Benvinguts al nostre bloc

Si voleu les traces de les sortides pel GPS, demaneu-nos-les marviba23@hotmail.com

divendres, 28 d’agost de 2009

Memorial German Jover Pitarch

Btt


Dissabte vam anar a Cambrils, convocats des del fòrum de btttarragona.com, per recordar el nostre amic German que va morir al damunt de la bicicleta el passat 21 de febrer, i aquesta és la crònica que en va sortir


A vegades una cosa que no hauria d'haver passat es transforma en una cosa bonica gràcies a l'esforç d'uns quants que saben treure de tots nosaltres el millor que portem. Això és el que va passar el dissabte, en la Primera Pedalada de l'Amistat, Memorial German Jover Pitarch

Aquestes són algunes de les moltes fotos que vam fer la Margarida i jo. Com que érem molts, potser en penjaré massa; espero m'ho sabeu disculpar. I si n'hi ha de semblants a les pujades pel Mario, Pep i Tonet, també.

Foto de família



A punt de marxa



Pujant cap al Parc Samà





Amics retrobats



Petita portalada



Ja som gairebé a Montroig



Ja es veu l'ermita



Més amics. Aquest s'ha aprimat tant que gairebé no el coneixia



Aquest s'ha arrodonit una miqueta, i això que encara no havia passat per l'avituallament... i pel dinar. Moltes gràcies, família!.



Mentre anem pujant, la Teresa, la Dolors i la Margarida comencen a preparar les taules de l'avituallament











Quan arriben els primers ciclistes, ja està tot a punt. Ja els tenim aquí















La pujada a l'ermita és forta però curta, afortunadament







Poker de btttarragonins, alguns a punt de desenfundar. S'havia de vigilar bé el menjar



Dos més. Surten com bolets a la tardor després de la pluja



Aquest és nou; no el conec de res. Em van dir que només havia vingut per la llimonada



Me'n deixava quatre més



Com sempre, l'avituallament va ser de primera: coca de ceba, coca del iogur, pa amb pernil, síndria... i molta amabilitat







En German



Més btttarragonins



Aquesta noia va pujar (i baixar) com els àngels



L'ermita des de l'explanada





En Sisco Planxis, com que s'enyorava de les caminades al Montblanc, em va fer de guia i em va portar a dalt de l'ermita





Des d'allà dalt es veu tota la plana





També la muntanya



A l'altra banda i ha unes petites formigues de colors



Ja baixem



Les marques de l'aigua ens parlen del passat



La creu





Fins i tot hi ha un restaurant





La mare de Déu de la Roca





En Sisco m'explica que hi ha dues fonts, de cisterna





Ja tornem a ser a sota de l'ermita



A l'altra banda tenim el mirador



Foto de família 2



Detalls de la família







Agafem els nostres ferros -i algun plàstic- i comencem a baixar



Petita aturada per ajuntar-nos. Comença a fer calor i busquem l'ombra



En Tonet té un ensurt amb el quadre, però segueix fins a Cambrils. Espero t'ho hagin arreglat, Tonet



Ja hem passat pel Parc Samà











Us ho deia: baixa rapidíssima



I el pare està content, com no podia ser d'altra manera







Una altra avaria: un canvi trencat. Sort que teníem dos bons cirurgians, en Lefox i en Sisco





L'infermer Pep va col·laborar una mica



Ja som a Cambrils, on ens esperen amb neules de xocolata i aigua fresca i bon humor fins al final



Comiats







I en German, que s'ho mira content des del cel

2 comentaris:

Mntserrat ha dit...

Hola, sóc nova aquí (bé, m'he passat abans pels garrofers)!
Molt emotiva, l'excursió en memòria del vostre amic, sóu un equip molt maco.
Les fotos, magnífiques, com sempre, encara que avui hi ha menys paissatges, que és el que més m'agrada veure (Ja saps que la bicicleta jo la tinc de decoració al porxo de casa).
Tinc un dubte amb la Mare de Déu de la Roca, és negra com la meva o és que el lloc era massa fosc?
Petons!

Margarida ha dit...

Montserrat: sóc la Margarida, que també estic passejant-me per aquí! No és negra, però quan la vaig veure vaig dir "Aquesta també és moreneta!". Recorda que la "teva" no era negra en un origen, sinó que amb el fum de les espelmes s'ha anat enfosquint. Suposo que a aquesta li ha passat el mateix.
Petons.