Després d'una hora de viatge en tren, arribem a Ripoll i ens intentem fer la foto de família. En Roby està molt content (i estranyament apretadet) després de les proposicions que l'hi han fet de bon matí i en Raúl i en Jordi estan buscant una motxilla que s'ha quedat al tren
Passem molt ràpid per la carretera de Ribes
i la deixem per trobar el que tant ens agrada: les pujadetes al 60%
i al 10%
aquestes primeres pujades ens portaran a enllaçar amb la carretera que puja a Bruguera
En Joan, passant-s'ho i fent-nos ho passar bé, com sempre
I en Josep, ple de força i sempre al davant, ja que havia de fer el dinar
Deixem Bruguera i enfilen la pista cimentada que puja al Coll de Jou. El cel s'obre una mica, però aviat es tornarà a tapar
En Pakito, que acaba de conèixer al Joan, porta una bonica motxilla
A dalt del Coll de Jou veiem aquests rosers silvestres
i baixem rapidíssimament fins a Sant Martí d'Ogassa
que té una teulada de lloses de pedra
Ja a Ogassa, aprofitem per omplir d'aigua fresca i bona de la font del miner
i per fer el primer entrepà del dia
Baixem per la via del ferro i del carbó
i el Pichichi de les punxades segueix en forma
Després d'un tram on ens dediquem a fer una mica de trekking i jocs de guerra passant per sota de filats electrificats, tenim temps per mirar el paisatge
i ens ho seguim passant així de bé
Arribem al riu Ter, que està força crescudet. Hi ha un pont, i una carretera, però ens agrada seguir el track i fer numerets, i al crit de "l'aventura és l'aventura" ens posem al riu
L'Antonio i en Joype es carreguen la bici al coll, ja que es podria mullar. El Pepe fins i tot aprofita per banyar-se de cintura cap avall, sempre mantenint la bici en sec. ROBY, POSA LA FOTO!.
Aquí el tenim pensant que l'aigua està molt fresqueta i que val la pena aprofitar el moment
Després de l'esbarjo i els banys, ens toca pujar una mica. Aquí estem en un reagrupament camí de Vallfogona del Ripollès
En Roby encara treu aigua del Ter
La baixada és molt ràpida. En Pakito va llençant el bidó i, es clar, es perd i baixa per on no toca. Ha de tornar a pujar gairebé fins al Coll de Jou i tornar a baixar. Mentre l'esperem tots estem enfeinats:
En Jordi escoltant música
En Raúl content després de fer ganyotes
El Joan recordant-nos que gairebé no coneix al Pakito
En Roby gairebé s'ho creu
En Josep preguntant com es pot arribar a Vic per carretera
En Pepe calculant les distàncies per carretera o per camí
L'Antonio fent dissabte
Finalment arriba en Pakito i baixem a Vallfogona, moment en el que comença a caure un bon ruixat i aprofitem per entrar al Restaurant Can Polla (d'aigua) fer el segon entrepà i parlar de nous projectes (Tiana-Turó, per exemple: aneu entrenant). El petit ramet d'aigua s'acaba i tornem al camí. Ens espera una forta pujada fins al Coll de la Creu de l'Espinau. Els cracks Pakito, Antonio, Joan i Josep van al davant pel bon camí; la resta agafem la pista que no és, però decidim seguir ja que enllaçarem més amunt amb el track correcte. El desnivell es brutal i pugem com podem, sempre ben guiats pel Pepe.
Passem per un tram de fageda preciós, en alguns llocs ben fosc, i ens anem encaminant al cim de la Creu
Després de patir una mica, arribem a dalt de tot, ben satisfets. La part més dura de la sortida ja està feta
Després d'un parell d'hores, arriben els craks, que han fet uns quants quilòmetres de més
La baixada es fa per una pista trencada, humida i relliscosa que es transforma més avall en una bona pista plena d'aigua i, més avall encara, en una pista ràpida que ens porta a la carretera de Vidrà, on anem per berenar i trucar la família que no ens esperin desperts
Ben tips, seguim baixant. Com que tenim pressa, passem per la ràpida trialera dels Degollats, on ens posem altre cop les xiruques i tenim humor per fer alguna foto
Hi ha petits trams ciclables, molt petitons, si més no amb el cansament que portem
Passada aquesta trialera, en Pakito s'adona amb estupefacció que, havent-se deixat la motxilla a Vidrà, en Joan no l'hi ha volgut dir fins ara que no la porta. Aquí està demanant-li explicacions al Joan pel seu mal comportament
Truquem a la motxilla i, amablement, ens contesta que està esperant a un dels hostals de Vidrà que la vagin a recollir. Seguim baixant i, com que si una cosa va malament encara por anar-ne més, es trenca la cadena de carbono del Pakito. Sort que en Jordi porta una agulla imperdible i es pot arreglar en molt poca estona
Els cracks de Tarragona-Mataró ens deixen per anar més ràpidament cap a Vic per carretera via Roda de Ter; nosaltres, tossuts, seguim el track.
Comença a ploure, el cel està molt tapat, i el paisatge és espectacular
En aquest mas ens abriguem una mica, excepte en Raúl i en Roby, que van sense roba gairebé
Arribant a Folgueroles ja no plou: pedrega. Ens amaguem on podem fins que la cosa amaini
En Raúl torna a travessar el riu, però aquest cop, incomprensiblement, no es treu les sabates
Quan la pluja aminora una mica, ens tornem a posar en marxa, ja que ens queda poca llum.
El pobre Pepe mira i mira el GPS, que gairebé no veu amb tanta negror i aigua, i ens va dient: a l'esquerra, després a la dreta, a cent metres deixem la pista, falten cent metres de pujada, ens queden sis minuts de llum solar...: IMPRESSIONANT!!!!!. Aquí està, em sembla, en un dels trams plens d'aigua que ens trobem abans d'arribar a Vic:
I tot això sense perdre el somriure. No vul que sembli pilota, però ho he de posar: Ets un crack!
Fem ràpidament els pocs quilòmetres que ens queden fins al cotxe, on ens posem còmodes amb roba adequada :wink: i amb la calefacció al màxim entrem en calor. Alguns es troben tan bé i tan forts que volen tornar a Ribes de Fresser, però després de discutir-ho una estona decidim deixar-ho per un altre dia.
Així que ja podeu posar data.
