Benvinguts al nostre bloc

Si voleu les traces de les sortides pel GPS, demaneu-nos-les marviba23@hotmail.com

dimarts, 25 d’agost de 2009

Garrofer

Botànica



El seu nom científic és Ceratonia siliqua, L. i pertany a la gran família de les fabàcies. Es tracta d'un arbre dioic o polígam que viu en llocs càlids i suporta molt bé la sequera. La seva ombra és perfecta per descansar una mica en els dies com avui en els quals el Sol ens ensenya tot el seu poder.

No és de massa alçada, creix fins als 10 metres aproximadament. Les fulles són perennes i tenen un nombre parell de folíols verds brillants tot l'any.


No fa pas massa temps era conreat i les garrofes servien per alimentar el bestiar o fins i tot les persones quan no hi havia massa on triar. Actualment la farina de la garrofa s'usa en alimentació per espessir aliments; és molt freqüent trobar-la en preparats làctics per a nadons regurgitadors.

Floreix quan maduren les garrofes, a finals d'agost. Les flors no tenen corol·la, de manera que són poc visibles, i estan agrupades al voltant d'un eix, en una inflorescència. N'hi ha de tres tipus: femenina, masculina i hermafrodita; cada inflorescència té un sol tipus de flor i cada arbre té un sol tipus d'inflorescència, per això tenim arbres femenins, arbres masculins i arbres hermafrodites.

Aquesta és una inflorescència masculina


Un garrofer mascle carregat de flors
alt=widht="490"



I un de femella amb les futures garrofes
alt=widht="490"


La garrofa madura té un color fosc i fa una olor característica, com també és especial la de la flor. Quan la flairem ens adonem que l'estiu ja comença a acabar-se i que aviat vidrà la tardor.




En les nostres sortides a peu o en btt és molt freqüent olorar primer i després trobar garrofers que han quedat a les ribes o que encara viuen després de molts anys en antics camps que ara s'han omplert de pins invasors. Aquí en tenim un, que em trobo gairebé cada dia al costat de casa, mig oblidat i amb la branca trencada pel vent i el temps que encara brota gràcies al suport del pi que en aquest cas serveix d'ajut al pobre garrofer oblidat.


1 comentari:

Montserrat ha dit...

Hola, Pere!
No sabia que al teu blog també podia deixar comentaris sense estar registrada... prepara't, que vinc!!!

Quan era petita, m'agradava veure des de la finestra de casa els tres garrofers que hi havia a la vora, tan majestuosos.
També m'agradava passejar-m'hi per sota, tan frondosos, i enfilar-me per les seves branques de fàcil accés.
I la meva petita excursió acabava amb unes quantes garrofes a les butxaques per menjar-me-les. A mi m'agradaven, potser perquè havia vist com el meu pare també en menjava.
Als garrofers els van assessinar per urbanitzar el carrer, per això m'ha fet il.lusió veure les fotos que has penjat dels seus parents. Espero que ells tinguin més sort.
Petons!