Quan arribem a Sant Sadurní d'Osormort (que no està al Penedès), encara no s'ha fet de dia
No perdem el temps i sortim encara a les fosques
Però ens trobem primer amb la Riera Major, que baixa molt plena i hem de recular, i després amb una punxada del Paco, que ens fan perdre una mica de temps
A sant Feliu de Planeses ens fem una foto de grup. D'esquerra a dreta: Paco, Sacarni, Linneo, Silvester, Chus i Nor_bak
Al Paco se li va doblegar un dels pinyons. No acostuma a passar, però sembla que d'un temps ençà aquestes coses que no acostumen a passar ens passen amb freqüència.
Per redreçar-lo vam fer servir la multi-eina d'Albacete del Nor-bak. En cas de no tenir aquesta preuada multi-eina, ens podrà servir alguna cosa que acabi més o menys en punta. La posarem al foradet de la part doblegada:
Picant una mica amb una altra multi-eina (una pedra), ho deixarem tot al seu lloc
No queda perfecte, però gairebé. Almenys en Paco podrà acabar el recorregut
Ja ho veieu, fàcil-fàcil. Només cal tenir un mínim de ferramentes
Després d'aquest petit incident mecànic, baixem cap a l'església de Vilanova de Sau
La nova bici d'en Nor_bak porta molts accessoris
En un corriolet semblant a aquest, veiem molts bolets, i sense buscar-los. Rovellons, coagres, pebrassos, una cama de perdiu...
Però no ens aturem a buscar-ne, la sortida és llarga i encara ens falta molt
Arribem al Càmping el Pont, al Pont de Malafogassa, des d'on surt una prova en dos dies, la Pedals d'en Serrallonga, que em sembla coincideix en molts trams amb el track que seguim nosaltres
Aprofitem per fer un mos i una mica de bricolatge: en una caiguda se m'ha trencat la guia de la tapa del GPS i en Chus ho arregla amb Loctite
Intentem netejar-lo bé i hi posem el líquid miraculós
Premem una mica uns minuts i ja estarà
Mentre estem reparant, en Lluís se'n va al punt zero de la ruta Pedals d'en Serrallonga, que us recomano del tot ja que la zona per on passa és preciosa
Anem pujant, entre la boira i sota milers de castanyers que deixen caure les seves càpsules amb les castanyes a dins, en direcció a l'ermita de Sant Andreu de Bancells i en Nor-bak decora la seva bici
Ens aturem un moment a la Font del Rector
Seguim la nostra marxa
i ja som a l'ermita
Mentre fem fotos, en Raúl intenta fer desaparèixer un soroll dels frens, típic dels Avid quan s'embruten i el pistó queda mig enganxat, o sigui a partir del primers 100 m de ruta. La seva multi-eina torna a entrar en joc
La boira és aquí força espessa
Baixem pel bosc de Serrallonga, on trobem aquest salt d'aigua
i la casa on, diuen, va viure en Joan Serra
Després de baixar, ens toca pujar. El terreny en aquesta zona està força trencat
També trobem molta aigua, les pluges de la setmana passada han estat abundoses i han amarat el terreny; les rieres aboquen aigua al Ter
El dia boirós no ens el deixa veure massa bé, però està allà a sota
Després de passar per un camí on ens trobem un senyor que ens diu ser el propietari i a qui no li agraden gens els ciclistes, fem cap a l'església de la Mare de Déu del Coll, on ens aturem per menjar una mica i prendre un cafè amb llet calenta en el restaurant que hi ha al costat
Des de l'aparcament del restaurant veiem el pantà de Susqueda
i camins pels que potser passarem algun dia
La nostra ruta passa pel darrera de l'església
des d'on veiem la creu i, al fons de la vall, el poble d'Osor, per on haurem de passar
Això ens diu en Chus
En aquesta baixada trobem uns trams de corriol molt bonics, que s'agraeixen després de tanta pista, però que ens entretenen una mica.
A Osor els carrers pels que passem són estrets i empedrats
Algunes cases tenen boniques finestres, tapades sense massa miraments pels cables de telèfon
o bé decorades amb plaques de zenc foradades pel tub de l'estufa, o per a què passi el gat
Deixem Osor i comencem a pujar i baixar, sobretot a pujar, en direcció a Sant Hilari. En una aturada comprovem com li agrada al Raúl posar-se bé per a les fotos
I veiem que els Land Rover poden servir fins i tot de remolc
En Sacarni està ben fresc, tantes pujades a les Antenes, les ermites i les zetes es noten
Finalment arribem a Sant Hilari, on volia comprar Jaumets, però la pastisseria és tancada
Sort que podem anar a la competència, on ens comprem un braç de gitano que ens va molt bé per matar una mica la gana i donar-nos energia
Passem pel costat d'una de les cabanes penjades als arbres del costat del Mas de la Vileta
La pista és ombrívola, amb força bassals i aigua que neix de tot arreu i s'escola camí avall, ja que la pluja de la setmana passada ho ha deixat tot ben humit. Afortunadament, està en molt bon estat i això ens fa més fàcil la ruta, tot i que hi ha alguna pujada forta. I així, pujant i baixant, arribem a Espinelves, on ens aturem una mica per fer fotos a la seva preciosa església
El nostre track passa per Viladrau, ens queda poc temps i probablement no podrem acabar de dia. Intentem passar-hi, però després d'uns pujadots enfangats que no semblen tenir fi s'imposa el seny d'en Silvester i d'en Linneo i girem per anar per carretera fins a Sant Sadurní, d'on només ens separen 6 escassos quilòmetres.
I a l'església de Sant Martí hi ha Missa amb actuació musical, de manera que arriba molta gent quan nosaltres marxem. M'hauria agradat quedar-m'hi, però no podia ser
I mentre ens acomiadem i posem les bicis al cotxe, se'ns fa de nit. Podríem dir que, un cop més, hem estat ciclant de lluna a lluna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada