Benvinguts al nostre bloc

Si voleu les traces de les sortides pel GPS, demaneu-nos-les marviba23@hotmail.com

dilluns, 2 de gener del 2012

Vida y destino, de Vasili Grossman

Procuro llegir sempre en català, potser perquè de petit no em van deixar, però aquest cop ha estat una excepció: desconeixia que hi hagués traducció catalana.
I n'hi ha, ho acabo de veure:





No és un llibre fàcil, em va costar força al començament, em vaig perdre entre la por, la delació, la gana, la mort, el fred.... però de mica en mica em va anar atrapant i no vaig poder deixar de llegir àvidament les més de 1100 denses pàgines d'aquesta obra mestra.

Al bell mig de la novel·la, un paràgraf que m'ha fet pensar:
"He visto que no es el hombre quien es impotente en la lucha contra el mal, he visto que es el mal el que es impotente en su lucha contra el hombre. En la impotencia de la bondad, en la bondad sin sentido, está el secreto de su immortalidad. Nunca podrá ser vencida. Cuanto más estúpida, más absurda, más impotente puda parecer, más grande es. ¡El mal es impotente ante ella! Los profetas, los maestros religiosos, los reformadores, los líderes, los guías son impotentes ante ella. El amor ciego y mudo es el sentido del hombre. La historia del hombre no es la batalla del bien que intenta superar al mal. La historia del hombre es la batalla del gran mal que intenta aplastar la semilla de la humanidad. Pero si ni siquiera ahora lo humano ha sido aniquilado en el hombre, entonces el mal nunca vencerá".

I un altre:
”Comprendía vagamente que, bajo el fascismo, al hombre que desea seguir siendo un hombre se le presenta una opción más fácil que la de conservar la vida: la muerte”

En van parlar a L'hora del lector de TV3 i al magnífic bloc Viu i llegeix, que acabo de descobrir ara, quan mirava de trobar si hi havia edició en català.

La que tinc és de Galaxia Gutenberg/Círculo de Lectores, traduïda del rus per Marta-Ingrid Rebón Rodríguez. Ara la torno a l'estanteria, però segur que la torno a llegir ben aviat.

1 comentari:

Totof ha dit...

”Comprendía vagamente que, bajo el fascismo, al hombre que desea seguir siendo un hombre se le presenta una opción más fácil que la de conservar la vida: la muerte”
Aquesta reflexió, ha estat sempre un dilema quan he donat voltes sobre situacions que et posen al límit del que és humà. Suposo que al final deu guanyar l’instint de pervivència de l’espècie.