Benvinguts al nostre bloc

Si voleu les traces de les sortides pel GPS, demaneu-nos-les marviba23@hotmail.com

dijous, 11 de febrer de 2010

Trans-Garraf: El Prat-Vilanova

Btt
La tria de la cançó aquest cop és fàcil: Hoquei sobre pedres, de Quimi Portet. Només hi ha un petit problema: de moment no la tinc. Quan la tingui, la poso.
Ja la tinc:



(Foto feta pel Linneo)


Dissabte passat en David, Jaume i companyia ens van convidar a fer una ruta pel Garraf. La sortida era a l'estació de Renfe del Prat del Llobregat i s'acabava a l'estació de Vilanova, després de passar per molts corriols, molt fang i moltíssimes pedres.

A mi la sortida em va anar una mica gran, ja que no sóc massa de trialera, però com que vaig arribar sencer a Vilanova només puc dir que de tot s'aprèn.


Aquí poso alguna foto de la sortida:

Preparant-nos per sortir a l'estació de RENFE (Rogamos Empujen Nuestros Ferrocarriles Estropeados) del Prat:



Som un bon grupet, 18:



Pugem per pista fins la carretera de Begues, on ens aturem un moment



En Linneo abans d'omplir el dipòsit



En Norbert ja ho ha fet



L'Aitor ho està fent. Sembla que la benzina és força bona



El pilot als carrers de Begues



Ens aturem per esmorzar a Oleseta i en Linneo es mira les "bèsties del Prat"



No hi ha manera de treure's el fang de la sabata, s'enganxa més que el Pegamento Imedio



En Pepe com sempre: dissabte pujant i baixant com si res pels llocs més complicats i diumenge fent uns altres 70 km "para charlar con los amigos"



En Carlos pujant molt i patint a les baixades, però passant per llocs ben complicats



No se l'hi ha escapat cap pedra: totes han acabat trencades sota les seves rodes



En Lluís quan encara estava "up"



En Jaume i en Carles, arribant al capdamunt del pujadot



Tantes pedres han afectat una mica el carboni d'en Raúl, massa fi per aquest terreny



Som al cim de la Roca del Papiol, a 360 metres





I ara estem en un bonic corriol 100% ciclable, on ens hem d'ajudar amb una baga feta amb una cinta per poder baixar



La colla del Prat no només salta, a l'hora de pujar pugen com el qui més. Aquí estem al castell d'Olèrdola



Ara som al Puig de l'Àliga, on bufa tant el vent que alguns anem a parar al marge del camí. Montserrat, de moment, aguanta



El grup, prenent els vents abans de baixar




En aquesta baixada hi ha molta pedra:

(Foto feta pel Linneo)


(Foto feta pel Linneo)

Jo no havia vist mai tantes pedres juntes. Mentre camino penso que potser d'aquí a uns 300 milions d'anys l'erosió les haurà convertit en fi sauló i ja hi podrem ciclar tranquil·lament, però ara...


Passat el tram més pedregós i sec entrem en una zona pedregosa, però no tant, i humida on en Silvester s'enrampa de tot arreu i cau ben tou



Passada aquesta riera, amb en Lluís patint una mica, baixem ben ràpid per pista fins a Vilanova, on agafem el tren per anar al Prat on ens afartem ben afartats, amb una mini tassa de xocolata i un fartó (sí, un) per cada u


I aquest és el mapa de la sortida

2 comentaris:

Margarida ha dit...

I després de ciclar tant, només hi havia un fartó per cap?
Havia passat pel bar un grup ciclista abans que vosaltres i havien acabat les existències o no us volíeu engreixar?
O potser esperàveu trobar un bon dinar a casa?
Petonets!

Margarida i Pere ha dit...

Quan els vam demanar ens van dir que eren boníssims i que estaven acabats de fer, el que no ens van dir és que només ens en podríem menjar un. I la tasseta de xocolata era gairebé tan petita com les de cafè. Sort que a casa vaig poder fer les paus amb aquells macarrons, aquell lluç, aquelles gambles, aquells musclos... i aquell pa acabat de torrar al forn.