll de Cera passem la primera pujada d'aquella manera, entre riures, la segona perfectament i la tercera (l'asfaltada) a mi se'm fa força llarga però amb paciència la passo "amb veterania", es a dir, com puc .

Els que faran "OR" a la Transmaresme pugen molt i molt ràpid als 9 Pins i quan arribo al seu costat sembla que estiguin més frescos que una rosa de bon matí


Immediatament arriben en Miguel Ángel, en Jordi i en Klein.






Mirant les fotos m'he adonat que tots estem rient: es ho hem passat molt bé, alguns hem patit una mica però ha valgut la pena.

I dels 9 Pins passem al Seminari des d'on, PER PISTA, SACRILEGI!!!!!!!!!!!!!!!, pugem al Dipòsit.


No podia faltar la foto de grup:


Al Coll de la Malesa, molt content per haver pogut fer una altra sortida preciosa tant per la ruta en sí com per la companyia, i amb una mica de recança per haver de deixar als companys, ens separem. Ells segueixen cap a Badalona i jo baixo pel caminet de les canyes fins al Tanatori, on pujo ja molt cansat fins la pista de la Cartoixa. Com que vaig de curt, no passo pel corriol habitual ja que últimament està molt tancat i no vull fer-me malbé les meves precioses cametes. En un rampell, decideixo pujar de nou al Seminari per baixar a la Cartoixa i Can Sentromà, on em trobo alguns dels animalons de la casa


Només em queda travessar la carretera i baixar a casa, mentre plou i fa sol, després de gairebé 90 kilòmetres i amb una rialla enorme per dins i per fora.

La sortida és al wikiloc