Benvinguts al nostre bloc

Si voleu les traces de les sortides pel GPS, demaneu-nos-les marviba23@hotmail.com

dimarts, 7 de febrer del 2012

Bicentenari del naixement de Charles Dickens



Fa uns dies vaig veure al Bloc de l'Asumpta la "Proposta Any Dickens", en commemoració del bicentenari del seu naixement. Estava llegint un altre llibre, el vaig deixar ja que faltava poc pel dia 7 de febrer, i vaig començar aquesta Història de dues ciutats, que feia temps tenia a la llibreria i que no havia llegit encara.

I m'ha agradat molt. 

Potser, si en Dickens fos viu, podríem demanar-li que s'allargués una mica més en el desenllaç, massa ràpid si el comparem amb la resta de la trama; també podríem retreure-li que la protagonista és tan i tan bona que potser no és massa creïble, i que alguns dolents ho són massa, de dolents, però això seria demanar-li al senyor Dickens que deixés de ser ell i, si sabem passar per sobre d'aquestes petites minúcies i també tenim en compte quan es va publicar la primera edició anglesa (el 1859) no hi donarem importància i ens passarà com li va passar a l'autor quan escrivia l'obra, tal i com ens diu al Prefaci: " ...es va possesionar completamentr de mi; de manera que he verificat tot el que s'esdevé i és patit en aquestes pàgines, com si realment m'hagués esdevingut a mi i ho hagués patit jo mateix".

I això és el que em va passar a mi: el llibre també em va "possessionar", potser no tant com Grans Esperances o Nicholas Nickleby, però suficientment com per llegir-lo àvidament tot i la recança de veure que, com més el llegia, més aviat l'acabaria.  

I aquesta és la fitxa tècnica del llibre:
Títol: Una història de dues ciutats.
Autor: Charles Dickens.
Traductor: Jordi Arbonès.
Editorial: Edhasa, Col·lecció Clàssics Moderns, any 1991.
Il·lustracions: F. Barnard.
Títol original: A Tale of two cities.
Any de la primera edició anglesa: 1859.



2 comentaris:

Allau ha dit...

És el menys Dickens de tots el Dickens, però déu-n'hi-do, crea addictes. Pels experts, un còctel impossible de Nickleby i les Esperances.

Assumpta ha dit...

Aquest és el penúltim que he llegit i també em va agradar moltíssim!! I l'hem llegit en la mateixa edició! :-))

És cert que Dickens a vegades fa bons molt bons i dolents molt dolents, però crec que ell retrata actituds, qualitats, virtuts i defectes :-)

A mi, en alguns paràgrafs em feia pensar en algunes situacions actuals i tot!

Moltíssimes gràcies per participar! :-))