Benvinguts al nostre bloc

Si voleu les traces de les sortides pel GPS, demaneu-nos-les marviba23@hotmail.com

diumenge, 10 d’abril de 2011

El Congost de Montrebei (27-02-2011)




El dia 27 de febrer vam fer una passejada pel Congost de Montrebei. Hi vam anar per carretera, des d'on el paisatge s'anava fent cada cop més esquerp i bonic


Després d'unes hores de viatge ja veiem el nostre Congost


Ens aturem al Mirador de les Llúdrigues, ens queda molt poc per arribar. Ens sorprèn el color turquesa de l'aigua


I ja hi som. Seguirem un petit tram del GR-1, que comença a Sant Martí d'Empúries i acaba a Finisterre


El camí està molt ben arreglat, amb passants per sobre dels barrancs


Encara queden gavarrons


La torre del castell de Girbeta és a l'altre costat del riu i malda per no caure
del tot


A l'anada passem per la part aèria de la ruta, a la tornada ho farem per la més baixa, ja que el nivell de l'aigua així ens ho permet


Aquest camí primer ens fa pujar per la zona de Les Tarteres, després baixem per un tram una mica trencat fins al pont metàl·lic que ens permet travessar el barranc Fondo


Mentre baixem pel sender pedregós podem veure el color turquesa de l'aigua de l'embassament


Passem pel pont, que fimbreja de valent amb el nostre pes


Les parets es van atansant, el pas es va estrenyent


Al darrera encara veiem la torre del castell


Al davant tenim les parets de roca, cada cop més juntes


El camí pel que passem no és l'originari dels anys 20 i també excavat a la roca, ja que amb la construcció del pantà de Canelles queda inundat quan el nivell de l'aigua puja. L'actual es va acabar l'any 1982. En aquesta foto podem veure els dos camins, el vell quasi a ran d'aigua al fons de tot


Passem un petit túnel en el punt on hi ha menys distància entre parets


A cada passa, una foto. No les poso totes, però costa triar


Vam seguir caminant una estona fins el bosquet de pi blanc que porta al Mas de Carlets, però sense arribar-hi ja que portàvem aigua i menjar. Aquí tenim el Congost, amb la torre de guaita i el Pirineu nevat al fons, quan ja desfèiem el camí


Aquí tenim l'altra banda, amb les parets ja separades


I l'agulla de pedra


El petit tram excavat del tot




Des d'aquesta banda es veu bé un tram on el camí es bifurca. Per la part de baix no s'hi pot passar, ja que hi ha perill de despreniments de pedres des del camí de dalt


En aquest punt vam veure, fugaçment i de lluny, el que semblava una llúdriga


I vam tornar a passar pel pont


Pel camí de baix també vam descobrir meravelles


I l'ermita que gairebé penja sobre el riu, sota la torre del castell


I, altre cop al Mirador, ja dient adéu




La nit la vam passar a l'Hotel del Monestir de les Avellanes






El dia que ens hi vam hostatjar la tranquil·litat era total. Cap soroll ens va destorbar, al matí ens van despertar les piulades no del Twitter sinó dels ocellets. L'esmorzar va ser memorable també. En fi, no ens importaria tornar-hi donat el bon tracte i la qualitat del servei.

El Claustre, ja de dia


Els capitells són tots diferents




Al cementiri


on hi ha un monument en record de les víctimes dels dos bàndols de la guerra


Les gàrgoles ens vigilen des de dalt




L'antiga portalada ja només serveix de decoració


Deixem el Monestir per anar en cotxe al Port d'Àger, des d'on podem veure la vall d'Àger, amb el Montsec d'Ares a l'esquerra (el Congost de Montrebei quedaria més a l'esquerra encara), el Congost de Terradets al centre i el Montsec de Rúbies més a la dreta, al costat de la muntanya de sant Mamet que està a la dreta del tot


I, als nostres peus, les restes de la via romana que ens portaria a Àger. Però aquesta ja serà una altra excursió


I tot això ho hem d'agrair a la nostra amiga Montserrat, que ho va fer possible amb el seu regal.