El 23 de gener de l'any passat vaig agafar la màquina de fotografiar per intentar reproduir totes les coses que veig i que sento en la meva sortida gairebé diària d'uns 9 km al voltant de casa i aquesta és la primera crònica que en va sortir
La primavera comença a florir
N’hi ha que treballen sense descans
Les quatre estacions representades
El que queda de l’esplendor passat
La mort i la vida
La mare i el fill
Cel d’hivern, color d’estiu
Les cicatrius del foc de l’estiu de 1994 en aquest pi que es va salvar per poc
La tradició i el “progrés”
La gana i el record del diumenge
Alegria i pena
Comiat i benvinguda, mort i vida eterna
De la mort també en surt la vida
El mar que no s’acaba mai
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada