La setmana següent vaig tornar a fer més fotos i aquesta petita crònica
La sabana
Els habitants de la sabana, amb els seus depredadors
La llarga mà de l’home
El repòs després de la pujada, mirant com neix el sol sobre el mar
Animals esfereïdors
Bellesa delicada...
...i no tant
Els guardians i els fantasmes del bosc
Arrapats a la vida
El cicle de la vida
Els perills que ens envolten
El que queda de la humitat de la nit
El que queda d’un projecte de vida
L’esclavatge, la solitud i la tristor
El vent i la llibertat
L’esperança en el futur
1 comentari:
Està demostrat: no cal anar-hi gaire lluny per veure coses maques. Només cal tenir ulls i molta sensibilitat. Com la que tu tens.
I si et passes pel meu bloc, veuràs que t'hi he deixat una coseta. Gràcies. Un petonet.
Publica un comentari a l'entrada