Agramunt-Tarragona
Tenia un track Sabadell-Manresa, el de la sortida que havien fet uns dies abans els amics de Bttmania, força corrioler, i l'amic Joan Arimany, "Totof", de Manresa em va enviar el tram Manresa-Prats del Rei.
Via cicloide (gràcies, Matías Matías) vaig trobar el tram Prats del Rei-Agramunt, i jo mateix em vaig muntar el tram Agramunt-Vilanova.
En principi havia pensat tornar en tren des de Bellpuig, l'endemà de la sortida, però més endavant vaig pensar que, si em trobava bé, podia provar d'anar de Vilanova a Tarragona, aprofitant la ruta Lleida-Tarragona que els amics de Btttarragona van fer fa uns mesos i que em va passar també en Totof.
Només em quedava trobar l'enllaç Montcada-Sabadell i ho vaig fer gràcies a un company (Denouperdut) que va penjar la ruta a la trackonoteca de Bttmania i que havia fet la Santa Coloma de Gramenet-Lleida, però passant per Igualada, una mica més al sud de per on volia passar jo.
I ja tenia la ruta. Només em quedava entrenar força per poder-ho fer. Sembrar, adobar i regar per poder collir.
El segon cap de setmana de maig vaig provar de fer-la, però un problema amb el GPS, que se'm va ressetejar, m'ho va impedir. Aquesta és la crònica que vaig posar a Bttbadalona.com
Doncs no hi he arribat. Us poso una petita crònica del que he fet.
Surto a les 6. Encara és fosc
Amb el flash il·lumino les ginestes
Quan sóc gairebé a l'ermita de Sant Climent ja és de dia i puc fotografiar Sant Jeroni i l'ermita
La font de Montcada està nevada pel xop del costat
Passat Montcada vaig pujant per molt bon camí pel costat del riu Ripoll. Hi ha quilòmetres d'horts. Alguns molt ben cuidats, fins i tot amb rosers i algun lliri.
Ja sóc al terme de Sabadell, em sembla.
Una mica més amunt trobo força fauna
Després d'uns 30 km, deixo la riba del riu i començo a pujar una mica fins arribar a la Font del Suro. M'aturo per fer la foto i marcar el waypoint. La foto ha sortit més o menys bé
però quan volia marcar el punt, cap dels botons del GPS funcionava. He estat una estoneta intentant canviar la pantalla sense èxit i m'he posat en marxa fins a la Font dels Capellans, que està a tocar
i els botons del GPS seguien sense funcionar i la pantalla sense canviar. Llavors l'he obert, he tret una pila, l'he tornat a posar. Amb això el GPS ja funciona, però molt lentament i sense veure's bé. El torno a tancar i a posar en marxa, em surt tot en anglès i el track guardat i el que havia fet han desaparegut. Tanco, obro, trec la tarja de memòria, la poso, em desespero i no hi ha manera: no tinc track i porto 15 segons en ruta.
M'estic una estona, marco la font i, com que el camí és força maco i hi ha uns senyals d'una ruta, els segueixo una mica. M'intento animar, però no ho aconsegueixo tot i que passo per un bosquet força maco. No tinc esma ni per fer fotos, aquesta la faig malament i de mala gana
Una mica més endavant segueixo uns ciclistes i, seguint, seguint, arribem a Matadepera. Passem una estona pel costat d'una riera i pugem fins al poliesportiu on vam aparcar els cotxes quan vaig fer la Volta a la Mola amb Bttmania. Allà, m'he cansat de fer el paperina i he tornat cap a casa.
El camí de baixada és molt ràpid. He passat per Singuerlín, on la vena reivindicativa santcolomenca és ben viva encara
De Singuerlín he pujat cap al centre Torribera i d'allà he baixat a la nostra plaça roja, ja que volia anar als Ciclos La Salud per fer-me arreglar un radi trencat.
D'allà he passat per la platja, on m'he trobat els gegants, els capgrossos i els dracs. N'hi havia un que treia aigua i ens ha arruixat ben arruixats a tots. Potser m'hauria fet més gràcia un altre dia.
He pujat per la riera Sant Jordi de Montgat i he arribat a casa després de fer 87 km però amb la sensació d'haver perdut un dia molt bo: amb poc sol, fresca i un ventet d'esquena que m'anava molt bé. Però està vist que quan no es pot, no es pot.
L'últim cap de setmana de maig tenia tres dies de festa i vaig tornar a provar-ho. El dissabte sortia d'una guàrdia força moguda i vaig fer un petit entrenament amb la Margarida pel mateix Parc fluvial del Ripoll, penjat fa poc en aquest bloc.
I el diumenge vaig fer la Tiana-Vilanova, amb aquesta crònica, penjada a Btttarragona:
Ja fa temps que estava preparant aquesta sortida, que em feia molta il·lusió ja que passava per Manresa (on vaig néixer) i on no havia anat mai en btt, per Vilanova de Bellpuig (els meus orígens) i arribava a Tarragona, on vaig començar a fer aquest tipus de sortides llargues (els 3000).
Vaig provar fer-la fa uns diumenges, però una ressetejada inesperada del GPS em va fer girar cua ja que vaig perdre totes les dades. No podia esperar massa per repetir-la, ja que la calor seria un impediment, i al primer cap de setmana lliure hi vaig tornar
No sabia si podria amb el segon dia i ho deixava com opció, però em vaig trobar molt bé i vaig poder arribar, tot i que el primer em vaig quedar a Agramunt, a uns 45 km de Vilanova.
Tenia previst veure la família, però al final vaig passar de llarg ja que si no em quedava sense temps. Espero m'ho perdonin...
Espero no cansar-vos massa amb tanta foto. Aquesta és la crònica:
El dia 31 vaig tornar a provar-ho, però no vaig arribar a Vilanova de Bellpuig: després de 174 km i 13h30' en marxa em vaig quedar a Agramunt.
Passo pel mateix lloc que l'altre dia: Sant Jeroni, ermita i trialera de Montcada. A baix el corriol ha desaparegut entre tanta gramínia
Mentre passo pel parc fluvial torno a veure força fauna, però no em deturo massa ja que la ruta serà llarga i ja vaig fer fotos l'altre dia.
Aquest ocellet em crida l'atenció
Aquest ocellet em crida l'atenció
i el dipòsit, molt més maco que els actuals, també
La crisi és llarga i dura
Ja a punt de deixar el marge del riu, em trobo la tuneladora del Besòs, que sembla s'ha desviat una miqueta del seu itinerari
El forat queda perfecte, però el camí està una mica impracticable
Després de passar per la font del Suro i la dels Capellans -ja et passaré el waypoint, Digi-, arribo a Sant Joan d'Altura, on carrego d'aigua el bidó i la motxilla, ja que no sé què em trobaré a partir d'aquí. És molt d'hora, però ja hi ha gent fent foc a l'àrea de lleure del costat.
Aquesta és la foto del campanar
A partir d'aquí segueixo el track que em va enviar en Totof, la variant poalera. És una zona força divertida que em porta ràpidament a Matadepera.
El gatet té por del monstre ciclaire
Aquesta és la foto del campanar
A partir d'aquí segueixo el track que em va enviar en Totof, la variant poalera. És una zona força divertida que em porta ràpidament a Matadepera.
El gatet té por del monstre ciclaire
Després d'una pujadeta veig per primer cop la silueta de Montserrat, que m'acompanyarà molta estona en el meu viatge
Després de pujar per uns corriols que de baixada han de ser molt divertits però de pujada he de fer a peu en força ocasions i d'uns quants trams de pista en bones condicions, arribo a la Torre de l'Obac
amb el bisbe golafre al seu darrera
/>
Poc abans d'arribar a la parròquia de Rellinars em trobo aquesta font ubèrrima
La riera també està preciosa
L'aigua de la font passa per aquest canalet
i baixa per aquest tub
fins a aquesta sínia de fusta, que està a més d'un km de la font
Després d'un tram de força pujada i amb molta calor, arribo al mas Casajoana, on trobo aquesta font gens maca però d'una aigua molt fresca i boníssima que em va molt bé ja que em comença a fer falta
Aviat arribo al Camí Reial
És Reial, però força estret i pedregós. Aquí tenim la fita, les orquídies i el caminet
Després de fer força trams de pujada a peu, i de baixar-ne uns altres de molt divertits, arribo a Sant Jaume de Vallhonesta, on s'ha restaurat la capella i es poden veure les runes de l'antiga parada i fonda.
/>
Per dintre actualment és un punt d'informació del camí
Segueixo passant per molts corriols i arribo al Pont de Vilomara, on hi trobo el pont que donà nom al poble
Després de passar el pont pujo a peu per un PR que s'enfila moltíssim i suo la gota per l'esforç i la calor que fa, pensant que amb tanta caminada m'estic endarrerint molt. Passo com puc aquest tram una mica pesat i arribo a Vilaordis
i al parc de l'Agulla, on m'hi hauria quedat donada la calor que feia
Després de passar pel Poal de regadiu per vorejar Manresa em trobo més ànecs en un pont de les afores de la ciutat
M'havien dit que de Manresa a Els Prats del Rei la ruta era fàcil. Jo no m'ho acabava de creure... i vaig encertar.
En el tram fins a Castellfollit del Boix pateixo molt. Fa molta calor, porto poca aigua i 95 km a les cames, la pujada és llarga i bufa un vent molt fort de cara. Trobo un indicador que em diu que falten 4 km i decideixo arribar-hi per agafar aigua i menjar una mica. Després de molt temps en trobo un altre que diu que em falten els mateixos km. ¡I encara en trobo un altre, que diu que és a 8 km! Finalment hi arribo i agafo aigua del pati de l'escola.
Veig els moderns molins
i vaig pujant amunt, fins arribar a l'antena que es veu al final a l'esquerra
Són gegants que no s'aturen i fan una remor que si t'hi acostes va creixent . Sembla que t'estan espiant i que, si t'hi atanses massa, et tiraran al damunt una de les seves enormes pales per conservar els seus secrets
Afortunadament, si mirem a l'altra banda el panorama és molt més acollidor, amb Montserrat i els camps que ja comencen a rossejar
Després del patiment de la pujada, ve la baixada i el vent de cua: baixo rapidíssimament fins a Els Prats del Rei
M'aturo una mica per agafar aigua (que és força dolenta) i veure la necròpolis de Santa Maria
Segueixo baixant fins arribar a Sant Valentí de Vilallonga
Després d'un ensurt amb un porc senglar enorme que se'm creua pel davant a molt poca distància quan anava baixant força ràpid, el cel es comença a tapar per la banda nord i sento els primers trons. Quan arribo a Guissona, amb el seu "Escorial", no m'aturo per fer la foto, la faig en marxa ja que tinc por de fer tard i de mullar-me
La pista ha estat molt bona fins ara, només em trobo aquest petit tram poc transitat i envaït de flors on em perdo una mica i comença a ploure
Però aviat trobo el bon camí i els núvols negres del cel i del meu cap comencen a desfer-se
En un dels poblets segarrencs pels que passo em trobo aquests arcs que, de moment, no cauen
La pista bona no podia durar sempre: un animal de dues potes que no puc anomenar pagès ha llaurat el camí per guanyar uns saquets de cereal. Després de molta estona mirant i remirant, passo pel mig dels camps, salto marges i tiro per on puc fins a trobar un camí que no sé si em portarà al track o no. En aquesta foto podeu veure que les espigues m'arribaven ben amunt
He perdut uns 40 minuts, no estic en el track, tot i que hi circulo força a la vora, però les obres del canal Segarra-Garrigues em tornen a desviar, mentre el ramat i el pastor em miren amb indiferència, aliens als meus problemes
Tiro pel dret i arribo a Puigvert, que està al costat d'Agramunt, on em diuen que hi ha un hotel a tocar i m'hi quedo. Falten poc per les 9 i he sortit a les 5:45...
L'endemà, el dilluns de Pasqua Granada, em vaig tornar a posar en marxa. Aquesta és la crònica del segon dia:
Surto una mica tard, a quarts de nou, però fa fresqueta ja que ha plogut. La pista està perfecta, fa baixada i corro molt. En menys de 10 km veig 58 (sí, cinquanta-vuit!) conills, i això que em passa un cotxe i no és massa d'hora. M'aturo molts cops per fer fotos i gairebé fer-la petar amb ells, ja que no em tenen gens de por
Els marges estan tan foradats com un formatge
Al fons es veu el Pilar d'ALmenara, en mig del preciós terreny de la Segarra
Entre els conills i el paisatge estic ben content
Però també hi ha una mica de pena. Ja ho deia l'avi d'en Serrat que ser pagès no és fàcil i, uns anys per poca pluja o uns altres per massa, sempre hi ha problemes. Aquí passo per una zona on els sembrats estan totalment ajaguts després d'algun patac
Arribo al Canal d'Urgell i a partir d'aquí el paisatge es transforma ja que els cereals de secà deixen pas al cereal de regadiu, el panís, i a l'alfals i als fruiters. En aquest punt el canal fa un doble revolt, sembla una chicane d'un circuit. I si us hi fixeu bé veureu un altre conill
Aquesta és la Creu de Terme de Castellserà, on m'aturo a esmorzar una coca boníssima
i a fer unes fotos del poble
A La Fuliola també tenen Creu
Tants conills, passar per La Caixa, la coca i tantes Creus fan que m'entretingui una mica i ja no faig més fotos per guanyar temps. Després de passar per Ivars, i Castellnou arribo als afores de Vilanova de Bellpuig. En aquests llocs han asfaltat molts camins, i això fa que vagi més ràpid però que la sortida perdi encant.
En teoria la sortida havia de començar aquí, però ja porto més de 45 km. Ara em queda arribar a Arbeca per carretera i enllaçar amb el track que em va enviar en Totof de la sortida de Btttarragona Lleida-Tarragona. Aquesta carretera és molt bona i fa baixada, però no corro massa ja que fa fort seré que bufa de cara. A més, em comença a fer mal el cul i a cada poques pedalades m'he de posar dret.
Al costat d'Arbeca la Seca, que és un poble molt gran on la gent petiteta s'hi moren de fam, perdo una mica de temps intentant anar al poblat ibèric, però sembla que està lluny i, entre el vent i el mal de cul, ho deixo per un altre dia.
Quan deixo Arbeca començo a pujar una mica entre els camps de Les Garrigues, semblants als de La Segarra però amb més bosc i muntanya. Aquest, per efecte del vent i del Sol, semblava crepitar
A l'auster poble dels Omellons la font raja tan poc que només puc omplir mig bidó (i mira que és petit!), però com que encara porto el Camel ple no em preocupo massa. El mal al cul és ja molt intens i m'he de posar el pantaló de bttbadalona al damunt del que porto, el de btttarragona, que te una badana una mica justeta. Això em millora molt el mal i puc seguir sense problemes.
Els olivers estan carregats de flors, semblen platejats
La pista es força maca i es va enfilant de manera suau però constant.
Uns indicadors anuncien repetidament la zona de lleure de la Font del Mas Blanc. Això, la calor i la pujada em fa venir força sed. Quan hi arribo trobo aquest cartell
Més assedegat encara, agafo el bidó i camino una mica per trobar la font...que és això
Regulant una mica les reserves d'aigua segueixo pujant per arribar a Forés. Ja no faig cas de les distàncies que hi posa als indicadors, que em van intentant enganyar: hi arribaré més tard o més d'hora. Aquestes precioses flors que neixen pertot m'alegren la vista molta estona
Forés des de dalt em sembla un poblet normalet i petit.
Quan baixo, la Creu em dona la benvinguda
A la font hi ha una placa que ens avisa
Però l'aigua és de les millors que he trobat en aquest viatge i em retorna després de la pujada i de les restriccions.
Encara es conserven els safareigs, molt cuidats i nets, com la resta del poble. No faig massa turisme però em canvia l'opinió que havia tingut a primera vista.
A partir de Forés passo per un tram de pujades i baixades al costat de l'autopista que es fa una mica llarg i pesat, però aviat comença la baixada ràpida per bona pista i a bon ritme arribo al castell de Milmanda, que gairebé no puc fotografiar ja que està ple de temporers
Passo per les afores de L'Espluga, pensant en el Pep i la Dolors
Els xiprers i la Creu donen la benvinguda als viatgers que pugen de Montblanc. A mi m'acomiaden, ja que vaig a la contra
Em pensava que aquí a la Conca no hi havia mar fins que he vist aquest d'espigues daurades
A Montblanc passo pel costat del desolat cementiri
I la Font de Cabra del Camp em va molt bé després de tantes hores de sol
I aquesta de Puigpelat també
Al terme de Vallmoll em trobo l'únic cartell que indica el nom d'un camí. Sembla que tenen sentit de l'humor...negre
A Perafort hi arribo quan són les sis
Una horeta més i ja sóc al tren, després de 150 km i unes 9:30 hores en moviment. Com que hi ha hagut una avaria i el comboi anterior ha fallat, n'arriba un amb només tres vagons, de manera que anem ben plens i, naturalment, sense aire condicionat. Passo més calor ara que en ruta, però això són les coses de la Renfe que trobaríem a faltar si no ens passessin.
En tota la ruta no he tingut cap problema mecànic, però a la pujada de l'estació de Montgat a casa se'm trenca un radi de la roda del darrera. I és que els mecànics també han de viure.
I això és tot.
Espero que ara que ja he complert aquest objectiu i no m'hauré d'entrenar tant pugui fer alguna de les sortides que proposeu, que ja tinc ganes de retrobar-vos.
/>Poc abans d'arribar a la parròquia de Rellinars em trobo aquesta font ubèrrima
La riera també està preciosa
L'aigua de la font passa per aquest canalet
i baixa per aquest tub
fins a aquesta sínia de fusta, que està a més d'un km de la font
Després d'un tram de força pujada i amb molta calor, arribo al mas Casajoana, on trobo aquesta font gens maca però d'una aigua molt fresca i boníssima que em va molt bé ja que em comença a fer falta
Aviat arribo al Camí Reial
És Reial, però força estret i pedregós. Aquí tenim la fita, les orquídies i el caminet
Després de fer força trams de pujada a peu, i de baixar-ne uns altres de molt divertits, arribo a Sant Jaume de Vallhonesta, on s'ha restaurat la capella i es poden veure les runes de l'antiga parada i fonda.
/>
Per dintre actualment és un punt d'informació del camí
Segueixo passant per molts corriols i arribo al Pont de Vilomara, on hi trobo el pont que donà nom al poble
Després de passar el pont pujo a peu per un PR que s'enfila moltíssim i suo la gota per l'esforç i la calor que fa, pensant que amb tanta caminada m'estic endarrerint molt. Passo com puc aquest tram una mica pesat i arribo a Vilaordis
i al parc de l'Agulla, on m'hi hauria quedat donada la calor que feia
Després de passar pel Poal de regadiu per vorejar Manresa em trobo més ànecs en un pont de les afores de la ciutat
M'havien dit que de Manresa a Els Prats del Rei la ruta era fàcil. Jo no m'ho acabava de creure... i vaig encertar.
En el tram fins a Castellfollit del Boix pateixo molt. Fa molta calor, porto poca aigua i 95 km a les cames, la pujada és llarga i bufa un vent molt fort de cara. Trobo un indicador que em diu que falten 4 km i decideixo arribar-hi per agafar aigua i menjar una mica. Després de molt temps en trobo un altre que diu que em falten els mateixos km. ¡I encara en trobo un altre, que diu que és a 8 km! Finalment hi arribo i agafo aigua del pati de l'escola.
Veig els moderns molins
i vaig pujant amunt, fins arribar a l'antena que es veu al final a l'esquerra
Són gegants que no s'aturen i fan una remor que si t'hi acostes va creixent . Sembla que t'estan espiant i que, si t'hi atanses massa, et tiraran al damunt una de les seves enormes pales per conservar els seus secrets
Afortunadament, si mirem a l'altra banda el panorama és molt més acollidor, amb Montserrat i els camps que ja comencen a rossejar
Després del patiment de la pujada, ve la baixada i el vent de cua: baixo rapidíssimament fins a Els Prats del Rei
M'aturo una mica per agafar aigua (que és força dolenta) i veure la necròpolis de Santa Maria
Segueixo baixant fins arribar a Sant Valentí de Vilallonga
Després d'un ensurt amb un porc senglar enorme que se'm creua pel davant a molt poca distància quan anava baixant força ràpid, el cel es comença a tapar per la banda nord i sento els primers trons. Quan arribo a Guissona, amb el seu "Escorial", no m'aturo per fer la foto, la faig en marxa ja que tinc por de fer tard i de mullar-me
La pista ha estat molt bona fins ara, només em trobo aquest petit tram poc transitat i envaït de flors on em perdo una mica i comença a ploure
Però aviat trobo el bon camí i els núvols negres del cel i del meu cap comencen a desfer-se
En un dels poblets segarrencs pels que passo em trobo aquests arcs que, de moment, no cauen
La pista bona no podia durar sempre: un animal de dues potes que no puc anomenar pagès ha llaurat el camí per guanyar uns saquets de cereal. Després de molta estona mirant i remirant, passo pel mig dels camps, salto marges i tiro per on puc fins a trobar un camí que no sé si em portarà al track o no. En aquesta foto podeu veure que les espigues m'arribaven ben amunt
He perdut uns 40 minuts, no estic en el track, tot i que hi circulo força a la vora, però les obres del canal Segarra-Garrigues em tornen a desviar, mentre el ramat i el pastor em miren amb indiferència, aliens als meus problemes
Tiro pel dret i arribo a Puigvert, que està al costat d'Agramunt, on em diuen que hi ha un hotel a tocar i m'hi quedo. Falten poc per les 9 i he sortit a les 5:45...
L'endemà, el dilluns de Pasqua Granada, em vaig tornar a posar en marxa. Aquesta és la crònica del segon dia:
Surto una mica tard, a quarts de nou, però fa fresqueta ja que ha plogut. La pista està perfecta, fa baixada i corro molt. En menys de 10 km veig 58 (sí, cinquanta-vuit!) conills, i això que em passa un cotxe i no és massa d'hora. M'aturo molts cops per fer fotos i gairebé fer-la petar amb ells, ja que no em tenen gens de por
Els marges estan tan foradats com un formatge
Al fons es veu el Pilar d'ALmenara, en mig del preciós terreny de la Segarra
Entre els conills i el paisatge estic ben content
Però també hi ha una mica de pena. Ja ho deia l'avi d'en Serrat que ser pagès no és fàcil i, uns anys per poca pluja o uns altres per massa, sempre hi ha problemes. Aquí passo per una zona on els sembrats estan totalment ajaguts després d'algun patac
Arribo al Canal d'Urgell i a partir d'aquí el paisatge es transforma ja que els cereals de secà deixen pas al cereal de regadiu, el panís, i a l'alfals i als fruiters. En aquest punt el canal fa un doble revolt, sembla una chicane d'un circuit. I si us hi fixeu bé veureu un altre conill
Aquesta és la Creu de Terme de Castellserà, on m'aturo a esmorzar una coca boníssima
i a fer unes fotos del poble
A La Fuliola també tenen Creu
Tants conills, passar per La Caixa, la coca i tantes Creus fan que m'entretingui una mica i ja no faig més fotos per guanyar temps. Després de passar per Ivars, i Castellnou arribo als afores de Vilanova de Bellpuig. En aquests llocs han asfaltat molts camins, i això fa que vagi més ràpid però que la sortida perdi encant.
En teoria la sortida havia de començar aquí, però ja porto més de 45 km. Ara em queda arribar a Arbeca per carretera i enllaçar amb el track que em va enviar en Totof de la sortida de Btttarragona Lleida-Tarragona. Aquesta carretera és molt bona i fa baixada, però no corro massa ja que fa fort seré que bufa de cara. A més, em comença a fer mal el cul i a cada poques pedalades m'he de posar dret.
Al costat d'Arbeca la Seca, que és un poble molt gran on la gent petiteta s'hi moren de fam, perdo una mica de temps intentant anar al poblat ibèric, però sembla que està lluny i, entre el vent i el mal de cul, ho deixo per un altre dia.
Quan deixo Arbeca començo a pujar una mica entre els camps de Les Garrigues, semblants als de La Segarra però amb més bosc i muntanya. Aquest, per efecte del vent i del Sol, semblava crepitar
A l'auster poble dels Omellons la font raja tan poc que només puc omplir mig bidó (i mira que és petit!), però com que encara porto el Camel ple no em preocupo massa. El mal al cul és ja molt intens i m'he de posar el pantaló de bttbadalona al damunt del que porto, el de btttarragona, que te una badana una mica justeta. Això em millora molt el mal i puc seguir sense problemes.
Els olivers estan carregats de flors, semblen platejats
La pista es força maca i es va enfilant de manera suau però constant.
Uns indicadors anuncien repetidament la zona de lleure de la Font del Mas Blanc. Això, la calor i la pujada em fa venir força sed. Quan hi arribo trobo aquest cartell
Més assedegat encara, agafo el bidó i camino una mica per trobar la font...que és això
Regulant una mica les reserves d'aigua segueixo pujant per arribar a Forés. Ja no faig cas de les distàncies que hi posa als indicadors, que em van intentant enganyar: hi arribaré més tard o més d'hora. Aquestes precioses flors que neixen pertot m'alegren la vista molta estona
Forés des de dalt em sembla un poblet normalet i petit.
Quan baixo, la Creu em dona la benvinguda
A la font hi ha una placa que ens avisa
Però l'aigua és de les millors que he trobat en aquest viatge i em retorna després de la pujada i de les restriccions.
Encara es conserven els safareigs, molt cuidats i nets, com la resta del poble. No faig massa turisme però em canvia l'opinió que havia tingut a primera vista.
A partir de Forés passo per un tram de pujades i baixades al costat de l'autopista que es fa una mica llarg i pesat, però aviat comença la baixada ràpida per bona pista i a bon ritme arribo al castell de Milmanda, que gairebé no puc fotografiar ja que està ple de temporers
Passo per les afores de L'Espluga, pensant en el Pep i la Dolors
Els xiprers i la Creu donen la benvinguda als viatgers que pugen de Montblanc. A mi m'acomiaden, ja que vaig a la contra
Em pensava que aquí a la Conca no hi havia mar fins que he vist aquest d'espigues daurades
A Montblanc passo pel costat del desolat cementiri
I la Font de Cabra del Camp em va molt bé després de tantes hores de sol
I aquesta de Puigpelat també
Al terme de Vallmoll em trobo l'únic cartell que indica el nom d'un camí. Sembla que tenen sentit de l'humor...negre
A Perafort hi arribo quan són les sis
Una horeta més i ja sóc al tren, després de 150 km i unes 9:30 hores en moviment. Com que hi ha hagut una avaria i el comboi anterior ha fallat, n'arriba un amb només tres vagons, de manera que anem ben plens i, naturalment, sense aire condicionat. Passo més calor ara que en ruta, però això són les coses de la Renfe que trobaríem a faltar si no ens passessin.
En tota la ruta no he tingut cap problema mecànic, però a la pujada de l'estació de Montgat a casa se'm trenca un radi de la roda del darrera. I és que els mecànics també han de viure.
I això és tot.
Espero que ara que ja he complert aquest objectiu i no m'hauré d'entrenar tant pugui fer alguna de les sortides que proposeu, que ja tinc ganes de retrobar-vos.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada