Benvinguts al nostre bloc

Si voleu les traces de les sortides pel GPS, demaneu-nos-les marviba23@hotmail.com

dissabte, 30 d’octubre de 2010

Per Collserola

Collserola ja és Parc Natural. Això és molt bona notícia, ja que d'aquesta manera es preservarà de la fal·lera constructora i especuladora quan la crisi actual millori.

Però aquesta bona notícia pel conjunt de la societat em sembla que, quan s'aprovi el reglament d'ús del Parc, es transformarà en una mala notícia pels que hi passegem en Btt.

Sembla que els vents apunten a una restricció molt gran per al pas dels ciclistes, adduint problemes de conservació dels camins i de convivència amb els altres usuaris del parc que hi van a peu.

No se m'escapa que hi ha alguns ciclistes que no respecten als vianants i que, per no respectar, no es respecten ni a ells mateixos, però d'això els que anem a passar-nos-ho bé, cedim el pas, saludem tothom i som prudents i respectuosos amb el terreny no en tenim la culpa, oi?.

També és possible que un pas molt elevat de ciclistes pels mateixos camins produeixi una mica (una mica, no tant com es pensen els polítics que sempre han anat en cotxe oficial i no han trepitjat mai Collserola) d'erosió d'aquests corriols, però prohibir el pas per aquest motiu seria com no fer servir el menjador de casa perquè és molt bonic i es fa malbé i menjar a la cuineta, ben juntets.
Si es fa malbé, es pot arreglar, oi? I si no es pot arreglar, es restringeix el pas per aquell lloc, però no per tot el Parc. En fi, ja veurem com queda la cosa.


Els de Bttbadalona, veient com bufa el vent, dissabte passat van decidir fer-hi un tomb, i passar per algun dels camins que tant ens agraden i que tan aviat es taparan per la brolla quan no ens hi deixin ciclar.

Com a resum d'aquesta sortida, curta però intensa, he fet un petit vídeo muntat de pressa i corrents, i amb el poc material del que disposava, ja que vaig fer molt poques fotos -quan passem per trialeres acostumo a anar l'últim ja que baixo molt malament- i també molt poques gravacions fins quedar-me sense memòria a la targeta. De fet, n'he hagut de manllevar alguna d'en Diesel per poder-lo acabar. Aquí el tenim:

Per les pistes de Collserola (I) from Pere Brufau on Vimeo.


Veureu que al vídeo dono les gràcies al Surfer. Com que no queda clar el perquè, ho explico aquí: en Surfer va comprar una tija d'aquestes que s'abaixen i s'apugen per mi, una altra pel Domingo i una tercera per ell mateix. Resulta que quan va muntar la seva, no funcionava bé, però ens va repartir les altres dues al Domingo i a mi, quedant-se ell sense. I no només això, sinó que abans de la sortida me la va muntar. Una gran persona, un gran amic