M'hauria agradat anar al Castell de Burriac, però avui tenia poc temps: sortia tard i havia de tornar d'hora, de manera que no m'he separat gaire de Tiana i aquesta és la ruta (que ha estat molt maca) que m'ha sortit:
He passat primer per Can Sentromà, on hi ha les restes d'una vil·la romana.
També hi ha una protectora d'animals, on avui he vist aquest simpàtic ase o somera, que no ho he pogut comprovar.
Aquí hi surt un corriolet força divertit que puja en direcció a la Cartoixa de Montalegre, que està ben arrecerada en una vall idíl·lica amb vistes al mar i que he deixat enrere per pujar cap al Seminari de la Conreria.
Aquí estic una mica per sobre de la Cartoixa
i per sota del Seminari, ara convertit en casa de colònies
Al mig de la pista he trobat aquests mataparents, d'una grandària considerable
Per cert, són éssers vius i no cal arrencar-los, per molt dolents que siguin. Senzillament el que s'ha de fer és no collir i, evidentment, no menjar-se els que no es coneixen. Amb això, tan fàcil, n'hi ha prou.
Pensant en quanta (o quina) parentela podrien matar aquests mataparents, he seguit pujant fins al Seminari i d'allà he passat cap al Cementiri del Còlera, amb la seva senzilla fossa comuna
Potser aquest bolet s'alimenta encara de les restes dels cossos que hi estan sepultats
Quan sóc en aquest indret no puc deixar de pensar en com n'és de diferent la vida de la gent segons on s'ha nascut o els diners que s'han fet o heretat. Però ben aviat m'he distret, ja que he anat cap a la font de l'Alba i es passa per un corriol força trencat en alguna part, però que es fa bé gairebé tot. Aquesta és la font. Raja, però no es pot omplir el bidó
De la font he anat cap a l'ermita de la Mare de Déu de l'Alegria
Aquí comença la pujada, ja que he passat pel tallafocs. Pels que no conegueu el tallafocs, si us l'hagués de definir en una paraula diria "brutal". Avui he hagut de fer peu dos cops tot i que la pista està acabada d'arreglar i que no he pujat fins dalt de tot. M'hauria anat bé una mica més d'humitat per evitar les patinades de la roda del darrere.
Si he pujat per aquí és per poder baixar després per un corriolet força divertit que va fent esses i passa per sobre de Can Ballús, la casa rural dels amics Mariona i Julià, i va a parar a la pista que puja cap al Sot d'en Miqueló, que és on comença la pujada de les "zetes", les del meu avatar a Bttbadalona.com . Fetes les "zetes", calia passar també per les esses de la vinya i pujar fins al vèrtex geodèsic del Turó d'en Galzeran, monòlit que es va usar l'any 1794 per mesurar el meridià de Dunkerque a Barcelona, el Meridià Verd, que intentaré fer un altre cop el proper estiu
Del Turó he baixat a la Conreria passant per la trialera del darrere de la pista, que no està tan malament com m'esperava. I, passant també pel darrere del Turó del Reig, he anat a la Conreria. Allà he anat baixant fins al torrent per pujar després per un tram solitari que m'agrada molt i que m'ha portat a la pista de la Font dels Castanyers on encara he pogut veure alguns caquis
Després d'una estoneta d'anar en direcció als Castanyers, he deixat la pista per pujar cap al Vigia B pel corriol que normalment fem baixant i que pujant-lo fins a dalt de tot és duríssim.
M'hauria agradat anar cap a la Font de l'Amigó, passant per la Pedrera, i pujar pel Tanatori per tornar a casa, però com que no tenia més temps he hagut de pujar fins dalt de tot del Vigia i d'allà he passat per corriol fins al Seminari i per carretera fins casa. Queda, doncs, pendent per un altre dia aquest últim tram i serà una sortida "rodona".
Aquest és el perfil:
La ruta és al wikiloc.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada