Contradient les fosques previsions dels meteoròlegs, el matí es va obrir ple de sol, tot i que fresc, a la plana de Vic
Un petit globus negre inflat amb heli que s'enlaira ràpidament serveix per veure cap a on ens portarà el vent. Una -la Margarida- anirà a dalt de la cistella i l'altre -un servidor- anirà al cotxe de terra, seguint el globus
La cistella ja és al terra
i els 250 kg de lona ja estan estesos al seu davant
Amb uns ventiladors i uns voluntaris aguantant es va omplint de mica en mica d'aire fred
A la part de dalt, controlant la tapa, que serveix per baixar més o menys ràpidament quan cal
Per dintre ja comença a fer patxoca
i per fora tampoc està gens malament
Una miqueta més d'aire i el globus ja somriu
I no només somriu el globus
Ja només queda encendre els cremadors per acabar d'aixecar el gegant mandrós amb l'aire calent
I ja està a punt
Només cal pujar-hi
i una mica més d'aire calent per dir adéu
i comença l'espectacle
La boira cobreix el sistema Sau-Susqueda, amb els cingles a l'esquerra
La muralla de Vic ha donat aquesta forma de pera al nucli antic
Aquesta és la Plaça Major, amb el mercat dels diumenges
La torre de comunicacions de Collserola es deixa veure entre la boirina
Com sempre, a les fotos no es pot apreciar del tot el que tenim al davant
Ja gairebé no hi ha boira i podem veure l'embassament i els cingles de Tavertet, on algun dia hi hauríem d'anar amb la btt seguint, per exemple, els tracks del diable
Veiem un altre globus
I una avioneta que també ens ve a trobar
I el Pirineu nevat
Som a 2081 metres, ens movem a 8.4 km/h però com que ho fem amb el vent a dalt la sensació és de quietud i el silenci només es trenca quan s'encén la flama del cremador
Malauradament ja toca baixar. S'obre una mica la tapa, l'aire calent se'n comença a anar i el globus baixa ràpidament
Sembla que caurà sobre la rotonda
Afortunadament, ho fa una mica més enllà. I com que no fa gens de vent, l'aterratge és molt suau
Ja ve el remolc
Ara s'ha de plegar la lona
Uploaded with ImageShack.us
I s'ha de posar dins la saca, que els passatgers aguantem i anem sacsejant per fer lloc
S'ha de treure l'aire que queda per poder-la encabir i ens estirem a sobre
Entre tots posem els 250 kg al remolc
Ja està carregat, ara només queda fer la foto de rigor
Un petit i senzill somni fet realitat gràcies a la nostra amiga Montserrat, que va ser qui ens va fer el regal. S'ha despertat una nova afició: esperem poder tornar a volar ben aviat.
1 comentari:
Ostres, les fotos donen molt de vertigen, no se si seria capaç!!
Publica un comentari a l'entrada