Dissabte vam anar a Cambrils, convocats des del fòrum de btttarragona.com, per recordar el nostre amic German que va morir al damunt de la bicicleta el passat 21 de febrer, i aquesta és la crònica que en va sortir
A vegades una cosa que no hauria d'haver passat es transforma en una cosa bonica gràcies a l'esforç d'uns quants que saben treure de tots nosaltres el millor que portem. Això és el que va passar el dissabte, en la Primera Pedalada de l'Amistat, Memorial German Jover Pitarch
Aquestes són algunes de les moltes fotos que vam fer la Margarida i jo. Com que érem molts, potser en penjaré massa; espero m'ho sabeu disculpar. I si n'hi ha de semblants a les pujades pel Mario, Pep i Tonet, també.
Foto de família
A punt de marxa
Pujant cap al Parc Samà
Amics retrobats
Petita portalada
Ja som gairebé a Montroig
Ja es veu l'ermita
Més amics. Aquest s'ha aprimat tant que gairebé no el coneixia
Aquest s'ha arrodonit una miqueta, i això que encara no havia passat per l'avituallament... i pel dinar. Moltes gràcies, família!.
Mentre anem pujant, la Teresa, la Dolors i la Margarida comencen a preparar les taules de l'avituallament
Quan arriben els primers ciclistes, ja està tot a punt. Ja els tenim aquí
La pujada a l'ermita és forta però curta, afortunadament
Poker de btttarragonins, alguns a punt de desenfundar. S'havia de vigilar bé el menjar
Dos més. Surten com bolets a la tardor després de la pluja
Aquest és nou; no el conec de res. Em van dir que només havia vingut per la llimonada
Me'n deixava quatre més
Com sempre, l'avituallament va ser de primera: coca de ceba, coca del iogur, pa amb pernil, síndria... i molta amabilitat
En German
Més btttarragonins
Aquesta noia va pujar (i baixar) com els àngels
L'ermita des de l'explanada
En Sisco Planxis, com que s'enyorava de les caminades al Montblanc, em va fer de guia i em va portar a dalt de l'ermita
Des d'allà dalt es veu tota la plana
També la muntanya
A l'altra banda i ha unes petites formigues de colors
Ja baixem
Les marques de l'aigua ens parlen del passat
La creu
Fins i tot hi ha un restaurant
La mare de Déu de la Roca
En Sisco m'explica que hi ha dues fonts, de cisterna
Ja tornem a ser a sota de l'ermita
A l'altra banda tenim el mirador
Foto de família 2
Detalls de la família
Agafem els nostres ferros -i algun plàstic- i comencem a baixar
Petita aturada per ajuntar-nos. Comença a fer calor i busquem l'ombra
En Tonet té un ensurt amb el quadre, però segueix fins a Cambrils. Espero t'ho hagin arreglat, Tonet
Ja hem passat pel Parc Samà
Us ho deia: baixa rapidíssima
I el pare està content, com no podia ser d'altra manera
Una altra avaria: un canvi trencat. Sort que teníem dos bons cirurgians, en Lefox i en Sisco
L'infermer Pep va col·laborar una mica
Ja som a Cambrils, on ens esperen amb neules de xocolata i aigua fresca i bon humor fins al final
Comiats
I en German, que s'ho mira content des del cel
2 comentaris:
Hola, sóc nova aquí (bé, m'he passat abans pels garrofers)!
Molt emotiva, l'excursió en memòria del vostre amic, sóu un equip molt maco.
Les fotos, magnífiques, com sempre, encara que avui hi ha menys paissatges, que és el que més m'agrada veure (Ja saps que la bicicleta jo la tinc de decoració al porxo de casa).
Tinc un dubte amb la Mare de Déu de la Roca, és negra com la meva o és que el lloc era massa fosc?
Petons!
Montserrat: sóc la Margarida, que també estic passejant-me per aquí! No és negra, però quan la vaig veure vaig dir "Aquesta també és moreneta!". Recorda que la "teva" no era negra en un origen, sinó que amb el fum de les espelmes s'ha anat enfosquint. Suposo que a aquesta li ha passat el mateix.
Petons.
Publica un comentari a l'entrada