Benvinguts al nostre bloc

Si voleu les traces de les sortides pel GPS, demaneu-nos-les marviba23@hotmail.com

dimecres, 23 de març de 2011

Crònica d'un petit somni: volar (19-02-2011)

El dia 19 de febrer un petit somni es va fer realitat.
Contradient les fosques previsions dels meteoròlegs, el matí es va obrir ple de sol, tot i que fresc, a la plana de Vic


Un petit globus negre inflat amb heli que s'enlaira ràpidament serveix per veure cap a on  ens portarà el vent. Una -la Margarida- anirà a dalt de la cistella i l'altre -un servidor- anirà al cotxe de terra, seguint el globus


La cistella ja és al terra


i els 250 kg de lona ja estan estesos al seu davant


Amb uns ventiladors i uns voluntaris aguantant es va omplint de mica en mica d'aire fred




A la part de dalt, controlant la tapa, que serveix per baixar més o menys ràpidament quan cal


Per dintre ja comença a fer patxoca


i per fora tampoc està gens malament




Una miqueta més d'aire i el globus ja somriu


I no només somriu el globus


Ja només queda encendre els cremadors per acabar d'aixecar el gegant mandrós amb l'aire calent




I ja està a punt


Només cal pujar-hi


i una mica més d'aire calent per dir adéu




i comença l'espectacle














La boira cobreix el sistema Sau-Susqueda, amb els cingles a l'esquerra


La muralla de Vic ha donat aquesta forma de pera al nucli antic


Aquesta és la Plaça Major, amb el mercat dels diumenges


La torre de comunicacions de Collserola es deixa veure entre la boirina


Com sempre, a les fotos no es pot apreciar del tot el que tenim al davant


Ja gairebé no hi ha boira i podem veure l'embassament i els cingles de Tavertet, on algun dia hi hauríem d'anar amb la btt seguint, per exemple, els tracks del diable


Veiem un altre globus


I una avioneta que també ens ve a trobar


I el Pirineu nevat


Som a 2081 metres, ens movem a 8.4 km/h però com que ho fem amb el vent a dalt la sensació és de quietud i el silenci només es trenca quan s'encén la flama del cremador


Malauradament ja toca baixar. S'obre una mica  la tapa, l'aire calent se'n comença a anar i el globus baixa ràpidament




Sembla que caurà sobre la rotonda


Afortunadament, ho fa una mica més enllà. I com que no fa gens de vent, l'aterratge és molt suau


Ja ve el remolc


Ara s'ha de plegar la lona






Uploaded with ImageShack.us

I s'ha de posar dins la saca, que els passatgers aguantem i anem sacsejant per fer lloc


S'ha de treure l'aire que queda per poder-la encabir i ens estirem a sobre


Entre tots posem els 250 kg al remolc




Ja està carregat, ara només queda fer la foto de rigor


Un petit i senzill somni fet realitat gràcies a la nostra amiga Montserrat, que va ser qui ens va fer el regal. S'ha despertat una nova afició: esperem poder tornar a volar ben aviat.

1 comentari:

David ha dit...

Ostres, les fotos donen molt de vertigen, no se si seria capaç!!