El novembre passat vaig anar al Bages amb els amics de Bttmania per fer una part d'una ruta molt interessant, la ruta de les 20 ermites.
Es tractava de fer un tram i més endavant fer-ne algun altre, però hi va haver força modificacions donada la coincidència amb una caminada popular, la Berga-Santpedor.
Aquesta és la crònica que vaig penjar a Bttmania.org, on podreu trobar molta més informació
Aquesta és la crònica que vaig penjar a Bttmania.org, on podreu trobar molta més informació
Sant Cugat del Racó per l'altra banda, la segona
i per la tercera banda, com al billar
I en Xavi_BM es treu una manxa del sarró. No en fem gens de cas, pràcticament ningú ni la mira.
Només l'Scott ho fa una mica
...i el Trevi
...i el Chus
En Xavi_BM gairebé no té temps per fer-la servir
En fi, som com els nens i el pipí: ens venen les ganes de fer-ne a tots alhora.
La pista ( i el track) ens porta per un paisatge que té una retirada al de La Mola i al de l'Alta Segarra, tot i que amb una mica més de bosc que a de la primera i amb una mica menys que al de la segona.
Ens aturem per fer la foto de grup
Ep, que no ha sortit bé!
Va, poseu-vos millor que en faig una altra. Ara, ara esteu millor
Ja veiem una altra ermita
És Sant Miquel de Viver
Per baixar-hi, passarem per un tram força divertit i empedrat, procurant no molestar als caminants de la Berga-Santpedor. L'últim corriol el deixem ja que hi ha molts vianants, i acabem de baixar per la pista, tot i que alguns se'n surten quan poden
No trobem ni la guilla ni la cua, però sí aquest pont
I uns corriolets força bonics
En Trevi no només busca rovellons, també te temps de fer això
Aquí comença el festival de pujades. A l'Scott ja només el veurem a les aturades
Després de tanta pujada, s'agraeixen els trams com aquest, força llarg, que ens porta per sobre d'una catifa de fulles
La meva màquina de fotografiar no és massa bona quan no hi ha massa llum. Una llàstima ja que les fotos com aquesta no surten bé
I, amb aquest premi final, arribem a Navàs
Em sap greu acomiadar-me gairebé "a la francesa", i més tenint en compte que en Chus em convida :wink: al dinar-berenar. Però primer és l'obligació i després la devoció, diuen. De totes maneres, queda la memòria d'una molt bona ruta i del retrobament amb amics que feia molt que no veia. Espero no trigar tant en el futur.
La ruta és al wikiloc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada